Tribunals

Arxivat el cas contra la direcció del geriàtric amb més morts durant la pandèmia

Familiars dels 87 difunts a la residència Ca n'Amell de Premià de Mar recorreran contra la decisió judicial

4 min
La residència Domus Vi Ca n'Amell de Premià de Mar en una imatge virtual

BarcelonaEl març del 2020, quan va esclatar la pandèmia de la covid, 230 persones grans vivien a la residència Ca n’Amell de Premià de Mar. En només dos mesos, més d’un terç dels residents (87) van morir i, com va fer en altres centres, la Generalitat va assumir-ne la gestió. Mesos després, una querella de la fiscalia va incentivar que una jutgessa de Mataró investigués si, més enllà dels efectes de la crisi sanitària, es podien atribuir responsabilitats per homicidi imprudent. Ara, familiars d’aquests avis critiquen que la fiscalia s'hagi "desdit" en un informe en què demana l'arxivament del cas. Malgrat que les males condicions al geriàtric van quedar constatades, la jutgessa comparteix que no es pot atribuir cap delicte a la direcció de la residència i ha decidit arxivar el cas. Aquesta és la segona investigació que s'arxiva de les tres que van arribar a la justícia per morts en residències de Catalunya durant la pandèmia de covid, i dels tres Ca n'Amell és el geriàtric on hi va haver més morts durant la primera onada de la pandèmia.

En una interlocutòria a què ha tingut accés l'ARA, la magistrada ha arxivat la causa, i els familiars tenen dues setmanes per recórrer contra la decisió. De fet, confirmen a aquest diari que ja treballen per aconseguir que la investigació continuï endavant. Els investigats per presumpte homicidi imprudent i tractes degradants eren el director i la directora mèdica de Ca n'Amell, gestionat per Domus Vi, un grup internacional amb 366 centres d'atenció a la tercera edat, la discapacitat i la salut mental a França, la Xina i Espanya. En el mateix escrit que arxiva el cas, la jutgessa constata que durant la primera onada de la pandèmia es va contractar personal inexpert i amb titulació no homologada. 

L’escrit amb què el fiscal demanava arxivar el cas, a què ha tingut accés l'ARA, documenta que des de gairebé un mes abans que la residència fos intervinguda per la Generalitat, un equip d'atenció primària va fer visites i va donar suport al centre. Els seus informes diaris alertaven d'una “actitud de deixadesa, desatenció i absència d’interès” per part de la direcció. Exposaven casos com el d'un resident que es va trencar el fèmur i no va ser atès durant dos dies, i el d'un altre a qui se li va prescriure una bombona d'oxigen per dificultats respiratòries i a qui van trobar l'endemà amb la bombona buida. També assenyalen mancances d'higiene i que més d'una vegada els avis que eren en un llit no corresponien amb el nom del cartell que els identificava. De fet, un dia l'equip no aconseguia trobar tres residents, i els treballadors del centre tampoc sabien on eren.

L'informe del fiscal també admet la "gravetat indiscutible" d’una situació que descriu com a "caòtica". Amb tot, adverteix que per atribuir un delicte cal demostrar la responsabilitat individual de cada investigat, i creu que la instrucció no ho ha aconseguit. Tampoc s'ha certificat si es podria haver evitat la propagació del virus amb una gestió diferent, ni hi ha informes de praxi mèdica que individualitzin l'atenció als residents. Això, apunta el fiscal, “no resta gravetat ni importància als fets, però influeix considerablement en el seu estudi des d’un punt de vista penal”.

Les imprudències lleus, prescrites

La jutgessa constata que la instrucció no ha demostrat que els dos investigats actuessin de manera "greument negligent" i addueix que només es pot pronunciar sobre possibles imprudències greus que cometessin els dos directius, perquè les imprudències lleus prescriuen al cap d'un any, i la querella de la fiscalia es va presentar més tard.

Tot i que els informes mèdics que consten en la causa indiquen que almenys quatre morts es podrien haver evitat amb les mesures adequades, tampoc no s'ha pogut individualitzar la responsabilitat dels directius, com seria necessari per atribuir un delicte. En l'atenció dels avis hi intervenen diverses persones, i els informes forenses de la causa fan referència a l'atenció professional en genèric, no al que van fer els directius o cap treballador en concret. A més, la instructora considera que seria improcedent imputar negligències penals a infermeres o auxiliars perquè no eren les responsables de la falta de mitjans i materials al centre. 

La interlocutòria afegeix que cinc avis més van rebre una atenció i un tractament mèdic adequat i que la seva mort no es podria haver evitat. Amb tot, en aquests casos sí que s'ha constatat que "l'actuació mèdica, no imputable a persones concretes, va obviar les màximes de la lògica sanitària", encara que es considera que no va ser una omissió greu. En dos casos més els forenses veuen "impossible" determinar si s'hauria pogut evitar la mort amb mesures diferents. 

Personal inexpert i sense aclarir responsabilitats de la direcció

Respecte a la possible responsabilitat del director, la justícia ha posat sota la lupa aspectes com la contractació de personal, els mitjans i el material disponibles, els protocols d'aïllament i les mesures de desinfecció i higiene. Els forenses que havien d'avaluar la seva gestió es van declarar incapaços de fer-ho, per falta d'informació i perquè no eren especialistes en el camp. Això ha fet que la instrucció no pugui aclarir una possible responsabilitat penal derivada de la gestió del virus.

Així i tot, la mateixa instructora fa constar que durant la primera onada de la covid el centre va contractar "personal inexpert i fins i tot amb titulació estrangera no homologada". L’única metge que hi treballava, i fins a 60 treballadors més, es van contagiar i van haver d’agafar la baixa. La de la doctora es va cobrir, però la situació va "comportar la impossibilitat" de contractar personal de relleu.

Una dotzena de casos arxivats a l'Estat

El fiscal recorda que diferents audiències provincials de tot Espanya ja han validat una dotzena d'arxivaments d'investigacions de morts en geriàtrics durant la pandèmia. També s’ha arxivat la causa que estava oberta en un jutjat de Sabadell contra els responsables d’una residència d’avis de Palau-solità i Plegamans per la mort de 55 persones durant la primera onada de la pandèmia i encara continua la instrucció d'un cas similar a Tremp. El fiscal creu que per a les famílies podria suposar un "calvari processal" continuar amb una causa amb "improbable èxit d'una acció penal veient els resultats de l'extensa i complexa instrucció judicial".

stats