El Poder Judicial considera que la llei trans discrimina "les dones no transsexuals"

MADRIDL'informe sobre la llei trans que el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) haurà d'estudiar el pròxim 20 d'abril es mostra contrari a algunes de les parts de la normativa, que ja va provocar tensions dins del govern espanyol, i considera que algunes disposicions contradiuen el "dret fonamental a la igualtat". El text, elaborat pels vocals Ángeles Carmona, Clara Martínea de Careaga i Wenceslao Olea, apunta que hi ha articles de la llei que vol impulsar el govern espanyol, sota la batuta del ministeri d'Igualtat, que impliquen una "discriminació indirecta d'aquelles persones no contemplades en l'àmbit d'aplicació [de la llei], especialment significativa cap a les dones no transsexuals", segons l'esborrany de l'informe.

Els vocals que han elaborat la proposta –que no és vinculant– posen d'exemple l'esport com una de les situacions en què es donaria una suposada discriminació cap a les "dones no transsexuals". Per això, el CGPJ considera "indispensable introduir les cauteles necessàries per evitar que la pràctica d'activitats esportives pugui suposar la discriminació de dones esportistes no transsexuals", atesa la "realitat" de la "diferència de les condicions físiques existents i la superioritat física de la dona transsexual davant de la que no ho és".

Per revertir això, l'informe demana una redacció més precisa i clara de l'article 40. A ulls dels vocals, aquesta part de la normativa "no resol les conseqüències derivades de la regla general segons la qual les persones [transsexuals] podran exercir tots els drets inherents a la seva nova condició després de canviar el seu sexe legal", ja que per als magistrats això pot conduir a situacions "de discriminació de les dones i, per tant, contràries a la igualtat", recull la proposta.

Més controls als menors

La proposta dels tres vocals també posa la lupa sobre els menors. A ulls dels ponents, que "no qüestionen el dret a la identitat sexual", no és suficient que els menors entre 14 i 16 anys puguin canviar el sexe al Registre Civil només amb el consentiment dels seus representants legals i demanen més controls. Segons l'opinió dels magistrats, "això no compleix amb el principi de protecció especial dels menors d'edat, especialment en casos en què els joves no tinguin un grau suficient de maduresa o la situació de transsexualitat dels quals no estigui estabilitzada". A l'avantprojecte, aquestes dues condicions sí que s'exigeixen a través d'uns informes als menors d'entre 12 i 14 anys que vulguin canviar de sexe al Registre Civil, i els tres ponents del CGPJ consideren que també s'haurien d'exigir als menors de 14 a 16 anys.

L'informe també qüestiona que una llei de caràcter "integral i transversal" sigui l'eina "adequada, necessària i proporcionada per protegir les persones trans i LGTBI", malgrat que per al col·lectiu és una reivindicació històrica. Els tres vocals consideren que l'ús "reiterat" d'aquesta tècnica dota d'un "règim privilegiat de protecció determinats col·lectius amb notable detriment del dret a la igualtat i del principi de seguretat jurídica".

El camí cap a la llei trans no ha estat precisament fàcil. L'avantprojecte de llei per a la igualtat real i efectiva de les persones trans, que forma part de l'acord de coalició firmat entre el PSOE i Unides Podem, es va aprovar el juny de l'any passat després d'un estira-i-arronsa entre els dos socis del govern espanyol. Entre els canvis principals inclou l'autodeterminació de gènere per a majors de 16 anys, és a dir, els permet modificar el seu sexe legal sense necessitat de passar per un tractament mèdic ni presentar informes psicològics, com s'exigeix actualment.

Amb tot, l'informe que s'ha conegut aquest divendres es votarà el pròxim ple extraordinari del 20 de març. Podria ser que aquell dia altres vocals del CGPJ presentin una proposta diferent que acabi rebent més suport, i decaigui, així, aquesta proposta inicial, com va passar recentment amb la llei d'habitatge.

Després de conèixer l'informe, que ha arribat amb tres mesos de retard, la ministra d'Igualtat, Irene Montero, ha assegurat que les persones trans "no mereixen un nou qüestionament dels seus drets, i menys de les institucions". Montero també ha recordat altres normatives que el mateix organisme va criticar al seu dia, com la llei del matrimoni homosexual, la de violència de gènere o la llei del només sí és sí.

Al seu dia, Montero, d'Unides Podem, es va enfrontar dins del consell de ministres a l'aleshores vicepresidenta del govern Carmen Calvo, del PSOE, que va qüestionar la viabilitat de la iniciativa per la falta de consens polític i de “seguretat jurídica” del text perquè amb la “simple voluntat o desig” es pugui triar el gènere. El debat també va generar molta divisió al moviment feminista.