Justícia s’emmiralla en el model alemany per regular els lloguers

BarcelonaLa conselleria de Justícia vol prémer l’accelerador per acotar un marc legal que permeti regular els preus dels lloguers. Segons ha pogut saber l’ARA, després de comparar com es desenvolupen aquestes normatives en alguns dels països veïns, el departament ja treballa amb la previsió de tirar endavant una norma que segueixi el model alemany, “que fa 30 anys que practica la regulació de lloguers”.

La conselleria -amb Ester Capella al capdavant- explicarà dijous en roda de premsa com desenvoluparà aquesta regulació a través del codi civil. L’estudi en el qual s’ha basat el departament, però, ja dona algunes pistes. L’informe analitza i compara el grau d’èxit de diferents models d’alguns països europeus, com Itàlia i Alemanya, que fa dècades que posen topalls màxims als propietaris alhora de decidir els lloguers, i també d’altres normatives més recents, com la de França o la de l’estat d’Oregon, als Estats Units. “La fórmula alemanya és la més testada i la més útil, tot i que evidentment Catalunya i Barcelona no són Alemanya i, per tant, el model s’haurà d’adequar”, expliquen fonts del departament a aquest diari.

Com és el model alemany en què s’emmiralla el departament? Doncs es basa en el concepte de “mercats tensionats” o de “limitació d’habitatge destinat a l’arrendament” i contempla un mecanisme de control per als municipis o barris que pateixin aquesta “tensió”. Així, la llei alemanya preveu la possibilitat d’intervenir al mercat quan es dona un augment sobtat dels preus en una àrea concreta; quan la càrrega mitjana del lloguer per a les llars supera clarament la mitjana nacional; quan la població augmenta molt més ràpid que el parc d’habitatges o bé quan la demanda augmenta i l’oferta és baixa.

Segons l’informe de Justícia, el model alemany fixa que, en aquestes “zones tensionades”, el preu del lloguer no pot superar el 10% de l’anomenada “renda usual de comparativa local” (que es calcula amb una mitjana dels preus pactats en els últims quatre anys per a habitatges de categoria, mida i condicions semblants). La llei alemanya també posa negre sobre blanc les excepcions a la norma i els casos en què, per contra, els propietaris poden actualitzar a l’alça alguns lloguers que hagin quedat desfasats. Aquesta última opció, però, també està subjecta a una sèrie de requisits, com ara que el lloguer en qüestió no s’hagi revisat els 15 mesos anteriors i que si l’actualització supera el 20% es faci de manera progressiva.

Pols al Govern entre ERC i JxCat

Les polítiques d’habitatge, però, no estan exemptes de les pugnes internes al Govern entre els diferents partits. ERC i JxCat mantenen un pols ferm per controlar-les. Així, Justícia -liderada pels republicans- proposa modificar el Codi Civil català per facultar el departament d’Habitatge -que depèn d’una altra conselleria, la de Territori i Sostenibilitat, liderada per JxCat- perquè determini les zones més tensionades a Catalunya o bé perquè delegui aquesta capacitat als ajuntaments i el Govern pugui regular els lloguers a Catalunya. I ho vol fer via decret llei: “És la manera més ràpida de complir la moció que es va aprovar la setmana passada i que reclama al Govern que prengui mesures urgents per regular els lloguers”, argumenten fonts de Justícia.

Aquesta moció va comptar amb el suport de JxCat (a banda d’ERC, els Comuns i la CUP), però el fet que es faci per la via del decret podria topar, de fet, amb el seu rebuig. El cert és que, fins ara, el departament de Territori ha sigut reticent a limitar de manera directa els lloguers i s’ha mostrat partidari de fer-ho de manera indirecta amb incentius als propietaris. Fa un mes, però, el conseller Damià Calvet va haver de retirar el seu paquet de mesures per a l’habitatge perquè no tenia els suports necessaris per tirar-lo endavant. En aquell moment, la portaveu del Govern, Meritxell Budó, va lamentar que “es treballés més des de l’electoralisme que per al bé comú”.

Les diferències de posició entre JxCat i ERC encara són més evidents en el terreny municipal. En una entrevista ahir amb l’ARA, la número dos de JxCat -Elsa Artadi- va deixar clar quin és el posicionament dels postconvergents en aquesta qüestió. La que va ser consellera de Presidència va assegurar que “regular a cop de decretazo ” no funciona i va insistir que posar topalls màxims als lloguers podria provocar que els propietaris preferissin treure el pis del mercat i posar-lo a la venda per treure’n més rendiment.