El judici al 'padrino' de la nit mallorquina comença amb sis absolucions

PalmaDe batejar una discoteca amb les seves inicials, BCM, i col·locar-les, immenses, de color daurat a la façana, a ser el protagonista d'un dels casos de corrupció més sonats de la història de les illes Balears. Bartomeu Cursach Mas, conegut com el rei, el capo o fins i tot el padrino, va ser el gran magnat de la nit mallorquina. I encara té poder. Aquest dilluns, però, ha tornat als tribunals. És una de les 23 persones –entre polítics, funcionaris, empresaris i policies– que s'han assegut al banc dels acusats d'un judici que s'espera que duri fins a l'abril del 2023, i qui dona nom a tot el cas Cursach. Però el banc dels acusats ja s'ha buidat significativament el primer dia: l'Audiència de Palma ha acordat absoldre sis dels implicats, després que les acusacions –inclosa la Fiscalia– hagin retirat els càrrecs contra ells.

Ara Cursach s'enfronta a una pena d'un any i mig de presó per pertinença a grup criminal i inducció a la prevaricació administrativa, però el magnat de la nit ha arribat al judici amb una perspectiva més optimista del que es podia esperar. El dia 1 la Fiscalia va canviar el seu escrit d'acusació per retirar els càrrecs a set dels acusats i va rebaixar a més de la meitat els anys entre reixes que reclamava a la resta. Un dels principals beneficiats ha sigut Cursach, que ha passat d'una petició de condemna de vuit anys i mig de presó a un i any i sis mesos. De moment, ja han quedat fora del procés judicial qui va ser el director de Tito's i BCM, Jaime Lladó; un treballador del grup Cursach, Arturo Segade; l'exdirectora general de Turisme del Govern Pilar Carbonell; l'exarquitecte de la conselleria de Turisme Bernadí Seguí; l'exfuncionari de l'Ajuntament de Palma Julián Garau, i l'expolicia Antoni Bergas. Però el judici no només ha començat amb rebaixes de peticions de pena i absolucions directes: a més, l'advocacia de la comunitat s'ha retirat perquè no veu prou sòlides les proves per mantenir l'acusació de prevaricació.

L'imperi que va aixecar el padrino illenc va acabar involucrant membres de la política i la policia, però abans va gaudir d'una època d'or. Cursach va començar el seu periple els anys setanta amb l'hotel Riu Palace de s'Arenal. A finals dels vuitanta va crear BCM, a Magaluf; entrats els noranta va comprar la discoteca Tito's, a Palma, i amb el nou mil·lenni va obrir el temple alemany a Mallorca: el Megapark. Però amb l'oci nocturn no en tenia prou i es va llançar a obrir restaurants, com Asadito, i un gimnàs exclusiu, el MegaSport Centre. La seva xarxa empresarial, en el moment més àlgid, va arribar a tenir prop de 1.700 treballadors i un milió i mig de clients a l'any. També va ser el màxim accionista del Reial Mallorca, amb un 43%, a principis dels 2000, i propietari de l'Atlètic Balears, el 2011. Fins i tot va arribar a fundar una aerolínia, BCM Airlines, dedicada als vols xàrter turístics. Però només va operar durant un any, el 1997, abans de fracassar.

Cursach va arribar a ser pràcticament l'home més poderós de Mallorca, no només per la seva fortuna. Tot i les sospites de corrupció que sempre el van envoltar, el padrino illenc va ser amic de l'expresident balear Jaume Matas, protegit –segons la investigació judicial– de l'exdelegat del govern espanyol a les Balears i exconseller d'Interior, José María Rodríguez, i soci de l'aleshores executiu de Bancaja Ramón Rosselló.

El cas Cursach va adoptar aquest nom el 2013 arran d'una investigació per aclarir si s'havien manipulat oposicions de la Policia Local de Palma el 2012. Però va acabar derivant en una trama en què guàrdies civils i policies nacionals acusaven policies municipals d'extorsionar empresaris de la nit i comerços de Palma, amanida amb favors pagats amb drogues i prostitutes i amb escenaris com l'emblemàtica discoteca palmesana Tito's. Tot i això, l'empresari polifacètic va continuar treballant sense problemes durant uns quants anys.

Punt d'inflexió

El conglomerat empresarial Cursach va començar a trontollar el 2017, arran de l'escàndol de corrupció. Aquell any va entrar a la presó per passar-hi 13 mesos. Però va aguantar el pols als que el perseguien fins al punt d'arribar a acorralar el fiscal i el jutge que l'investigaven, i això que pel mig hi havia una acusació d'homicidi que mai no s'ha arribat a demostrar. I va demostrar el seu poder arribant a aturar la causa en contra seu nou mesos després que s'obrís. La seva mà dreta, Tolo Sbert, que ara també s'enfronta a sis anys i mig de presó, va presentar una recusació contra el jutge que instruïa el cas, Manuel Penvalva, i en va posar en dubte la imparcialitat, també la del fiscal, Miguel Ángel Subirán. Tots dos encara estan pendents de judici, atès que la causa contra ells s'ha reobert a només una setmana del macrojudici contra Cursach.

Precisament aquesta causa contra el jutge i el fiscal, encara oberta, ha dut una de les advocades de l'acusació particular a sol·licitar aquest dilluns la nul·litat del procés judicial contra el magnat. L'advocada vol que el cas Cursach torni a la fase d'instrucció i ha al·legat presumptes "trampes o irregularitats" durant la investigació que, ha insinuat, tindrien a veure amb "el principal acusat", és a dir, Cursach. Aquest era un dels moviments més previsibles d'aquest matí, després de l'última resolució del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, del 6 de juny, que va atiar encara més el foc. Aquella interlocutòria de més de 300 pàgines decidia finalment jutjar Penalva i Subirán per diversos delictes –que ja s'havien arxivat–, com ara coaccions i amenaces als acusats, i inducció a fals testimoni de testimonis protegits durant la investigació del cas Cursach.