El Poder Judicial considera que la baixa laboral per la regla pot "estigmatitzar" la dona

MADRIDEl ple del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) ha aprovat dividit l'informe no vinculant sobre la reforma de la llei de l'avortament que la setmana passada va votar el Congrés de Diputats. Malgrat que en termes generals el dictamen "valora positivament la finalitat de la norma [...] que pretén garantir l'efectivitat del dret a la salut sexual i reproductiva i, en termes amplis, el dret a la vida privada", també és contrari a alguns dels canvis més importants introduïts, com ara la baixa per regles doloroses.

En concret, l'informe –presentat per les vocals Roser Bach (progressista) i Ángeles Carmona (conservadora) i aprovat per deu vots favorables, cinc en contra i tres en blanc; hi ha dos vots particulars– apunta que la baixa laboral per regles doloroses i incapacitats "pot provocar efectes totalment contraris als perseguits i provocar reaccions de marginació o estigmatització sobre les dones en general i sobre les que pateixen els efectes d'una menstruació incapacitant secundària en particular", segons ha comunicat el CGPJ.

Aquest és un dels canvis que el ministeri d'Igualtat, sota la batuta d'Irene Montero, va introduir a la llei de l'avortament i que, de fet, més polèmica van generar entre els dos socis de coalició del govern espanyol. En concret, aquestes noves baixes per regles doloroses van generar un pols entre el ministeri d'Igualtat (Unides Podem) i el d'Economia (PSOE). "Mai adoptarem mesures que puguin resultar en una estigmatització de les dones", va arribar a dir la ministra d'Economia, Nadia Calviño. "El que estigmatitza és no tenir prou sensibilitat per comprendre que els homes i les dones som diferents, i que el món laboral no és neutre [...]. Lluny d'estigmatitzar, és un pas endavant i favorable", va replicar-li la vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz.

Consentiment patern

Sobre la recuperació d'avortar sense el consentiment dels pares a partir dels 16 anys, l'informe assenyala que el canvi no és contrari a les recomanacions internacionals. Alhora, però, planteja que "considera vàlid el sistema vigent", és a dir, la reforma del Partit Popular a través de la qual es va introduir com a necessari el consentiment dels pares en el cas de les menors de més de 16 anys per poder avortar.

Aquí, un dels vots particulars (el de les vocals progressistes Mar Cabrejas, Concepción Sáez i Pilar Sepúlveda) és crític amb el matís de l'informe i defensa que el context actual "permet reconèixer la llibertat de les dones de més de 16 anys de manera plena per decidir sobre la interrupció de l'embaràs", sense la necessitat del consentiment parental o d'un tutor legal.

Tres dies de reflexió

L'informe també planteja que el període de reflexió de tres dies un cop es demana avortar i l'obligació de rebre un sobre amb informació sobre les polítiques de maternitat haurien d'haver-se mantingut. "És un pressupost necessari per adoptar una decisió conscient i meditada", ha dit el CGPJ en un comunicat.

Objecció de consciència

En aquest cas, l'informe és favorable a la regulació que plateja la reforma a través d'un registre d'objectors de consciència. De fet, la llei fins i tot deixa fora aquests professionals dels comitès d'experts que decideixen sobre els avortaments a partir de la setmana 22 (la interrupció de l'embaràs en aquest punt només està permesa si un comitè mèdic determina que hi ha una malformació greu o incompatible amb la vida). Ara bé, planteja que cal aprovar un nou instrument normatiu paral·lel a la llei orgànica.

En aquest sentit, un dels vots particulars (el dels vocals Nuria Díaz i Juan Manuel Fernández) encara és més dur i considera que és "inconstitucional" aprovar un registre així: "Sembla que no es tracta tant de garantir una prestació sinó de conèixer qui fa objecció de consciència i per què".

El consell de ministres va aprovar la norma sense l'informe del CGPJ perquè es va tramitar per la via ràpida. La diputada d'ERC al Congrés de Diputats, Pilar Vallugera, ja anticipava la setmana passada que seria "negatiu en els aspectes més rellevants de la llei".