ENTREVISTA

Juanjo Álvarez: “El comportament dels poders públics provoca molts casos com el 4-F”

Juanjo Álvarez: “El comportament dels poders públics provoca molts casos com el 4-F”
Andreu Merino
02/02/2015
3 min

BarcelonaPedro Álvarez tenia 20 anys quan va morir per un tret al cap a l’Hospitalet de Llobregat. Un agent de la Policia Nacional va ser detingut com a sospitós principal, però la falta de proves concloents argumentada per la jutge ha fet que 22 anys després la seva mort quedi sense resoldre. El seu pare, Juanjo Álvarez, reclama justícia des de llavors, i ha creat una plataforma per defensar casos similars.

El Pedro va morir la nit del 15 de desembre del 1992. Què va passar?

El Pedro caminava amb la seva xicota per l’Hospitalet quan un cotxe va estar a punt d’atropellar-la. La noia es va insultar amb el conductor, que la va bufetejar. El Pedro s’hi va acostar i el conductor va treure una pistola i va disparar. És l’única versió que tenim i sobre la qual hem treballat sempre. El van portar a l’Hospital de Bellvitge i a les 4 de la matinada ens van dir que havia mort per un tret al cap.

Què va fer després que morís?

Anar a la comissaria de la Policia Nacional de l’Hospitalet. El comissari em va insinuar que l’autor del tret havia de ser algú acostumat a fer servir armes. Jo li vaig preguntar si això volia dir que podia ser policia.

I què li va respondre?

Va callar.

Dies després, la detenció d’un sospitós confirmava aquella insinuació.

Sí, van detenir un agent de la Policia Nacional.

¿La xicota del Pedro va ser l’encarregada d’identificar-lo?

Sí. El dia de l’enterrament del Pedro, la policia va endur-se la noia del cementiri per portar-la a comissaria. Va identificar-lo de seguida, però després de 13 hores a comissaria no va ser capaç de mantenir la seva identificació amb el màxim de certesa.

Què va fer vostè quan va saber que el detingut era un agent de policia, i que la seva jove finalment no va poder-lo identificar?

Anar al jutjat de l’Hospitalet. Mentre m’encarregava de buscar un advocat, la jutge va deixar anar el detingut. Va argumentar falta de proves concloents i va arxivar el cas.

El 1996 va fer una vaga de fam i va recollir 5.000 firmes perquè es reobrís el cas. Ho va aconseguir i la investigació va ser assignada a la Guàrdia Civil. Va ser una petita victòria?

Jo em negava que la Policia Nacional fos responsable de la investigació, ja que el principal sospitós era un agent del mateix cos. Es van fer càrrec de la investigació un sergent i un agent ras i al cap de mig any el sergent va ser ascendit, l’agent destituït, i el cas arxivat de nou. Des de llavors només hi ha hagut silenci.

Per què creu que la justícia i els cossos policials mai han arribat al fons de la qüestió?

Nosaltres som un petit gra de sorra i el cas que ens fan és ínfim. Els poderosos es protegeixen entre ells i a mi no em defensaran mai.

Tot i això, vostè segueix lluitant a través de la Plataforma Pedro Álvarez, que va crear.

He lluitat sempre per la igualtat i vull que em demostrin que existeix. Sé que és una utopia, però la meva dignitat m’empeny a tirar endavant. La voluntat de la plataforma també és denunciar altres casos de violència policial, com el de Juan Andrés Benítez i el 4-F. Per molt que casos com aquests es vulguin presentar com a fets aïllats, no ho són.

¿Veu alguna semblancça entre el cas 4-F i el del Pedro?

Hi ha paral·lelismes en la manera d’actuar dels cossos policials i els poders públics. El comportament dels poders públics provoca molts casos com el 4-F.

Més enllà de la lluita per la memòria, ¿veu factible la reobertura del cas?

El camí passa per fer la màxima pressió possible. Potser així aconseguirem que el cas es reobri, tot i que està a punt de prescriure.

¿Ha pensat què passarà amb la lluita per la memòria del Pedro quan vostè no hi sigui?

Tinc el compromís de moltes persones que continuaran lluitant. Evidentment, això no ho podem saber a hores d’ara, però aquest compromís és el que em dóna forces per seguir. La lluita pel Pedro no morirà amb mi.

stats