Judici a Anonymous: cinc anys de presó per un atac de 700 euros
BarcelonaTres homes afronten avui a Gijón (Astúries) un judici en el qual els reclamen cinc anys de presó per un atac informàtic a la Junta Electoral Central que va causar 700 euros de despesa. Se’ls acusa d’un delicte de pertinença a grup criminal i d’un altre de danys per haver organitzat una operació coordinada per inundar amb centenars de milers de correus electrònics la Junta Electoral Central just abans de les eleccions municipals del maig del 2011 i per aconseguir tombar-ne la web de manera “intermitent”. El 10 de juny del 2011 Manuel Vázquez, cap de la brigada d’investigació tecnològica de la Policia Nacional, i José Luis Olivera, comissari de la unitat de delinqüència econòmica i fiscal, van anunciar davant les càmeres que havien desmantellat “la cúpula d’Anonymous a Espanya”. Ho van dir amb el símbol d’Anonymous a la mà: una màscara de Guy Fawkes, el revolucionari britànic popularitzat a la pel·lícula V de vendetta.
Ara aquella operació policial arriba a judici. És el primer procés contra presumptes membres d’Anonymous que es fa a Espanya. Però també és un judici envoltat de polèmica. En un informe d’una sola pàgina fet quatre anys després dels fets, Javier de Andrés, director del centre de tecnologies de la informació i de les comunicacions del Congrés, quantifica en 700 euros la despesa que va causar l’atac, pel qual van haver de contractar dos dies un expert en seguretat informàtica.
La policia va presentar els acusats com “la cúpula” d’un moviment que es caracteritza perquè no té cap mena de jerarquia -qualsevol pot ser d’Anonymous, només cal que faci activisme digital (també anomenat hacktivisme ) i vulgui anomenar-se membre del grup-. En un informe que consta al sumari del cas, la Policia Nacional cita un informe de l’OTAN segons el qual Anonymous és “una greu amenaça” i insta a vigilar el grup. Els tres acusats eren administradors dels xats des d’on s’haurien coordinat els atacs, segons la fiscalia, o propietaris dels servidors en què s’allotjaven aquests xats. La fiscalia sosté que els acusats també van atacar les webs del Congrés i de la UGT, i que pretenien atacar les pàgines del PP, el PSOE i CiU. Afirma que un dels tres “va reconèixer els fets” quan el van arrestar. Però tal com fa constar un dels advocats defensors, Carlos Sánchez Almeida, el fiscal no acredita que siguin els autors dels atacs amb cap mena de dades tècniques de les pàgines objectiu. “No es va analitzar l’ordinador atacat, se n’hauria hagut de fer una mena d’autòpsia per acreditar-ho”, critica Sánchez Almeida.
Els advocats defensors també posen en dubte les estratègies de la policia per caçar els acusats: els agents es van infiltrar al xat d’Anonymous i en alguns casos van arribar a parlar de com fer accions i atacs informàtics, gairebé impulsant el delicte, explica Sánchez Almeida. La policia també va punxar les converses de telèfon entre un dels acusats i el seu advocat, afegeix.