BarcelonaEl primer avís el feia el fiscal coordinador de Menors de Barcelona el 2019, quan constatava un "preocupant" augment dels delictes sexuals entre adolescents els últims anys. Les dades de l'última dècada recollides a l'última memòria de la Fiscalia General de l'Estat confirmen l'escenari. Des del 2011, el nombre d'agressions i abusos sexuals entre menors a Catalunya i a tot l'Estat s'han més que duplicat. Cada dos dies s'obre una investigació nova a Catalunya per aquests delictes entre joves de 14 a 17 anys. Només l'any passat van ser 210. Si es mira al conjunt de l'Estat, es tracta d'un cas nou cada tres hores. L'any passat van ser un total de 2.625 casos, enfront dels 1.251 tramitats fa deu anys.
Delictes sexuals entre menors a Catalunya
De fet, els delictes sexuals només van deixar de créixer el 2020, a causa del confinament provocat per la pandèmia que va mantenir els menors sense sortir de casa durant tres mesos. Fa una dècada eren crims més minoritaris, mentre que ara ja estan als nivells de la violència domèstica, malgrat que les xifres encara són lluny d'altres delictes comesos per menors com les lesions, els robatoris amb força o els furts, molt més comuns entre adolescents.
La Fiscalia, que investiga els delictes comesos per menors, vincula aquest augment sobretot al fet que els adolescents cada vegada tenen el seu primer contacte amb el sexe més aviat i el seu "aprenentatge" sovint es basa en "la pornografia en dispositius mòbils". Els fiscals es mostren preocupats per la "contradicció" que suposa que hi hagi una regulació que impedeix l'exhibició d'aquest tipus de continguts en els mitjans audiovisuals convencionals i a la vegada no existeixi "cap protocol per intentar impedir l'accés dels menors a pàgines web pornogràfiques".
Banalització i sexualització prematura
Que els més joves es basin en la pornografia per construir l'imaginari de com han de ser les seves relacions sexuals també provoca, segons la Fiscalia, que cada cop hi hagi més casos d'agressions i abusos dins del nucli familiar. L'any passat, per exemple, la Fiscalia de Toledo va tramitar set casos d'abusos sexuals entre germans menors d'edat. Més enllà de la pornografia, el ministeri públic veu dues causes més que expliquen el creixement de casos: "La banalització" de les relacions sexuals per part dels adolescents i una "sexualització" dels infants des d'una edat cada vegada més curta.
Els fiscals alerten que cada vegada es troben amb més agressions de menors de 14 anys, que s'han d'arxivar perquè són inimputables. A l'abril els Mossos d'Esquadra van detenir un nen de 13 anys a Tarragona per haver agredit sexualment una nena de 15 i haver-li robat el mòbil. Tot i que per ara són pocs casos en comparació amb les agressions comeses per adolescents i el nombre d'agressors adults, cada vegada són més freqüents. Per exemple, l'any passat el fiscal responsable de menors a Guipúscoa va haver d'arxivar un terç de les denúncies per agressions i abusos entre menors perquè els autors tenien menys de 14 anys.
Segons la Fiscalia, cada vegada hi ha més investigacions que afecten menors de 14 anys, no només en l'àmbit de la violència sexual, sinó també pel que fa a casos d'assetjament escolar. En aquest àmbit, un de cada dos assetjadors, alerta el ministeri públic, té menys de 14 anys. L'any passat en el conjunt de l'Estat es van haver d'arxivar 8.433 investigacions de diferents tipus de delictes perquè els autors eren inimputables.
Llibertat vigilada
Al contrari del que passa amb els delictes comesos per adults, en la jurisdicció de menors també és la Fiscalia qui proposa i estableix, amb el vistiplau d'un jutge, la mesura educativa que han de complir els adolescents que han comès un delicte. L'any passat a Catalunya es va condemnar 1.775 menors delinqüents d'entre 14 i 17 anys. La majoria estan en llibertat vigilada. Només en un 20% dels casos es va optar per una mesura d'internament tancat en un centre de justícia juvenil.
Protegir les víctimes perquè el seu testimoni no sigui "una càrrega"
La menor víctima d'una brutal violació a Igualada el novembre de l'any passat només ha hagut de prestar testimoni una vegada per explicar què li va passar. La Unitat d'Agressions Sexuals dels Mossos d'Esquadra (UCAS) va respectar el temps que necessitava per començar a recuperar-se físicament i emocionalment del trauma. Tampoc la va interrogar directament el jutge del cas, que el dia de la seva declaració es va limitar a traslladar les seves preguntes per telèfon als tècnics que l'assisteixen i li donen suport. Les seves respostes es consideraran una prova preconstituïda, perquè no hagi d'anar a declarar al judici contra el seu agressor. Però el cas, malauradament, és una excepció dins d'un circuit judicial que encara és revictimitzador per a la majoria de persones afectades. Per això la Fiscalia s'ha compromès a oferir a les víctimes de la violència masclista, delictes d'odi i de tràfic d'éssers humans, més eines per facilitar que puguin prestar declaració de la manera menys victimitzadora i evitar que es facin enrere per aquest motiu.
"No són les víctimes les que s'han d'adaptar al procediment judicial: som nosaltres els qui hem d'adaptar-nos a elles i a les seves necessitats", ha dit la tinent fiscal del Suprem, María Ángeles Sánchez Conde, durant el discurs en l'acte d'obertura de l'any judicial. La Fiscalia considera que el testimoni de les víctimes d'aquests delictes no ha de suposar "una càrrega, un element violent o dolorós". Per això es compromet a "explorar tots els aspectes possibles de protecció", incloent-hi fomentar que la primera declaració de les víctimes es consideri una prova preconstituïda, perquè no hagin de tornar a declarar durant la investigació i ni al judici. Cal tenir en compte que el periple judicial pot durar anys.