Junts s'alinea ara amb els comuns i la CUP per vetar els projectils de foam

BarcelonaFa un any, Esquerra i Junts, que llavors governaven plegats, van maniobrar perquè una proposta de resolució dels comuns que demanava la moratòria dels projectils de foam acabés només en un canvi en el protocol. Ara, amb JxCat fora de l'executiu, sembla que la situació ha canviat. Tots els grups parlamentaris han presentat les seves conclusions sobre la comissió d'estudi del model policial i el partit de Laura Borràs es mostra clarament partidari de substituir el foam "per altres mitjans igual d’eficaços i potencialment menys lesius". La CUP i els comuns mantenen la seva posició: moratòria total. Ara bé, ni ERC ni el PSC-Units es mouen. Tot plegat, tenint en compte que en una sessió de la comissió, el cap de la comissaria general de recursos operatius dels Mossos, Miquel Hueso, va demanar mantenir el foam: “És l’única cosa que ens permet mantenir la distància amb els manifestants quan hi ha atacs a la línia policial”.

Les posicions han virat respecte al 2013, l'última comissió d'estudi sobre el model policial. Llavors va ser ERC, CiU i el PP que es van aliar per mantenir el foam. En canvi, el PSC optava per retirar-lo. El gran consens d'aquella comissió va ser l'eliminació de les pilotes de goma. Ara, després de les conclusions, als partits els toca negociar per aprovar un nou text de consens. Però en alguns aspectes hi ha posicions antagòniques. La CUP i els comuns, per exemple, demanen directament dissoldre la Brimo i l'ARRO, les unitats d'ordre públic dels Mossos d'Esquadra. Així com els de Jéssica Albiach advoquen per crear "noves unitats territorials", la CUP proposa revisar del tot el model policial actual. Les dues formacions van més enllà de la prohibició del foam: la CUP demana retirar les pistoles Taser i els comuns volen que s'eliminin els encapsulaments i els carrussels.

Els altres partits no van tan enllà. Sí que demanen alguns canvis, però cap de tan extrem. El PSC opta per una "revisió crítica periòdica" de les eines i les tàctiques d'ordre públic, però que res d'això signifiqui "una reducció de la capacitat operativa". Al seu torn, Esquerra promet que el Govern farà "una anàlisi tècnica i independent del fabricador de les armes i instruments d'ús policial". Hi ha elements que generen consens, com ara que el model ha de ser de distància, que s'ha de basar en la mediació, que les actuacions cada vegada han de ser més traçables i amb més capacitat de geocalització i que cal que els agents tinguin una formació contínua. Aquí, per exemple, els republicans defensen que els agents d'ordre públic estiguin un temps limitat a la Brimo i l'ARRO. Una "permanència temporal" que també proposen els comuns.

També hi ha un consens a l'hora de defensar que les operacions dels Mossos les ha de supervisar un organisme extern i independent. Ara bé, els partits no coincideixen en el com. Per a ERC s'hauria de crear per llei "un mecanisme de control extern". En canvi, el PSC creu que podria ser la Sindicatura de Greuges la que assumís el rol i crear, si calgués, una unitat pròpia a dins. Ciutadans també parla d'un "mecanisme públic i independent de control". Però Junts aposta per "potenciar" l'estructura de la Divisió d'Avaluació i Serveis, pilotada pel major del cos, Josep Lluís Trapero, i crear una comissió específica del Parlament perquè els Mossos hi retin comptes. Els comuns també volen que el Parlament fiscalitzi més el cos i que hi hagi una auditoria externa anual. Per a la CUP, cal més "control democràtic" per posar fi a la "impunitat policial".

La nova llei de la policia que el conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena, s'ha compromès a tirar endavant pot ser una bona oportunitat per recollir les mesures que s'acabin consensuant. De fet, aquesta llei és una mesura en si mateixa que demanen la majoria de partits. La norma vol caminar cap a una homogeneïtzació dels protocols i les lleis que afecten els Mossos i les policies locals, cosa que també genera consens. Fins i tot, Junts demana que els consells comarcals, si volen, també tinguin efectius policials propis.

Crítiques a Elena

La comissió sobre el model policial va arribar en un moment convuls i no es tanca tampoc amb una situació gaire més tranquil·la. Va ser fruit de l'acord d'investidura entre la CUP i Esquerra, cosa que diversos partits com Ciutadans, el PSC-Units i Vox critiquen en les conclusions. Després de vint-i-dues sessions de la comissió, el context també és convuls amb la destitució fa un mes del comissari en cap dels Mossos, Josep Maria Estela, quan no feia ni un any de la destitució del major Trapero. Durant la comissió, el major va criticar durament aquesta situació. Els socialistes, que demà buscaran reprovar el conseller Elena amb una moció, demanen "allunyar la sospita d'arbitrarietat" al capdavant del cos. En les conclusions, Ciutadans parla directament de "purga" i Vox demana que s'acabin "les ingerències polítiques" als Mossos. Junts no critica Elena directament, però sí que fa d'oposició al Govern proposant que la defensa jurídica dels agents sigui d'advocats externs. Una de les primeres mesures de l'executiu, en canvi, va ser que depengués del departament de la Presidència.