El motí a la presó de Quatre Camins el 2002 acaba a la pràctica sense condemnes, setze anys després

Barcelona29 de maig de 2002. Un centenar de reclusos s'amotinen a la presó de Quatre Camins (La Roca del Vallès) per demanar una compensació econòmica per les feines que fan a la presó. Els interns es van negar a tornar a la cel·la després de sopar i es van concentrar al pati, alguns armats amb pals, pedres i ferros. Dos funcionaris queden ferits lleus. La fiscalia va arribar a demanar entre 5 i 10 anys de presó per una cinquantena d'interns identificats, però el cas es va encallar als tribunals entre recursos i dificultats per localitzar els acusats i notificar-los el procediment. Setze anys després, avui s'hi ha posat el punt final: tenint en compte que molts dels delictes han prescrit, que alguns dels processats han mort o estan incapacitats i que d'altres estan il·localitzables, acusacions i defenses han tancat un pacte de conformitat.

23 dels acusats han quedat absolts i a setze més se'ls ha imposat una pena d'entre 12 i 15 mesos de presó, que ha quedat suspesa a condició que indemnitzin els funcionaris lesionats i paguin els danys provocats al centre penitenciari.

La Maria és la dona d'un dels acusats que ha sortit absolt. "Ell només va pujar al terrat perquè sinó hagués rebut els pals dels organitzadors", recordava. Tot i tenir un paper secundari en els fets, fa tres anys, quan ja n'havien passat tretze del motí, al seu marit se'l van emportar del càmping on estiuejava amb els tres fills per notificar-li que havia d'anar a judici. "És la primera notícia que va tenir del cas en més de deu anys", explicava. En aquest temps ha refet la seva vida. Té un negoci i família, però, tot i haver fet net, si s'hagués celebrat el judici, s'enfrontava a la possibilitat d'haver d'entrar a presó novament: "Després de tant de temps, és una injustícia total".

Al seu marit de la Maria l'havien posat en recerca perquè no l'havien pogut localitzar per comunicar-li l'obertura del judici, i fins dijous passat no li van designar una advocada perquè li portés el cas. A un altre dels processats li han arxivat el cas abans i tot de començar la vista, perquè s'ha constatat que en setze anys no l'havien citat a declarar ni un sol cop per la causa. "Això és una vergonya; no es pot tenir una persona esperant setze anys, quan ja en porta deu al carrer, treballant com una persona normal, i ara haver-nos de trobar amb aquest merder. Això no té nom!", deia sortint del judici en Sergio, un altre dels acusats que també ha quedat absolt. "No pots oblidar el passat tenint aquesta llosa a sobre", lamentava. Tant ell com un altre dels seus companys es queixaven que tampoc no haguessin arribat a judici les suposades tortures que alguns dels presos van denunciar haver rebut per part dels funcionaris després del motí.

Inicialment hi havia més d'una cinquantena de persones acusades. Durant els setze anys que el cas ha trigat a jutjar-se, vuit dels acusats han mort, un està incapacitat, i tres, il·localitzables. En total s'ha absolt 23 persones per prescripció del delicte i als altres 16 acusats, la majoria dels quals encara són a la presó per altres delictes, se'ls ha condemnat a un any de presó, excepte un d'ells que va lesionar directament una funcionaria i que ha estat condemnat a quinze mesos de presó i a indemnitzar aquesta treballadora amb 7.200 euros.

El tribunal ha considerat que els condemnats compleixen els requisits per suspendre'ls la pena, ja que els antecedents que tenien eren antics -alguns dataven dels anys noranta- o bé no tenien res a veure amb el cas. Per això cap d'ells haurà de complir la pena entre reixes, sempre que no delinqueixin, i paguin els danys al centre penitenciari, que s'han xifrat en 15.897 euros que hauran de reunir conjuntament.

Si el cas s'hagués arribat a jutjar, el judici s'hauria allargat deu dies i s'hauria hagut d'habilitar una sala especial a la Ciutat de la Justícia –que ja s'ha hagut de fer servir avui–, perquè al jutjat de Granollers on es portava la causa no hi cabien tantes persones.