La justícia obliga a buidar els CIE pel risc que implica l'"amuntegament" de persones en plena pandèmia

BarcelonaEn pocs dies els Centres d'Internament per a Estrangers (CIE) de tot Espanya s'han anat buidant a causa de la crisi del coronavirus. El tancament de les fronteres i l'emergència sanitària impossibilita les deportacions. Els primers a tancar van ser els CIE de Barcelona i Tarifa. A més, en unes resolucions judicials inèdites, tres dels jutges que s'encarreguen del control d'aquestes instal·lacions van ordenar dilluns tancar els CIE de Las Palmas de Gran Canària –on s'havien detectat dos contagis–, Tenerife i Múrcia, accelerant tot el procés. Les dures resolucions judicials alerten que la possibilitat de contagi de la setantena de persones que hi havia fins ara al recinte canari es veia "agreujada" per les condicions d'"amuntegament" i la "inexistència" de controls adequats.

Segons fonts consultades per l'ARA, tot i aquestes resolucions i la recomanació de les Nacions Unides i del Defensor del Poble per buidar els CIE davant l'emergència sanitària, encara hi ha una cinquantena de persones privades de llibertat en aquests centres perquè no tenien els papers en regla. "Tots vivim amb més tensió aquests dies i si estàs privat de llibertat encara més", subratlla l'advocat Andrés García Berrio, portaveu del Centre per a la Defensa de Drets Humans Irídia. Berrio considera que les últimes resolucions judicials s'han d'aplicar a la resta de CIEs que encara hi ha oberts i estudia amb les entitats que vetllen per la protecció dels drets de les persones internades demanar als tribunals que n'ordenin el tancament.

Els últims dies ha corregut a Twitter un vídeo gravat per les persones que encara queden al CIE de València, en què reclamen que els posin en llibertat i denuncien la falta de mesures higièniques del centre. Aquest cap de setmana passat el director adjunt de la Policia Nacional, José Ángel González, desmentia les males condicions i assegurava que progressivament es posaria en llibertat els interns, però estudiant la situació cas a cas.

Procés congelat

Des del ministeri d'Interior expliquen que els expedients de tots els interns que eren als CIE i que han estat alliberats han quedat paralitzats. En tots els casos, s'ha intentat abans de resoldre la seva situació, buscar que tinguessin algun familiar que els pogués acollir o que se'n fessin càrrec els serveis socials.

García Berrio explica que en el cas dels interns alliberats quan es va tancar el CIE de Barcelona (el primer que es va tancar) això no va passar. Assegura que va ser l'Ajuntament de Barcelona i l'entitat Migra Studium qui van fer el seguiment dels interns i van buscar-los una sortida en cas que no tinguessin família a l'Estat. "Però hi ha casos que queden en terra de ningú", diu l'advocat d'Irídia.

Un cop s'acabi l'emergència sanitària i es reobrin les fronteres, Interior explica que reprendrà els expedients d'expulsió ara paralitzats. Però García Berrio considera que no hi haurà una deportació massiva. "És més probable que s'opti pel sistema d'identificació pervers als carrers que s'ha fet sempre", assegura el lletrat, que afegeix que l'altra via és la reactivació dels vols organitzats, que també es feien fins ara per deportar persones d'un mateix país, un cop s'obrin les fronteres. "En 72 hores els busquen, els detenen i els deporten", explica.