Judith Butler, intel·lectual no-binària, guanya el 33è Premi Internacional Catalunya

BarcelonaEl 33è Premi Internacional Catalunya 2021 és per a l’activista pels drets humans Judith Butler. Així ho ha anunciat aquest dilluns el president de la Generalitat, Pere Aragonès, que ha assegurat que l’obra de Butler, persona no-binària, ha revolucionat la teoria sobre el gènere i ha destacat les seves aportacions al feminisme, als drets de gais i lesbianes i al moviment queer. “Butler desprèn compromís cívic i polític per combatre tots els tipus de violències que condicionen la vida sobretot de determinats col·lectius”, ha subratllat Aragonès, i ha lloat l’activisme i el pensament “inspirador” de qui posa la vida al centre. “La seva lucidesa ens obliga a pensar sobre aspectes cabdals de la nostra societat”, ha insistit el president. 

No és estrany que Judith Butler rebi el Premi Internacional Catalunya, ja que, en paral·lel al seu pes intel·lectual, és un nom habitual de la programació del CCCB i d’altres institucions catalanes com la Càtedra Ferrater Mora i la Biennal de Pensament. També perquè ha trobat reconeixement en figures com la filòsofa Fina Birulés i la catedràtica de literatura francesa i d’estudis de gènere a la UB Marta Segarra, totes dues vinculades a l’ADHUC–Centre de Recerca Teoria, Gènere, Sexualitat de la Universitat de Barcelona. Precisament, coincidint amb una de les seves visites a Barcelona, Butler es va pronunciar sobre la qüestió catalana i va posar en relleu que “l’intent de promoure la sobirania popular durant tot el procés català” es pot entendre a escala planetària. “Clarament en el procés català hi ha moltes ressonàncies que connecten amb altres processos (com el cas de Grècia) i que cal analitzar –va dir aleshores–, no pas per dir que tot és el mateix, sinó per preguntar-nos si hi ha formes recurrents de poder que estan generant en aquests moments una deriva autoritària a Europa i, més enllà, a escala mundial”.

En l’obra de Judith Butler hi ha dos cossos: el primer es troba en Problemes de genere (1990), publicat en català per l'editorial Angle, on Butler va teoritzar que la identitat de gènere és performativa. Com afirma la professora de la UAB Begoña Sáez Tajafuerce, això vol dir que la identitat de gènere resulta “d’operacions lingüístiques i simbòliques que configuren marcs de sentit normatius en virtut dels quals alguns subjectes, també a causa de la seva elecció sexual, són reconeguts i altres, en canvi, són exclosos, segregats i fins i tot executats”. També que alguns cossos són considerats “normals” i uns altres, en canvi, com a “abjectes”. L’altre gran cos té l'origen en la reacció de Butler als atemptats de l’11-S i es basa en idees com la vulnerabilitat, la interdependència, la no-violència i el valor de la vida. “La clau de volta que uneix els dos àmbits és el cos, per la seva discursivitat i la materialitat”, subratlla Sáez. 

Al llarg dels anys, la influència de Judith Butler s’ha estès també a Llatinoamèrica, especialment a l’Argentina, amb el moviment Ni una menos, i el Brasil, amb els opositors a Jair Bolsonaro. “Fa servir el feminisme per ampliar els límits de la democràcia en un context tan complicat com l’actual a través dels mateixos instruments democràtics –diu la directora del CCCB, Judit Carrera–. Fa servir el feminisme per incorporar la mirada de col·lectius invisibilitzats i aconseguir una democràcia més aprofundida, més plena".

Judith Butler (Cleveland, 1956) es va doctorar en filosofia per la Universitat de Yale i ha exercit la docència a la Universitat de Califòrnia, a Berkeley, entre d'altres. El seu activisme en favor dels drets humans l'ha portat a crear una extensa obra amb aportacions al feminisme, l'ètica, el dret i la filosofia política i, segons la presidenta del jurat del Premi Catalunya, Mary Ann Newman, destaca per la influència del seu pensament "en l'època contemporània". "És un exemple d'humanista, de vocació transformadora i de rellevància mundial", assegura Newman.

Al seu torn, la consellera d’Igualtat i Feminismes, Tània Verge, destaca que "la teorització sobre el gènere de Butler permet defugir les convencions binàries perquè les persones siguin més lliures" en favor, sobretot, dels col·lectius trans i no binaris. "Compleix la màxima feminista de posar la vida al centre, perquè, com molt bé diu, no pot ser que unes vides valguin més que unes altres", sentencia Verge, que aposta per parar més atenció en fer polítiques inclusives per a les persones trans i antiracistes.

La pandèmia ajusta els calendaris

El Premi Internacional Catalunya té per objectiu posar en relleu i reconèixer persones que han destinat bona part de la seva vida a crear i fer aportacions a la cultura al mateix temps que pretén, segons el mateix jurat, oferir referents mundials als catalans. L'any passat el premi del 2020 no es va poder entregar per les restriccions associades a la pandèmia i per això el president Aragonès ha explicat que es lliurarà demà. El premi del 2020 va recaure sobre quatre sanitàries: les doctores Dania El Mazloum i Anxhela Gradeci, la infermera Tijana Postic i la investigadora Özlem Türeci, com a reconeixement pel seu paper en la lluita contra la pandèmia de covid-19.