Juan Antonio Giner: "Tots els problemes del periodisme es resolen fent més bon periodisme"

Vostè és defineix com un fan dels diaris.

Això diuen de mi, i ho faig servir per descriure'm. Sóc fan del periodisme. I crec que els periodistes haurien de ser fans del periodisme. M'agradaria ser jove i començar ara mateix, perquè les possibilitats són infinites.

És president i fundador d'Innovation, una consultoria que treballa per als millors mitjans del món.

Ara mateix treballem en 28 projectes i a 14 països, a tots els continents. Tenim 100 persones, i tots són consultors de mèdia, tothom ha treballat de periodista, director de diari, dissenyador, editor. Tenim la base a Anglaterra, però l'equip fundacional som dos periodistes nascuts a Barcelona, Juan Señor i jo. Ens paguen per aprendre en cada projecte. I just quan la gent diu que el periodisme es mor, a nosaltres ens va molt bé.

És un moment delicat per al periodisme.

Quan vaig començar era pitjor, perquè no hi havia llibertat. Vaig ser director de La Gaceta Universitaria a Barcelona, sense cobrar, i vam publicar les primeres fotos de policies contra estudiants, que acabarien arribant a France Presse i van ser portada a tot el món. Més aviat els mitjans a Espanya estan aturats, ara: hi havia més canvis en altres èpoques. I la situació a Espanya és de molta llibertat de premsa: el que surt ara de la casa reial fa un temps era impensable.

Quantes vegades li han preguntat si morirà el paper?

Mai contesto a aquesta estupidesa. En tots els negocis hi ha talibans, gurus, ni els escolto. La premsa no morirà mai perquè el periodisme és essencial per a la democràcia. No hi haurà només paper, però hi haurà paper. Jo als avions llegeixo molt paper, m'emporto les revistes. Ara la plataforma dominant ja és el mòbil, la mitjana d'ús és quatre o cinc hores a la Gran Bretanya: per navegar, per respondre mails, per veure vídeos. La creativitat nostra és fer compatible i possible aquesta situació i la ràdio, la tele, la premsa. Modificar les redaccions. El periodisme és una orquestra, el director ha de tenir violins, trompetes, diversos instruments. Però és absurd dir que el futur és no tenir paper. Els digitals purs, que diuen a Espanya, i que és una expressió hortera, com si els altres fossin impurs, ara comencen a publicar revistes o dossiers en paper. Si no tens paper no tens tanta visibilitat ni credibilitat. Nosaltres fem informes i anuaris sobre la premsa i els clients volen que els imprimim, els volen tocar.

Vostè reclama periodisme caviar.

Quan ens preguntem si els lectors pagaran, jo dic que si és caviar, esclar que pagaran. No n'hi ha prou fent coses importants. L'aire que respirem és important, i no el paguem, perquè és abundant. El que escasseja, el que no és abundant, és el caviar, i si en vols l'has de pagar. El caviar no és gaire important, pots viure sense, però és escàs. En el món digital, com fem que la gent pagui? No només dient-los que això és important per a la democràcia. El que hem de fer és bon periodisme, perquè el breaking news ja el tenen. S'han de fer peces més analítiques, han de ser diaris més explicatius, s'ha de fer un diari més selectiu. Hem d'alimentar bé el lector.

Vostè diu que els diaris els maten gestors incompetents.

Conec editors excel·lents que han salvat molts diaris. Però hi ha molta gent, també a Espanya, que ha guanyat molts diners amb la premsa i quan ha arribat la complicació, ells que es creien grans gestors, es tornen covards. Tots els problemes del periodisme es resolen fent més i més bon periodisme. La tecnologia no fa miracles. Si hi poses porqueria en sortirà porqueria. Calen directors comercials i de negoci que siguin valents, que estiguin atents a la tecnologia, que inverteixin en start-ups . Un nano ven una aplicació a Yahoo per milions. Com és que no l'hi compra un diari? Si el gestor està comptant els diners en lloc de tenir visió de futur, pot matar un diari. A més, els diaris no moren per falta de lectors, moren per falta de publicitat.

En veurem morir molts?

No més que en altres èpoques. Als anys seixanta el principal diari a Nova York era el New York Herald , no el New York Times . ¿Veurem morir El País ? Potser sí. El Ya era el que venia més a Madrid i ara no hi és. Cal ser humil. Els diaris reflecteixen el temps, i un diari que no connecta amb la realitat es mor. Vosaltres heu nascut en temps difícils i teniu una dignitat de la qual molts diaris podrien aprendre. Ara nosaltres estem treballant en projectes de nous diaris, i un serà el primer d'un país on no hi ha llibertat de premsa. En moren i en neixen.

¿Canviarà la manera de fer periodisme?

Però cal periodisme professional. El periodisme ciutadà és una conya, cal que la gent ajudi, però no hi ha medicina ciutadana, necessitem metges. Hem de ser rigorosos, comprovar els fets, respectar el codi deontològic, tenir cultura professional. El País va publicar una foto falsa de Chávez, i van demanar disculpes, com un metge, que a vegades s'equivoca, però s'ha de reconèixer que fan un periodisme de primera classe sobre Veneçuela. No insultem ni ens carreguem el periodisme, encara que hi hagi periodistes que siguin pocavergonyes, com hi ha persones així en tots els oficis. El periodisme és a la sang de la societat: sense periodisme pur, i sense sang pura, no hi ha vida. Per tant, preguntem-nos: ¿estem fent bé el nostre ofici? Quan se surti de la crisi els diaris seran els primers que ho notaran. Ara toca resistir, i si et vas replegant massa moriràs perquè ara la gent vol més informació que mai.

Hi ha noves oportunitats?

Tinc 5.000 llibres sobre periodisme, biografies d'editors... I ho tinc tot sobre Henry Luce, que va fundar la revista Fortune en el moment de la Gran Depressió, després del Crac del 29, el 1930, que es venia a 5 dòlars, que seria com 50 euros ara. En una crisi econòmica la informació econòmica és essencial. Bloomberg és una empresa periodística del món que està creixent molt perquè fa informació global de primera classe. Els problemes són ideals per al periodisme sense por. El problema és que en parla gent que no ha trepitjar una redacció, i van donant lliçons que el periodisme està en crisi. Nosaltres no ens podem creure que això és el final. Cal optimisme, ganes de batallar. Jo no em retiraré mai, moriré fent projectes.

Què toca fer?

Tenim possibilitats infinites. Hi ha d'haver especialitats, però també entendre que tenim infinites opcions. El New York Times està fent periodisme de dades, infografies en 3D. Els diaris han de ser bonics, atractius, s'han de deixar llegir, han de saber que una fotografia explica millor moltes coses que el bla bla bla. Jo recomano a la gent que es dediqui al periodisme, és el millor ofici del món. Jo als catorze anys em colava a la biblioteca per llegir Pla i Nèstor Luján a la revista Destino . I llavors sí que hi havia crisi de periodisme, per falta de llibertat de premsa, no ara.