24 escoles comencen el curs obligades a aplicar el 25% de castellà

BarcelonaLa disputa judicial sobre el català a l’escola ha deixat un degoteig constant de resolucions des del 17 de desembre del 2020, el dia que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va publicar la sentència en què ordenava que totes les escoles catalanes impartissin almenys un 25% d’hores lectives en castellà. Gairebé quatre anys després, les escoles de Catalunya afronten un altre inici de curs amb l'ensenyament de la llengua encara als tribunals.

Sobre la taula del TSJC hi ha diversos recursos amb què tant la Generalitat com diferents entitats intenten fer reviure el decret, una norma que està suspesa cautelarment des del juliol i que el Govern va aprovar fa uns mesos per protegir el català a les aules davant la sentència del 25%. El decret formava part de la llei d'educació de Catalunya i estava pendent de desenvolupar des del 2009. Amb ell, el Govern, aleshores liderat per Pere Aragonès, reiterava l’exclusió dels percentatges en els projectes lingüístics d'escoles i instituts. Afegia que aquests plans no es podien canviar a mig curs —com exigien algunes de les sentències per a casos individuals de famílies que demanaven que els fills estudiessin en castellà– i que l'únic responsable legal dels projectes seria el departament d'Educació i no les direccions dels centres.

Ara aquest decret està suspès arran d'un recurs de l'Asamblea por una Escuela Bilingüe (AEB), i a l'espera que el Tribunal Constitucional (TC) es pronunciï sobre la validesa de la normativa que l'empara: es tracta d'un decret del Govern i una llei aprovada al Parlament per blindar el català en el sistema educatiu, deixant fora els percentatges. Tots dos es van publicar un cop la sentència del 25% va ser ferma i el TSJC ja havia donat 15 dies per aplicar-la.

El mateix TSJC va constatar que aquestes dues normes impedien aplicar la sentència del 25% que havia dictat el mateix tribunal, i va optar per enviar tant el decret com la llei al Constitucional. La qüestió d’inconstitucionalitat ha estat admesa a tràmit, i això explica l’últim capítol de la batalla judicial per les llengües a l’escola: el decret del Govern que el TSJC va suspendre cautelarment al juliol es basava, precisament, en aquesta normativa del 2022, que està pendent del dictamen del TC. Des d'aleshores, l'execució de la sentència del 25% també està suspesa, però diversos recursos d'entitats contràries a la immersió lingüística han aconseguit que mentrestant s'apliqui en diversos centres. Segons el recompte de la Plataforma per la Llengua, aquest inici de curs hi haurà 24 escoles que hauran d'aplicar el percentatge de castellà en alguna de les seves línies. L'entitat es planteja continuar, en les setmanes següents, el camí judicial fins a Europa per intentar revocar la sentència del 25%.

Quatre magistrats recusats

Les entitats que formen part de la causa han anat movent altres fitxes a l'espera que el TC es posicioni i mentre el TSJC resol si anul·la definitivament o reactiva el decret que va suspendre cautelarment. D'una banda, Plataforma per la Llengua ha recusat els quatre magistrats del TSJC que s'encarreguen del cas, una sala que presideix el jutge Javier Aguayo. L'entitat considera que els jutges es van "extralimitar i van prejutjar" el cas en la fase de mesures cautelars.

A més, Plataforma per la Llengua no va ser admesa com a part en el procés d'execució de la sentència del 25%, i s'hi volen oposar fins a l'última instància possible. L'advocat de l'entitat, Ramon Llena, ha explicat a l'ARA que en les setmanes següents portaran el seu recurs al Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH).

Sense interlocutòries en català

Tornant al TSJC, on està congelat l'últim decret del Govern per protegir el català a les aules, també intervé en el cas l'Associació d'Advocats d'Osona, que ha presentat al·legacions perquè no han rebut els escrits del procediment en català. Una altra entitat que s'hi ha personat, Juristes per la República, s'ha oposat a la demanda de l'Asamblea por una Escuela Bilingüe (AEB), que vol acabar amb el decret. "No tenim gaire esperança, tot i que considerem que tenim tota la raó del món… Però a la secció del TSJC que ens ha tocat, ho tomben tot", lamenta l'advocada Teresa Rosell. 

Els terminis per resoldre totes les qüestions que el TSJC té sobre la taula no són fixos i depenen del tribunal, si bé fonts jurídiques calculen que la resposta podria arribar en els pròxims dies o setmanes. No serà fins després que s'aclareixin les recusacions i els recursos a la suspensió cautelar que el TSJC es podrà pronunciar sobre la legalitat del decret en disputa.

La Fiscalia, partidària d'anul·lar el decret

Per resoldre sobre el decret que ara està en suspens, el tribunal rebrà abans el posicionament de tots els implicats. A més de l'Advocacia de la Generalitat i de les entitats que s'han personat en la causa, també està en joc el parer de la Fiscalia. En un primer moment, el ministeri públic es va mostrar en contra de la suspensió cautelar del decret, un gest que segons apunten fonts judicials és habitual en la fiscalia perquè sol donar prioritat a conservar la norma o la llei en disputa a l'espera que es resolgui tot el procediment judicial. En la fase següent del procediment, en què les parts s'havien de pronunciar ja sobre el contingut de la norma (i no només sobre la conveniència de deixar-la en suspens o no), la Fiscalia s'ha mostrat a favor d'anul·lar el decret amb què el Govern volia blindar el català a les aules, apunten fonts properes al procediment.

Quatre anys de camí judicial

Quan el TSJC va dictar la sentència del 25%, ho va fer a petició de l’Advocacia de l’Estat, que va presentar el recurs que va iniciar el procediment quan l’exministre José Ignacio Wert del PP comandava Educació. Des d’aleshores hi ha hagut tres titulars del ministeri d’Educació, dos del PSOE, i quan la sentència va arribar a ser ferma —amb Pedro Sánchez ja a la presidència— l'Advocacia de l'Estat es va comprometre a no demanar-ne l'execució. No va poder evitar, però, que sí que ho fes l'AEB.

El garbuix judicial va continuar els mesos següents a la sentència del 25% amb tot d’escoles en què la resolució es va aplicar cautelarment quan encara estava pendent el recurs que va presentar la Generalitat amb la intenció d’aturar-la. A través de denúncies individuals de pares d’alumnes, normalment representants per associacions com AEB i Hablamos Español, desenes d’escoles es van veure obligades a aplicar el 25% de castellà almenys a la línia on estudiés l’alumne per a qui s’havia demanat. Entre elles, el Turó de Drac de Canet de Mar, on familiars d'alumnes van personar-se judicialment per impedir que una línia de P5 es quedés sense immersió lingüística. L'escola també es va veure embolicada en el debat polític, i encara ara tres persones estan pendents de judici per presumptament assetjar amb tuits la família que va aconseguir que s'apliqués el 25% de castellà a l'aula de la seva filla.