"Van ser agressions sexuals perquè no vam donar consentiment a aquell policia infiltrat"

Barcelona“La seva infiltració té conseqüències inesborrables, sigui legal o no”. Així s'han manifestat les vuit dones que es van querellar contra el policia nacional que es va infiltrar en moviments socials de la ciutat l'endemà de publicar-se la decisió de l'Audiència de Barcelona de tancar la investigació. Les denunciants s'han pronunciat públicament per primera vegada des que van intentar iniciar la causa contra l'agent, el gener del 2023. "Sí que van ser agressions sexuals perquè no vam donar consentiment a aquell policia, sinó al personatge que havia creat l’Estat", han explicat aquest dimarts, "sense posar la cara però sí les veus" per tal de protegir la seva intimitat després de sentir a sobre "tot el pes del patriarcat" arran de la seva denúncia.

A través d'una gravació, les impulsores de la querella han intervingut en una roda de premsa on les advocades i companyes de militància han respost a la confirmació de l'arxivament de la causa abans d'iniciar cap investigació. En el mateix acte, han presentat un manifest que reclama acabar amb les infiltracions policials i depurar responsabilitats.

L'home que durant més de dos anys va ser amic, company i parella per a elles era en realitat "un policia, un funcionari a sou de l'Estat" que es va infiltrar en els moviments socials de Sant Andreu, no per una investigació concreta, sinó de manera "prospectiva, sense cap mena d'autorització judicial, amb una carta en blanc amb el pretext d'anar cercant fets possibles delictius", ha aclarit l'advocada Laia Serra, que en aquest cas representa la CGT i les afectades del sindicat.

Fins ara, la justícia ha descartat aquest i els altres delictes que li atribueixen: contra la integritat moral o tortura, descobriment i revelació de secrets i impediment de l'exercici dels drets civils. De fet, l'Audiència de Barcelona no veu delicte en l'actuació del policia infiltrat. "Si estirem el xiclet, podríem arribar a l'absurd de considerar sospitós d'agressió sexual a qui menteix a la seva futura parella sexual sobre qüestions com els seus gustos musicals o l'equip de futbol de qui és seguidor", diu el tribunal traient ferro a l'engany que denuncien les activistes. Elles, però, recorreran al Tribunal Suprem amb la intenció d'arribar, si cal, a instàncies internacionals.

"Pràctiques que poden afectar tothom"

Serra ha incidit que més enllà de l'afectació a persones i col·lectius concrets del barri de Sant Andreu, el que ha motivat la querella ha estat "generar un debat social sobre unes pràctiques d’estat que poden afectar tothom". Per a l'advocada, el debat jurídic en aquest cas, més enllà dels delictes que es puguin atribuir o no a l'agent, hauria d'estar en "l'opacitat total" sobre les infiltracions d'aquest tipus. Ha afegit que "una pràctica d’aquestes característiques mai és una iniciativa individual"; al contrari, considera que "era coneguda, incentivada, avalada i ordenada pel ministeri de l'Interior".

L'altra advocada del cas, Mireia Salazar, comparteix que són "operacions que l'Estat ha acceptat, i on no hi ha control ni supervisió judicial". L'advocada d'Irídia ha alertat del "desconeixement del marc legal que s’està emprant" per a aquestes infiltracions policials perquè, ha criticat, el ministeri no ha fet pública aquesta informació. "Tampoc tenim garanties que cessin, i sabem que es continuen duent a terme", ha avisat.

Salazar ha recordat també que el Congrés dels Diputats va rebutjar una proposició no de llei que va presentar Bildu per prohibir aquestes operacions i fixar un marc legal per donar-hi garanties. D'altra banda, Serra ha remarcat que al Parlament sí que es va fer una comissió d'investigació sobre les infiltracions policials. Al marge d'això, les dues lletrades han compartit que el posicionament de l'instructor i l'Audiència de Barcelona al rebutjar investigar el cas ha coincidit plenament amb el de la Fiscalia, que, segons ha valorat Salazar, "ha fet una defensa fèrria de l'Estat".