El "cas de corrupció més gran dels Mossos" se salda amb penes d'entre 9 i 10 anys de presó per a tres agents

BarcelonaL’Audiència de Girona ha condemnat a penes d'entre 9 i 10 anys de presó els tres mossos de Santa Coloma de Farners (la Selva) a qui va jutjar acusats de traficar amb marihuana comissada. Es tracta del "cas més gran de corrupció policial al cos dels Mossos d'Esquadra", en paraules del fiscal durant el judici. Els policies –un d'ells, un caporal– han quedat condemnats per delictes contra la salut pública, pertinença a grup criminal, furt continuat i falsedat en document oficial. La sentència, que es pot recórrer, també els inhabilita per treballar com a policies durant tot el temps que duri la condemna.

La pena més alta és per al caporal Salva Muntané, que era cap operatiu del grup d'investigació de la secció de salut pública i considerat el líder de la trama, amb 10 anys i nou mesos de presó, a més d'una multa de 15.925 euros. "Ell era qui activava el grup, decidia el moment i les quantitats de droga que es desviarien i s'encarregava d'evitar que els descobrissin", constaten els magistrats a la sentència. El defineixen com a "organitzador i líder" d'un grup on veuen clarament distingits dos cercles de confiança i en què cadascú tenia encomanades "unes funcions clarament definides".

El primer cercle de confiança el formaven el caporal i l'agent amb qui feia parella policial, Oscar Hernández, que ha estat condemnat a 10 anys i un mes de presó i a una multa de 15.685 euros. Fernández s'encarregava d'agafar la marihuana i portar-la al tercer mosso, Joan Francesc Pozo, condemnat a 9 anys i nou mesos de presó i a una multa de 17.582,40 euros.

Pozo feia d'enllaç amb el quart acusat, que no és policia i s'ocupava de revendre la droga. Es tracta d'Albert Borrell, per a qui la sentència estipula una pena dos anys i tres mesos de presó i una multa de 10.989 euros. També va ser acusada la seva dona, per participar suposadament en la venda de droga, però després del judici ha quedat absolta perquè no s'ha demostrat que intervingués en les transaccions malgrat que el tribunal veu "evident" que estava al corrent que el seu marit es dedicava a traficar.

Vistes les proves que es van exposar al judici, el tribunal constata que els tres policies i el quart condemnat es van posar d'acord per agafar partides de marihuana comissada i tornar-les a vendre, un sistema que funcionava des del juny del 2020 fins que els van detenir, a principis de setembre del mateix any. A la causa destaquen dos episodis: un el 31 de juliol, quan van desviar una caixa amb 3,5 kg de marihuana, i un altre el 2 de setembre, quan es van emportar cinc bosses del camió que feien servir com a magatzem i que estava aparcat al pati de la comissaria.

Seguiments d'Afers Interns

Al judici els tres mossos van declarar-se innocents, però els magistrats no han donat credibilitat a la versió de les defenses. Al contrari, subscriuen la tesi de la Fiscalia i d'entre les proves que s'han recollit consideren d'"especial rellevància" els seguiments que va fer la Divisó d'Afers Interns (DAI) dels Mossos, i les converses que van escoltar intervenint els telèfons dels acusats i posant micròfons al cotxe policial amb què es movien el caporal Muntané i l'agent Hernández.

Les escoltes han estat útils fins al punt que la sentència en cita alguns fragments. Entre ells, quan els policies van fer referència a la caixa amb 3,5 kg de marihuana que el caporal i l'agent van agafar de la comissaria. En una conversa a dins del cotxe policial, Muntané alliçonava Hernández sobre què dir si algú els preguntava per la caixa que havien sostret: "Si el jutge diu alguna cosa, ho vam barrejar dins una saca. Ho vam pesar i ho vam cardar dins una saca. Barrejat amb diverses saques, m'entens? Ja ningú buscarà", recull la transcripció, que l'Audiència reproudeix a la sentència.

Durant el judici els policies van afirmar que les cinc bosses de marihuana que van agafar del camió les van portar a la deixalleria perquè la droga estava podrida. Per al tribunal aquesta versió no és creïble, perquè un agent d'Afers Interns els va veure portant la marihuana a casa de Pozo perquè ell la donés al quart acusat i la vengués.

Van intentar anul·lar la causa

En la primera jornada de judici les defenses dels mossos van intentar anul·lar la investigació posant en dubte el protocol que es va seguir quan un altre traficant –que no està acusat en aquesta causa– els va delatar. Aquest tercer va alertar a la Divisió d'Afers Interns (DAI) dels Mossos d'Esquadra d'una presumpta trama de corrupció policial. Però segons les defenses, en aquella confessió el traficant va explicar que un caporal li cobrava diners a canvi de no detenir-lo. Aquell interrogatori se li va fer com a testimoni, i un cop es va autoincriminar, els agents d'Afers Interns no van aturar la declaració per oferir-li la possibilitat de tenir un advocat que el defensés a partir d'aquell moment.

La sentència, però, desestima la tesi dels advocats i conclou que, si bé s'hauria d'haver continuat prenent declaració al delator com a investigat, aquesta "irregularitat processal" no vicia la investigació del cas contra els mossos. Perquè, en tot cas, això afectava els drets fonamentals del delator, però no dels altres.