La jungla de buscar pis de lloguer: “Feta la llei, feta la trampa”

Barcelona“A continuació et farem diverses preguntes per saber si pots optar als nostres immobles. Només tramitem la visita si ets el titular del futur contracte. Si és així, marca u. En cas contrari, marca dos”, diu el contestador automàtic de la immobiliària Alquila Tu Hogar, a la qual truco per visitar un dels seus pisos a Barcelona, anunciat al portal Idealista. “Si la suma de l'ingrés mensual dels inquilins és igual o superior a l'import del lloguer multiplicat per tres, marca u. En cas contrari, prem dos”, continua dient el contestador. També em pregunta si estic disposada a facilitar el meu número de DNI abans de visitar el pis, i si tots els futurs llogaters tenen una continuïtat laboral de més d'un any i un motiu que justifiqui la temporalitat del lloguer. Contesto a tot que sí, perquè si no em quedo sense veure l'habitatge. Es tracta d'un pis de 50 m² situat en una tercera planta sense ascensor al barri de la Trinitat Nova de Barcelona. Costa 900 euros al mes i el contracte de lloguer és temporal. Això em crida l’atenció. ¿Hi ha turistes o gent de pas que s'allotgin a la Trinitat Nova?

El lloc on s'ubica el pis és una zona residencial humil on tots els blocs són iguals, gairebé no hi ha botigues, i bona part de la població és immigrada. La façana de l'edifici està una mica escrostonada; la porteria, bruta; i no hi ha llum al replà. “Just avui s'ha fos”, justifica el comercial de la immobiliària mentre s'il·lumina amb la llanterna del mòbil per obrir la porta de l’habitatge. El pis està completament reformat: parets blanques impol·lutes, lavabo amb plat de dutxa i electrodomèstics sense estrenar. Té una petita sala amb una cuina americana i dues mini habitacions. Tot sense moblar.

Per llogar-lo, cal pagar tres mesos de fiança i un de lloguer (és a dir, un total de 3.600 euros), tenir uns ingressos mensuals totals de 3.466 euros i signar una declaració responsable en què exposis per què necessites un habitatge temporal. A més, no és possible empadronar-s’hi i el contracte de lloguer s'extingeix tant sí com no al cap de dos anys. No es pot renovar. "Ara tots els nostres immobles són així", afirma el comercial, que assegura que aquestes condicions no tenen res a veure amb la demanda turística, sinó amb l'aprovació el maig de l'any passat de la llei de l'habitatge que limita el preu del lloguer. “Feta la llei, feta la trampa”, afegeix. Els lloguers temporals estan exclosos d'aquesta normativa.

Els lloguers de temporada van començar a augmentar el 2019, quan es va reformar la llei d'arrendaments urbans i la durada dels contractes de lloguer residencial va passar de tres a cinc o set anys, segons explica Jaime Palomera, investigador encarregat d'habitatge a l'Institut de Recerca Urbana de Barcelona (IDRA). Amb la nova llei d'habitatge, però, encara s'han disparat més. “Hi ha una estratègia cada cop més normalitzada que consisteix a substituir els contractes de lloguer residencial de 5 o 7 anys, que són els que s'haurien de fer per llei, per un contracte porqueria que permet que et facin fora de l'habitatge al cap de pocs mesos, que no hi hagi obligació de renovar, i que et puguin posar el preu que vulguin”, lamenta l'expert.

Segons diu, els lloguers de temporada només es poden fer si l'habitatge llogat no és l'habitual de l'inquilí. Per això, en teoria no és possible empadronar-s’hi i algunes immobiliàries que els ofereixen obliguen l'inquilí a signar una clàusula que justifiqui per què necessita un habitatge temporal, per així cobrir-se les espatlles.

Actualment, al portal Idealista hi ha una opció per buscar pisos de lloguer de temporada, i una altra per a pisos residencials de llarga estada. Faig una prova. Buscaré un habitatge residencial a Barcelona per a una parella fictícia amb uns ingressos totals de 3.000 euros al mes, i que estigui disposada a pagar entre 900 i 1.100 euros de lloguer mensuals, que no és poca cosa.

En aquest marge de preus, trobo 181 anuncis, dels quals 89 són de lloguer de llarga estada. O sigui, la meitat. No està gens malament. Hi ha força per triar, penso. Però quan començo a llegir una a una les descripcions dels pisos, m'adono que moltes indiquen que el contracte de lloguer és de temporada, tot i que el pis no està classificat com a tal. En altres casos, la descripció ni tan sols ho esmenta, però també són lloguers d'aquest tipus.

“El lloguer és de temporada”, és el primer que em diu la persona que em respon el telèfon, quan truco per visitar un estudi al carrer Requesens, al barri del Raval de Barcelona, que està anunciat a Idealista com a lloguer residencial de llarga estada. Això mateix em contesta per WhatsApp una comercial de Spacest.com quan m'interesso per un altre pis de 65 m² i 990 euros al mes, anunciat de la mateixa manera. “Som una empresa de reserves en línia, no fem visites físiques. Funcionem com Booking o Airbnb, però per a estades més llargues”, afegeix, quan insisteixo a visitar l'habitatge. O sigui, si m'interessa, he de reservar-lo sense veure’l i, a més, pagar online un mes de lloguer i 500 euros pels serveis de l'empresa. Em sembla un despropòsit.

Sumo els anuncis de pisos a Barcelona que estan classificats a Idealista com a lloguer de temporada i que valen de 900 a 1.100 euros al mes, i els que estan classificats com a lloguer de llarga estada, però que en la seva descripció s'especifica que són temporals. El resultat és que el 70% del total són de temporada. O sigui, el meu ventall per triar es redueix dràsticament. A més, la majoria són estudis o pisos a planta baixa interior o a plantes altes sense ascensor, i que difícilment superen els 60 metres quadrats. Si busco una alternativa per sota d'aquest preu, les opcions encara disminueixen més. Tot just trobo deu anuncis. És desesperant.

“No tenim pisos de lloguer. No m'havia passat mai una cosa així. Tots són contractes de temporada”, afirma un comercial de Fincas Gonseni, mentre m’ensenya l’únic habitatge de lloguer residencial que tenen disponible: un estudi de 45 m² al barri de la Ribera i que val 1.100 euros al mes. Segons diu, els propietaris dels pisos opten pel lloguer de temporada perquè així el cost de la immobiliària l'ha d'assumir l'inquilí i no pas ells, segons la normativa.

El més sorprenent és que fora de Barcelona passa el mateix. Per exemple, dels 29 anuncis de pisos a l'Hospitalet de Llobregat que trobo a Idealista per un preu inferior a 1.100 euros al mes, 23 són de temporada. També hi ha més anuncis de lloguers temporals que residencials a Cornellà de Llobregat o Santa Coloma de Gramenet, o fins i tot a Terrassa, Sabadell i Rubí. La tendència s'inverteix si te'n vas a desenes de quilòmetres de Barcelona. Per exemple, a Vic o Manresa. “Em sembla d’una gran gravetat que l'administració pública no estigui actuant d'ofici. És evident que s'està cometent un frau. Els llogaters són víctimes d'una il·legalitat”, opina l'investigador d'IDRA.

Molta demanda i poca oferta

Això no vol dir que sigui impossible trobar un lloguer residencial a Barcelona o a municipis propers per menys de 1.100 euros. Els anuncis a Idealista o en altres plataformes són canviants i, de tant en tant, n'hi ha algun que realment val la pena. Per exemple, de sobte veig a Idealista un anunci d'un pis semimoblat de 83 m² en una sisena planta amb ascensor al carrer Floridablanca, a l'Esquerra de l'Eixample de Barcelona. Costa 1.200 euros al mes, 100 euros més del límit que m’he marcat, però el lloguer és de llarga estada. Vistes les alternatives, em sembla una ganga. L'anunci només dura 5 minuts. Després, desapareix.

“Vaig haver de desactivar-lo, perquè en cinc minuts vaig rebre 80 whatsapps i 100 trucades. M'estava tornant boja”, justifica la comercial que m'ensenya el pis. És la conseqüència de tanta demanda i tan poca oferta. L’habitatge és lluminós, ampli i està situat a cinc minuts a peu del mercat de Sant Antoni. Aquí el problema és el preu. No compleixo el requisit que la majoria d'immobiliàries sol·liciten: que els ingressos totals mensuals dels inquilins siguin tres vegades el preu del lloguer.

Amb tot, no llenço la tovallola. Continuo buscant i trobo un pis al carrer Pardo, al barri de Sant Andreu de Barcelona. És molt més petit, 42 m2, però el propietari només requereix uns ingressos totals dels inquilins de 2.000 euros al mes tot i que l’habitatge costa 1.100 euros. A més, el preu inclou les despeses de gas, llum i internet, i el lloguer és residencial. ¿Què més puc demanar? Quan el visito, m'enduc una sorpresa.

L'habitatge no és en un bloc de pisos, sinó a la primera planta d'un local comercial. L'anunci deia que era un pis exterior en una primera planta amb ascensor i, en canvi, dona a un pati interior i no hi ha ascensor. Al replà la pudor d'humitat és intensa, i hi ha una rentadora en marxa que grinyola. És per a ús compartit d’aquest pis i dos més. No dono crèdit.

Encara em descol·loca més la resposta d’un comercial quan m’interesso per un estudi de 32 m² a la rambla del Raval de Barcelona, que val 950 euros al mes i en teoria és un lloguer residencial. Sembla un lloc acollidor, segons les fotos de l'anunci a Idealista. Sorprenentment, el comercial em contesta en anglès.

Aquest mateix idioma és el que utilitza la persona que em respon per correu electrònic quan sol·licito visitar un pis de lloguer residencial i de 61 m² al carrer Casanova, a l’Esquerra de l’Eixample de Barcelona. Només val 750 euros mensuals. Per veure’l, m'exigeix que pagui abans un mes de lloguer i un altre de fiança. Poc després, rebo una alerta d'Idealista per correu electrònic que diu: “Aneu amb compte amb els fraus. No paguis mai a través d'enllaços que et porten fora de la web o de l’app d'Idealista”. Buscar pis no només és una jungla, sinó que a més a més cal anar amb mil ulls perquè no t'estafin.