"És el més boig que hem fet fins ara: travessar l'Himàlaia a peu i sense assistència"

Girona99 dies, 1.700 km de recorregut, 175.000 metres de desnivell acumulat. Aquestes són les grans xifres del viatge d'en Sergi Unanue i en Dani Benedicto, de 26 anys, que s'han convertit en els nois més joves del món en travessar l'Himàlaia sense assistència i a peu. Són també els primers catalans en aconseguir-ho i ho han fet seguint el recorregut del Great Himalaya Trail, una de les travessies de muntanya més altes, llargues i perilloses del món. "És el més boig que hem fet fins ara, tot semblava indicar que no ho podríem fer, però ho hem aconseguit", celebra Unanue.

El barceloní Dani Benedicto i el banyolí Sergi Unanue van coincidir fa uns dos anys de viatge. Els dos volten pel món sense gairebé diners i sense agafar avions. És per aquesta raó que Benedicto va pensar en Unanue quan va tenir la idea de fer la Great Himalaya Trail, és a dir, una xarxa de camins que permet travessar l'Himàlaia pel seu tram més elevat i creuant vuit de les catorze muntanyes que hi ha al món de més de 8.000 metres d'altura. Van sortir des del camp base del Kanchenjunga, la tercera muntanya més alta del món, a finals de setembre, i van acabar a la petita localitat tibetana de Tumkot (Humla), a finals de gener.

99 dies d'aventures

"Ens ha passat de tot: hem patit deshidratacions, ens hem perdut, hem hagut de travessar rius semicongelats a peu, travessar glaceres, ports de gairebé 5.800 metres. Ha estat una autèntica aventura", assenyala el banyolí, que relata que al llarg dels 99 dies que han trigat a recórrer els 1.700 km, han viscut tota mena de situacions i aventures.

Però mai oblidarà el dia que van passar més por: "Érem en un camí molt verge i totalment aïllat, quan ens vam adonar que era més perillós tornar enrere. Però, per continuar endavant, vam haver d'escalar una paret molt alta, a més de cent metres d'altura, sense cordes, amb una motxilla de 25 kg a l'esquena, i sense experiència prèvia!", recorda. Afegeix que una de les pitjors vivències va ser que se'ls congelessin els dits: "Havíem de travessar rius semicongelats i només podíem fer-ho per l'aigua perquè no hi havia ponts".

El banyolí, que fa 19 mesos que viatja pel món i que ho explica a través de les xarxes socials, assegura que, malgrat les dificultats, mai va pensar en abandonar: "Sí que vam pensar moltes vegades en quins merders ens vam ficar, sobretot quan feia molts dies que caminaves sota la pluja o menjant el mateix: dal bhat, el plat típic del Nepal, format principalment per arròs i llenties".

Ara bé, la lliçó més important que els ha deixat el viatge és que res és impossible: "Tothom ens deia que era una bogeria, que sense experiència en alta muntanya i trekking no ho aconseguiríem. Però això ens demostra que hi ha moltes coses que des del sofà de casa veiem impossibles i que si ho intentéssim, ho aconseguiríem", diu el viatger, que encara no té clara quina serà la seva següent aventura: "Ara, primer, necessitem descansar i recuperar-nos", reconeix amb un somriure per haver superat el repte més important que havia afrontat mai: travessar l'Himàlaia sense assistència i a peu.