Juan Ignacio Cirac: "La física quàntica podria fer que la NSA no pogués espiar el mòbil de Merkel"

BarcelonaJuan Ignacio Cirac és el director de la divisió d'òptica quàntica de l'Institut Max Planck de Munic. Aquest físic català, nascut a Manresa, és reconegut internacionalment per ser un dels principals experts en computació quàntica. L'any passat va ser distingit amb el premi Wolf -juntament amb el físic austríac Peter Zoller-, un guardó que s'afegeix al premi Príncep d'Astúries del 2006.

En què està treballant ara mateix?

Estudiem què passa al món de les coses més petites, dels àtoms i les molècules, perquè hi passen coses molt estranyes, que semblen extretes de les pel·lícules de ciència-ficció. Per exemple: que una partícula desapareix d'un lloc i apareix en un altre sense passar per enlloc. Això ho fan els mags, però els mags sempre tenen un truc. Doncs la física quàntica diu que és possible fer aquesta màgia però sense cap truc.

I què en fem del descobriment?

Doncs enviar missatges secrets, per exemple. Si la NSA és capaç d'espiar el mòbil de Merkel és perquè les ones passen per tot arreu i poden ser interceptades. La física quàntica podria fer que els sons que emet Merkel es transformessin en partícules, i la informació de les partícules desaparegués i aparegués en el receptor sense passar per enlloc, de manera que si hi hagués algú escoltant no podria entendre-la ni desxifrar-la. No hi hauria cap senyal.

Si un àtom desapareix i apareix en un altre lloc, ¿algun dia passarà amb un cos sencer i arribarem a la teletransportació?

Desgraciadament, no. Em dol dir que les lleis de la física que coneixem no ens permeten fer la teletransportació de persones. La raó principal és que aquestes propietats tan estranyes de la física ocorren a nivell microscòpic i quan les partícules estan aïllades. Nosaltres estem envoltats de partícules d'aire i no estem aïllats i, per tant, les lleis desapareixen. Si ens aïlléssim, no podríem respirar. Per això dic que no serà possible. Ara, qui sap si en el futur hi haurà una violació de les lleis de la física i resultarà que no eren certes.

Qui li marca a vostè els objectius?

Hi ha gent que es dedica a fer ciència aplicada, o sigui, a fer que els avions siguin més segurs, per exemple. Nosaltres fem ciència fonamental o ciència bàsica, en què l'objectiu no és intentar descobrir res en concret, sinó veure què hi ha més enllà. Nosaltres volem arribar al món microscòpic, on ningú ha estat abans, i veure què és el que hi ha. I després ja trobarem quines aplicacions té. Quan es van descobrir els semiconductors o els làsers no se sabia gaire bé per a què servien.

Han trobat alguna aplicació?

Els ordinadors quàntics. Si una partícula pot passar per dos forats a la vegada, podem demanar-li que faci dues coses o més alhora. Fer càlculs, per exemple, que avui mateix demanarien tots els ordinadors que hi ha en funcionament a la Terra. I ja hem començat a construir els primers prototips d'ordinadors quàntics, molt petits.

Com són? Com un telèfon mòbil?

No, no. És un laboratori ple d'aparells electrònics i làsers, i tot hi és per controlar un conjunt de 10 o 15 àtoms que són en una cantonada del laboratori, en una càmera del buit, perquè no interaccionin amb res. Són com eren els primers ordinadors, que eren habitacions plenes de màquines.

Vostè els ha vist, aquests àtoms?

Sí, es poden veure. Emeten llum. I el que es veu és llum sortint d'un punt de l'espai. Però, atenció, en aquesta zona de l'espai que tinc entre les meves mans hi ha milions i milions i milions d'àtoms. El que cal fer és treure'ls tots i que en quedi només un. I per això es necessiten tots aquests laboratoris tan tremends. I quan se'n té un, se l'enfoca, la llum la reemet l'àtom i aleshores a través del microscopi es veu el puntet.

Quines empreses o quins segments del mercat estan més interessats en les seves investigacions?

A Alemanya, el meu grup d'investigació està pagat en un 92% per fons públics, dels impostos dels alemanys. I en el cas d'aquí, dels impostos catalans. Però, després, segons va avançant la investigació, hi ha quatre o cinc empreses al món especialitzades en comunicació quàntica, a enviar missatges secrets, que també hi posen diners. El que passa és que no tenen guanys, perquè els equips són molt cars.

El doctor Joan Massagué va lamentar fa unes setmanes la reculada en recerca que han significat a Espanya les retallades en pressupostos públics. Com ho veu?

Coincideixo amb el doctor Massagué. Fa 16 anys que sóc fora d'Espanya. Quan deixes d'invertir durant un cert temps, per recuperar-te trigues un temps molt llarg.

Quin volum té la feina que estan fent a la Fundació Catalunya La Pedrera?

És una col·laboració amb l'Institut de Ciències Fotòniques (ICFO). Portem gent de Harvard i d'universitats d'arreu del món. Tenim gent fent cursos i fem venir grups d'investigació per treballar a Castelldefels. També triem científics d'arreu i els oferim venir a fer una tesi doctoral o una investigació d'un o dos anys de durada.

Quant temps de la seva feina destina a buscar recursos econòmics?

Molt poc, molt poc.

Té molta sort! Joan Massagué diu que es passa el dia fent reunions.

És la diferència entre els Estats Units i el centre d'investigació on treballo. Max Planck té fons públics. El meu institut d'investigació té 20 milions d'euros a l'any, i Max Planck té 1.500 milions a l'any. Inclou 80 instituts.

És un somni.

Esclar. Ens financen i podem treballar en el que vulguem al màxim nivell i competir amb qualsevol.

Alemanya tindrà un avantatge substancial respecte a la resta del món.

Els catalans, els alemanys o els japonesos no són uns més llestos que els altres, però si a algú li donen una bicicleta de carreres per córrer i a un altre li donen una bicicleta amb una sola roda, arribarà abans el de la bicicleta de carreres.