JUDITH COLELL: "Sense cultura, quin sentit tenim com a país?"
Perfil. Aquesta cineasta és professora de direcció a la Universitat Pompeu Fabra i a la Ramon Llull. La pel·lícula Elisa K , dirigida amb Jordi Cadena, va rebre el premi especial del jurat a Sant Sebastià i el premi del públic de l'Abycine. Amb ell està preparant la pel·lícula La ciudad invisible i dirigirà la TV movie per a TV3 Radiacions . És la vicepresidenta de l'Acadèmia de Cine.
On passes l'estiu?
Faig intercanvi de cases. L'any passat vaig anar a Islàndia. M'entusiasma l'obertura que tenen de ment, m'agrada que sigui un país que té una presidenta casada amb una dona i no hi hagi cap problema, que sigui un país que pregunti als ciutadans si volen ajudar els bancs. És un país acollidor i estrany, diferent de tots els que conec.
I aprofites per llegir llibres pensant a adaptar-los?
Sí, reconec que quan llegeixo ho faig pensant en possibles adaptacions. De tant en tant, em permeto llegir coses que sé que no adaptaré mai.
Estudiar cinema té bona sortida professional?
Formar-se és bàsic, obre la ment. Engresco els joves a estudiar allò que els apassioni, sigui el que sigui, sense pensar si tindrà sortida o no. Ha de pesar la vocació.
Satisfeta amb el reconeixement aElisa K?
Molt. És una pel·lícula difícil, dura. A Sant Sebastià va rebre el premi especial del jurat i a l'Abycine el premi del públic.
El cinema català té projecció fora d'aquí?
Totalment! Moltíssima i de fa molt temps. Aquest any ha sigut gloriós per al cinema català, estem tots encantats. Anem guanyant festivals a tot el món, cineastes d'aquí estrenen a França amb assiduïtat, per no parlar d'aquest noi que a Madrid em pregunten si és cosí meu i jo els dic que no ens diem igual [riu].
En Jaume Collet-Serra.
Sí, però ell s'ha format a Hollywood. El Bayona està treballant als Estats Units, i reivindico la feina de productors com Lluís Miñarro, Paco Poch i l'Antonio Chavarrías, que han guanyat festivals internacionals i ens han situat en un lloc de prestigi.
Tenim bons guionistes?
És el que trobo a faltar més. Tenim grans equips tècnics, d'una gran qualitat, però el que falla més són els bons guions.
Per què?
És molt difícil escriure bons guions i aquí el guionista és una persona molt poc considerada. I és la peça clau de les pel·lícules! Els que són bons acaben passant a la direcció, a llocs en què poden decidir.
Consideres que hi ha gent ben formada per dirigir?
Sí, i cada vegada més. Tenim una de les millors escoles d'Europa, l'Escac, una escola modèlica. Més la Pompeu, la Ramon Llull… En surt gent molt bona.
S'està apostant pel cinema català?
Sí, però el que ha de passar és que el públic s'ho cregui. Hi ha una premsa determinada, que ha acabat contagiant tota la premsa en general, que ataca el nostre cinema. Retraten un cinema poc interessant i subvencionat, quan, en realitat, ho està molt més el francès, l'alemany i fins i tot l'americà.
El cinema nord-americà?
Té unes exempcions fiscals que si les tinguéssim aquí no caldria un suport directe. I una altra cosa molt important: als Estats Units no deixen estrenar cap pel·lícula que no sigui en anglès, la resta es veuen subtitulades. Potser si aquí féssim el mateix, que totes les pel·lícules nord-americanes només es poguessin veure subtitulades...
I com ho arreglem?
La cultura és primordial per construir un país. Sense cultura deixem d'existir. Si no hi ha literatura catalana, si no hi ha cinema català i en català, si no hi ha cultura en català, quin sentit tenim com a país? A un país li dóna sentit la cultura, no una qüestió genètica. El que ens diferencia és la cultura i la llengua.
Quin cine t'agrada?
Cine d'autor europeu i de directors molt prestigiosos però poc taquillers com Paul Thomas Anderson i Darren Aronofsky . M'encanta l'Almodóvar, que fa un cinema absolutament diferent del que faig jo, i l'Agustí Villaronga, el José María de Orbe i l'Agustí Vila. I tenim uns productors interessants, que aposten per un cine d'autor que fa avançar el llenguatge cinematogràfic. Un cine del qual es parlarà.
Qui són les Mujeres de Cine?
Som un centenar de cineastes d'aquest país que hem fundat aquest grup. Les dones que fem cine som bitxos raros. Als jurats, la presència de dones és ínfima. Hi ha un sostre de vidre que fa que només siguem un 10%. Al juny vam donar un premi que es diu Es Que No Hay perquè hem sentit tantes vegades això quan hem preguntat per què no hi ha dones per fer tal cosa. La resposta és sempre: " Es que no hay mujeres ". I sí que n'hi ha!