BarcelonaUn any després el cas de la Kira, la menor que va treure's la vida camí de l'escola Pare Manyanet de Sant Andreu, continua ple d'interrogants. La família sempre ha vinculat la decisió que va prendre la menor als episodis de bullying i d'abusos de superioritat que asseguren que havia patit la seva filla per part d'alguns professors al llarg dels anys. El centre només reconeix un episodi puntual quan la nena tenia cinc anys i el desvincula de la mort de la menor. "Nosaltres ja ho hem perdut tot, però volem que això no torni a passar", expliquen la María José i en José Manuel, els pares de la noia.
La família explica que els problemes de la Kira a l'escola van començar quan tenia cinc anys i uns companys de classe li van fer bullying. "Sempre deia que això l'havia marcat". A partir d'aquí asseguren que els episodis es van repetir tant a primària com a secundària i es van alternar amb situacions d'abús de poder per part dels professors, que generaven en la nena un sentiment de "culpabilitat". Segons els pares, l'escola estava al corrent de totes les situacions, però no va fer res per posar-hi remei i ho va amagar. "Ens van fer pensar que el problema era nostre", diu la María José.
El centre assegura que la Kira no patia cap tipus d'assetjament quan va decidir treure's la vida i només ha identificat dues situacions prèvies: l'episodi de P-5 i un altre el juny del 2019, però en què la menor apareix com a autora dels fets. La família no ho nega, però la seva versió és diametralment oposada a la de l'escola. Asseguren que després d'aquest capítol la nena es va tancar: "Portava una motxilla plena i allò la va acabar d'omplir". Per a la família, aquell va ser un dels "detonants" de la decisió de la Kira. L'altre el situen el dia abans del suïcidi, quan la nena va tornar a casa preocupada, tot i que no els va arribar a explicar què l'amoïnava.
Identificat l’autor de l’anònim
El cas penal el porta el jutjat d’instrucció número 31 de Barcelona que, en l’últim any, ha recopilat l’abundant documentació aportada pels pares. La família va guardar-ho tot: des de les agendes de la nena, on consten els avisos dels progenitors per les situacions d’assetjament que van detectar els pares, al treball videogràfic sobre el bullying que va fer mig any abans de treure’s la vida, passant per les notes escolars. “Ella em deia que quan acabés l’escola, ho denunciés”, recorda la María José. El jutge també té els informes que li va passar l'escola. El magistrat no ha imputat ningú, de moment, malgrat que s’ha aconseguit identificar l’autor de l’anònim que va arribar al correu electrònic de la Kira vuit dies després de la seva mort: "Muere, muerte”.
L’advocada de la família, Carla Vall, prefereix no revelar la identitat d’aquesta persona, malgrat que admet que s'ha constatat que es tracta d’algú de "l'entorn escolar”. De moment, el jutge manté la causa oberta per un delicte d’inducció al suïcidi. Però la voluntat de la família és “dibuixar l’escenari” en què la Kira va decidir posar fi a la seva vida, després d’anys de viure situacions d’assetjament escolar i d’abusos de superioritat per part d’alguns professors i que la direcció del centre en tingués coneixement, asseguren. Per això, Vall considera que cal “ampliar el prisma” i lluitarà perquè la causa inclogui els delictes de coaccions, amenaces i contra la integritat moral. Malgrat tot, els pares de la Kira asseguren que la “condemna no és l’objectiu principal”, sinó “saber la veritat i garantir que no es repeteixi un fet així”, diu la María José.
A Espanya, l’assetjament escolar no és delicte i això fa que penalment no es pugui perseguir directament els autors de l'assetjament ni les persones que el consenteixen. De fet, la família de la Kira apunta en tot moment a la responsabilitat de l’escola i la “impunitat” que se’n deriva pel fet que no actués. “Li deien que era un disc ratllat”, assegura la María José quan recorda el comentari d’una professora a les notes de la seva filla. “La suma d’inaccions s’han de jutjar per la via penal, els responsables han de saber que no quedaran impunes”, subratlla en José Manuel.
El departament d'Educació s'ha personat a la causa com a acusació popular –un pas que també estudia fer l'Ajuntament de Barcelona–, malgrat que inicialment va descartar que hi hagués indicis d'assetjament. Aquest és l'argument principal que esgrimeix el centre, que recorda que el jutge no ha imputat ningú. Fonts de l'escola afegeixen que han revisat tots els protocols arran del cas. Per la seva part, tant el Síndic de Greuges com el de Barcelona han demanat que es revisi l'actuació de l'escola.
Les derivades
Els inspectors d'Educació han detectat vuit casos més de presumpte assetjament escolar al Pare Manyanet els tres últims anys, entre ells el d'una jove de 14 anys que va intentar suïcidar-se, com va avançar l'ARA. En el marc de l'escola hi ha dos casos més que cuegen: d'una banda hi ha el cas del pare Adolfo, que feia “obsequis arbitraris” a alguns infants. Segons la família, la Kira va ser una de les “escollides” i va arribar a casa amb una fotografia del religiós amb el número de telèfon de l’home al darrere. Fonts del centre asseguren que no tenen constància de denúncies contra el religiós.
D'una altra, un informàtic del centre va denunciar un altre religiós de la congregació, el pare Calvet, després de detectar que tenia 39 gigues de material pornogràfic a l’ordinador. Des del centre asseguren que l'home –que ara té una ordre judicial i una de canònica que li prohibeixen acostar-se a menors i no pot dir missa– només participava en algunes activitats amb els alumnes, però la mare de la Kira el recorda a les orles. Els pares d'un alumne del centre de les Corts que es va suïcidar el 2019 vinculen el seu cas amb aquest home. Però això no forma part de la investigació judicial.
