El poder judicial esclata contra Montero pels "atacs intolerables" als jutges per la llei del 'només sí és sí'

MadridArran de l'aplicació de la llei de llibertat sexual, l'anomenada llei del només sí és sí, diversos tribunals han revisat algunes sentències ja dictades i han rebaixat les penes d'agressors condemnats d'acord amb el que diu la nova norma. El govern espanyol creu que el problema no és de la llei, sinó de la interpretació que en fan els jutges. De fet, la ministra d'Igualtat, Irene Montero, ha acusat els magistrats de fer-ne una interpretació "masclista" i d'aplicar la llei "erròniament o de manera defectuosa". En aquest sentit, ha garantit que "reforçarà" la formació en qüestió de gènere a tots els operadors judicials perquè no imperi la "impunitat".

Les paraules de Montero han indignat el poder judicial, que ha expressat "la més ferma repulsa als intolerables atacs" als jutges. La comissió permanent del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) ha emès un comunicat on apunta que aquestes declaracions "minen la confiança de les víctimes" en les administracions i en la justícia, "augmentant la seva desprotecció". L'òrgan de govern dels jutges defensa que la revisió de les sentències s'està fent emparant-se amb el Codi Penal, mentre que el govern espanyol assegura que la normativa no ho avala. A més, recorden els jutges, s'estan revisant les sentències emparant-se amb l'article 2.2 del Codi Penal, que estableix que les lleis seran retroactives si "afavoreixen el reu". Les quatre associacions judicials, inclosa la progressista Jutges i Jutgesses per la Democràcia, han censurat la reacció del ministeri d'Igualtat.

El CGPJ ja va avisar?

Un dels arguments que ha fet servir l'oposició per recriminar al ministeri d'Igualtat que la llei hagi permès una rebaixa de penes a agressors condemnats és que el govern espanyol no va fer cas de l'informe del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), on s'advertia d'aquest risc. Ara bé, què deia exactament el text de l'òrgan de govern dels jutges? "La reducció dels límits màxims de les penes comportarà la revisió d'aquelles condemnes en les quals s'hagin dictat les penes màximes conforme a la legislació vigent". És a dir, el que advertia el CGPJ és que la revisió de penes es podia fer per la franja alta de les penes i que si una persona havia estat condemnada per una pena superior a la que marca ara el Codi Penal, se li podia revisar. "El que està passant i és inèdit és que s'estan revisant les condemnes quan s'ha rebaixat el límit mínim i s'ha mantingut el màxim. El CGPJ va advertir que no es rebaixés el màxim perquè si no, hi hauria revisió de sentències", ha defensat la delegada del govern espanyol contra la Violència de Gènere, Victoria Rosell, en declaracions als mitjans de comunicació.

En el mateix tuit, Rosell assegura que hi ha jurisprudència que avala el fet de no revisar una condemna a la baixa si el delicte és el mateix i només varia la forquilla de les penes. Cita, en aquest sentit, la circular de la Fiscalia 3/2015. Ara bé, aquesta qüestió no està incorporada a la llei del només sí és sí i és aquí on hi ha el debat jurídic, perquè alguns especialistes consideren que llavors aquesta jurisprudència no es pot aplicar a la normativa.

Cal una revisió de la llei?

Alguns ministres del govern espanyol com la d'Hisenda, María Jesús Montero, van obrir la porta aquest dimarts a revisar la llei per evitar que continuï el degoteig de sentències revisades a la baixa. Ara bé, per a Rosell un canvi en la normativa seria una "barbaritat". Recorda que si es reformés la normativa per agreujar-ne les penes, això no afectaria les persones ja condemnades, pel fet que no s'apliquen de manera retroactiva les lleis que són desfavorables al condemnat.

De fet, tant Rosell com la secretària d'estat d'Igualtat i contra la Violència de Gènere, Ángela Rodríguez, han apuntat al poder judicial com el responsable d'aquesta revisió a la baixa. Rodríguez ha recordat, per exemple, que hi ha sentències que naixien coixes abans que es comencés a aplicar la llei. És el cas, ha dit, d'un home a qui se li ha rebaixat dos anys la condemna per haver agredit la seva fillastra de 14 anys. En aquest cas, la sentència ja no va tenir en compte l'agreujant de superioritat. Una manera de dir que aquí la llei del només sí és sí no hi pot fer res.

"El problema és d'interpretació del Codi Penal", ha lamentat Rodríguez, que ha insistit en la formació dels jutges: "Ho diu l'ONU, que a Espanya no tenen formació en matèria de gènere". Segons l'Observatori contra la Violència Domèstica i de Gènere, des de l'any 2019 es va establir com a "obligatorietat" fer un curs sobre "perspectiva de gènere" per accedir a aquesta especialitat. En total, han rebut la formació 1.467 jutges, mentre que 307 han fet "cursos de violència de gènere".

Unificar la doctrina judicial

De moment, el president espanyol, Pedro Sánchez, ha demanat esperar que la Fiscalia i els tribunals "unifiquin doctrina" i "creïn jurisprudència" sobre tota aquesta revisió de penes. El ministeri públic explica que estan "estudiant" aquests casos i ho estan resolent "cas per cas". "Si s'estima necessari, s'elaborarà una circular per unificar criteris d'aplicació de la llei", afirmen fonts de la Fiscalia. Ni Sánchez ni tampoc els ministres socialistes, però, han abonat el discurs de Montero i el ministeri d'Igualtat d'acusar els jutges de fer una interpretació "masclista" de la llei. "Són jutges formats que apliquen la llei. Les desqualificacions als jutges no m'agraden i no les comparteixo", ha afirmat la titular de Defensa, Margarita Robles. La vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, ha evitat pronunciar-se sobre la qüestió també. El govern espanyol està buscant una solució per frenar aquest degoteig. Des de l'oposició, en canvi, el PP exigeix "responsabilitats" a l'executiu per una llei que consideren que no "protegeix" les dones.