Posposat una setmana el judici contra una cèl·lula jihadista que volia atemptar a Barcelona
El cas Caront també evidencia un sabotatge de la Policia Nacional a la investigació dels Mossos
BarcelonaVa ser la primera cèl·lula jihadista desarticulada pels Mossos d'Esquadra mentre preparava un atemptat: els 11 detinguts el 2015 –un d'ells menor d'edat– pretenien atemptar contra una sinagoga de Barcelona, difonien propaganda jihadista i captaven i enviaven combatents a Síria. Aquest dilluns, 10 dels arrestats havien de seure al banc dels acusats a l'Audiència Nacional, però el judici s'ha posposat una setmana a petició d'un dels advocats de la defensa, que va ser designat fa tan sols una setmana i no li havia arribat l'avís de la sessió. De fet, l'han hagut de trucar des del jutjat aquest matí per preguntar-li el motiu de la seva absència. Els acusats s'enfronten a condemnes d'entre 7 i 19 anys de presó. El judici s'allargarà fins al març.
El cas, batejat amb el nom de Caront –el barquer de l'infern de la mitologia grega–, no només es va convertir en la primera investigació contra un grup jihadista actiu dels Mossos d'Esquadra sinó que també va ser un exemple de sabotatge de la Policia Nacional a la catalana. Quan es va aixecar el secret de sumari es va veure que els Mossos havien denunciat que un o més policies espanyols havien rebel·lat als presumptes jihadistes que els estaven investigant. L'Audiència Nacional, però, va arxivar la denúncia de la policia catalana.
Similituds amb l'atemptat a la Rambla
Una de les semblances entre aquesta cèl·lula i la que a l'agost va atemptar a la Rambla i Cambrils és que havien planificat fabricar explosius amb productes químics que es poden comprar de manera legal. Els terroristes del 17-A havien acumulat a Alcanar centenars de litres d'acetona i aigua oxigenada. Les altres semblances són la joventut, l'entrega a la causa jihadista i la submissió a un líder madur, segons ha explicat a l'agència Efe la fiscal coordinadora d'assumptes de terrorisme de l'Audiència Nacional, Dolores Delgado.
En l'escrit d'acusació, la fiscalia explica que el líder del grup Caront, Antonio Sáez Martínez –un espanyol convertit a l'islam, conegut com a Alí el Perruquer–, va ser qui va proposar atemptar a Barcelona. Segons la fiscal, tenia "un contacte que podia aconseguir-li explosius". L'Alí també havia ideat una estratègia per pagar-los: "Segrestar una directora d'una sucursal bancària". Els plans es van anar gestant a la perruqueria de Barberà del Vallès (Vallès Occidental), on treballava el líder del grup i que servia de punt de trobada amb els seus dos màxims col·laboradors i amb la resta dels integrants de la cèl·lula.
Segons la fiscalia, aquests dos col·laboradors de l'Alí són els que haurien captat la resta de membres del grup i els que s'haurien encarregat d'adoctrinar-los. La cèl·lula es va autoanomenar Fraternitat Islàmica. Grup per a la Predicació de la Jihad, i segons les investigacions policials hauria estat activa des del 2014. Amb el temps, van anar fotografiant els possibles objectius del grup: el Parlament de Catalunya, la comissaria de Mossos d'Esquadra de la plaça d'Espanya de Barcelona, l'Hotel Arts i una sinagoga, entre altres.
Vigilats per la Policia Nacional
Entre els documents del sumari del cas Caront hi ha un informe de la comissaria general d'informació dels Mossos en què s'explica que durant l'octubre del 2014 els agents que seguien els presumptes jihadistes van veure que també els vigilava la Policia Nacional. Representants de la policia catalana es van reunir amb els de l'espanyola per explicar-los que investigaven els jihadistes per ordre de l'Audiència Nacional i els van demanar que no hi interferissin.
La Policia Nacional s'hi va comprometre, però una setmana després els Mossos del cas Caront van tornar a detectar dos policies espanyols seguint un dels seus investigats, que a més es va adonar de la vigilància policial. El que va fer saltar els Mossos, però, va ser que dos musulmans conversos de Mataró anessin el 7 de novembre a una de les reunions dels presumptes jihadistes per avisar-los que "un cap de policia" els havia dit que els Mossos els investigaven. Els ho va dir un home que tenien infiltrat al grup i que arran d'allò corria perill d'acabar descobert.
Al cap de 10 dies, segons l'informe, els Mossos van veure que un dels dos conversos es reunia amb dos inspectors de la Policia Nacional, un dels quals havia estat a la reunió dels dos cossos. L'Audiència Nacional va acabar arxivant la denúncia dels Mossos perquè considerava que la policia espanyola no havia afectat la investigació ni havia posat en perill l'infiltrat dels Mossos.