La justícia europea avala les expulsions en calent a Melilla

BarcelonaEl Tribunal Europeu de Drets Humans canvia de criteri i ara avala les anomenades expulsions en calent d'immigrants a les fronteres espanyoles. Després d'haver condemnat Espanya el 2017 per retornar dos joves que havien intentat saltar la tanca de Melilla, ara el tribunal es desdiu i dona la raó a Madrid. I la sentència és inapel·lable.

El tribunal argumenta: "La Convenció [el Conveni per a la Protecció dels Drets Humans] no impedeix que els estats, en compliment de la seva obligació de controlar les fronteres, puguin exigir que les sol·licituds de protecció es presentin als controls frontereres existents. Per tant, poden rebutjar l'entrada al seu territori d'estrangers, inclosos potencials demandants d'asil que, sense un motiu clar, no hagin respectat aquest requeriment i hagin intentat creuar la frontera per un altre lloc, especialment si, com va passar en aquest cas, s'aprofitaven de ser molts i de fer servir la força".

Aquest dictamen es contradiu amb el que va fer el mateix tribunal el 2017. Inicialment, els magistrats van donar la raó a N.D. i N.T., dos joves de Mali i de la Costa d'Ivori, que van ser deportats al Marroc el 13 de gener del 2014 per la policia espanyola després d'haver-se enfilat a la tanca de Melilla. Aleshores, els jutges van considerar per unanimitat que Espanya havia vulnerat el Conveni per a la Protecció dels Drets Humans, que prohibeix les expulsions col·lectives d'estrangers. El govern espanyol, però, va apel·lar contra la sentència i ara el mateix tribunal li ha donat la raó.

Els nois s'havien passat hores asseguts al capdamunt de la tanca de Melilla, sota un sol de justícia, fins que no vam poder més. N.D. i N.T formaven part d'un grup d'una setantena de joves, i és que l'única manera d'arribar a acostar-se a la tanca a través de la zona militaritzada per les autoritats marroquines i espanyoles és fer-ho en grups grans. Al posar un peu a terra els van emmanillar i, com la resta dels seus companys, els van retornar al Marroc per una de les portes que té la tanca, on aquestes anomenades devolucions en calent són sistemàtiques. No els van preguntar ni el nom ni per què intentaven a entrar a Espanya, la qual cosa els va deixar sense la possibilitat de demanar protecció internacional.

Els nois han sigut defensats per l'equip de Gonzalo Boye, l'advocat de Carles Puigdemont, que no amaga la sorpresa per aquest gir de 180 graus del tribunal. "No només ens ha sorprès, sinó que, a més, és una sentència plena de contradiccions", etziba Boye en declaracions a aquest diari. "A partir d'ara serà més complicat defensar qualsevol cas perquè el que diu el tribunal és que qui queda al marge de la llei queda privat de l'empara i les garanties que dona el conveni", aclareix. "És una contradicció greu perquè el conveni se suposa que serveix precisament per a aquestes persones", defensa Boye.

Els advocats també subratllen que a Melilla no hi ha possibilitat de demanar asil sense saltar abans la tanca, perquè l'oficina és a l'altre costat del mur. I la portaveu de la Comissió Catalana d'Ajuda al Refugiat, Pascale Coissard, hi coincideix. "És de sobres conegut que no es pot sol·licitar asil en ambaixada i també que, en contra del que diu el Tribunal, no hi ha garantia de visats efectiva", afegeix Coissard, que considera que la sentència posa de manifest "un desconeixement greu de la realitat migratòria a la frontera sud d'Europa".

Abans d'arribar a la Moncloa, Pedro Sánchez s'havia compromès a erradicar les expulsions en calent a les tanques de Ceuta i Melilla perquè les considerava il·legals. Però després l'executiu del PSOE va continuar aplicant-les com feia el govern de Mariano Rajoy i fins i tot va mantenir el recurs imposat pel seu predecessor contra la primera resolució del tribunal d'Estrasburg. L'actual ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaka, ha fet servir els arguments del PP per justificar que, en la seva visió, no és una "expulsió sinó una prevenció d'entrada", amb una interpretació sui generis segons la qual la frontera espanyola no és una ratlla física sinó on hi ha la línia policial: és a dir, la mateixa noció de "frontera flexible" que defensava el seu predecessor, Jorge Fernández Díaz. "Per a nosaltres no existeix el concepte de devolució en calent: es fa amb aquelles persones que entenem que no han trepitjat sòl espanyol", reiterava la setmana passada Grande-Marlaska en una visita oficial al Marroc. Madrid s'ha agafat aquests anys al fet que la sentència d'Estrasburg no era ferma.

Regularitzades amb la 'llei mordassa'

Les devolucions en calent van ser regularitzades pel govern Rajoy el 2015, que les va incloure dins de la llei de seguretat ciutadana, coneguda popularment com la llei mordassa. Aleshores l'ONU, el Consell d'Europa i nombroses ONG ja van alertar que contradeien el dret internacional. Diversos grups de l'oposició, inclòs el PSOE, van interposar una recurs d'inconstitucionalitat que el Tribunal Constitucional ha començat a analitzar aquesta setmana.

José Palazón, director de l'ONG Prodein, dedicada a la defensa dels drets dels migrants a Melilla, lamenta la resolució del tribunal europeu. "Ni els migrants ni els defensors dels drets humans trobem empara en els tribunals espanyols i és important que existeixi un tribunal a nivell europeu al qual puguem apel·lar, ni que sigui uns anys més tard. Si ni tan sols trobem empara en la justícia europea les coses es posen molt complicades", ha alertat. El TEDH té encara sobre la taula el cas d'un jove que va ser maltractat per la policia quan el deportaven en calent i també els 15 morts a la platja del Tarajal (Ceuta) quan agents antidisturbis van disparar bales de goma contra migrants que intentaven arribar nedant a la platja.