Crida a vacunar als joves de 12 a 15 anys per accelerar la campanya
El Govern promou ara la vacunació als llocs d'estiueig i hi suma els adolescents per donar sortida a l'estoc de vacunes
BarcelonaLa vacunació dels 300.000 joves d’entre 12 i 15 anys que viuen a Catalunya és imminent. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha anunciat que els adolescents nascuts entre el 2006 i el 2009 podran començar a demanar hora per vacunar-se a partir d'aquest dimecres a la web del departament de Salut i que les injeccions es posaran als diversos punts de vacunació habilitats arreu del país, entre els quals hi ha pavellons, centres cívics, hospitals i centres d'atenció primària (CAP). De moment aquests joves només rebran la vacuna de Pfizer/BioNTech, la mateixa que s'està posant als de 16 a 18 anys, si bé l'Agència Europea de Medicaments (EMA) va donar llum verda a l'ús de la vacuna de Moderna en adolescents d'entre 12 i 17 anys.
A diferència de la campanya que s'havia fet fins ara amb els menors de 16 i 17 anys, els que tenen entre 12 i 15 anys hauran d'anar obligatòriament acompanyats del pare, la mare o el tutor legal per poder rebre la dosi. A més, els nascuts el 2009 han d'haver complert els 12 anys per posar-se-la, ja que per sota d'aquesta edat Europa encara no ha autoritzat l'ús de cap vacuna contra el covid. Aragonès ha informat que serà la conselleria de Salut qui donarà més detalls sobre aquesta vacunació, previsiblement en la roda de premsa de dimecres, que es dedicarà al procés d'immunització.
Els menors d'edat són un col·lectiu que l'últim any "ha patit especialment els efectes de la pandèmia i les restriccions", ha remarcat Aragonès, i per això ha fet una crida a aquesta franja d’edat i a les seves famílies a demanar hora tan aviat com sigui possible i a vacunar-se per començar les classes amb més seguretat. "Hem de començar el curs [escolar] amb la immunitat més alta possible als centres educatius. És un col·lectiu que necessitem que s’immunitzi", ha insistit el president. L'objectiu és garantir "el bon funcionament" dels centres de secundària, batxillerat i cicles formatius.
La tornada presencial a les aules és precisament un dels quatre arguments que esgrimeix el pediatre i epidemiòleg a l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), Quique Bassat, per justificar la necessitat d'avançar en la immunització dels adolescents. "Si volem tornar a fer classes presencials de forma segura amb una variant com la delta propagant-se, que és tan infecciosa, hem de vacunar-los", explica, i afegeix que l'objectiu hauria de ser anar controlant la pandèmia per no haver de fer grups classe tan reduïts com els de l'últim curs.
Reduir casos greus i persistents
"Fa un mes i mig hauria tingut els meus dubtes sobre si vacunar els més joves era una urgència, però després de veure que un de cada vuit casos de la pandèmia s'ha concentrat al mes de juliol, els arguments a favor de la vacunació cobren força", afirma Bassat. Encara que els infants i adolescents presentin habitualment quadres lleus de la malaltia, l'expert subratlla que la vacunació en aquestes edats és important perquè encara es desconeix quin recorregut pot tenir el virus i la malaltia que causa els anys vinents i com podria afectar els més joves.
De fet, es calcula que entre un 5% i un 10% dels menors que es contagien poden acabar desenvolupant seqüeles relacionades amb el covid persistent. "Cal protegir els adolescents individualment: tot i que els casos greus de covid en aquestes edats són anecdòtics, augmenten a mesura que creixen els contagis. Aquesta cinquena onada hem vist que els hospitals pediàtrics han hagut d'atendre algunes malalties que amb vacunes s'haurien evitat", afirma el pediatre.
Més enllà de la seva protecció individual, Bassat destaca que per tenir "un control funcional" de la pandèmia –el que popularment s'ha conegut com a immunitat de ramat– amb la variant delta circulant caldrà vacunar els adolescents també: "És una qüestió de números. Si necessitem un 85% o 90% de la població vacunada, cal incloure els adolescents necessàriament o, si no, no hi arribarem".
La intenció del Govern era vacunar aquesta franja d'edat als instituts, tal com van proposar els departaments de Salut i Educació, per facilitar l'organització un cop hagués començat el curs o unes poques setmanes abans de l'inici. De moment, però, la vacunació arrencarà als punts convencionals. "Si el calendari és a l’agost, evidentment no ho farem als instituts, però si és al setembre, el més probable és que vacunem els nostres joves als instituts", admetia ara fa dos mesos el conseller d'Educació, Josep Gonzàlez-Cambray.
Bassat no descarta que calgui complementar l'estratègia de vacunació dels adolescents mitjançant el desplegament d'equips d'infermeres a les aules, però admet que és bona idea anar vacunant ja els adolescents més vulnerables o els que tenen més interès en vacunar-se ja per no entorpir la campanya. "Hi ha molts joves que de moment no es vacunaran perquè estan de vacances però altres que sí. Se'm fa poc creïble que aconseguim un 20% o un 30% d'adolescents vacunats a l'agost", indica.
Fre a la immunització
La vacunació comença a ressentir-se una mica a causa de les vacances i ara ja l'oferta de dosis és lleugerament superior a la demanda. L'excés de vacunes que s'emmagatzemen a les neveres catalanes han precipitat que el Govern hagi obert ja la convocatòria per als més joves i, de fet, i per primer cop des que va començar la campanya, l'executiu català ha admès que hi ha un alentiment en la inoculació de dosis a causa del període estival i l'eclosió de la cinquena onada, que ha deixat almenys 194.000 contagis en un mes i mig. La setmana del 17 al 23 de juliol es van posar 360.421 dosis, i entre el 24 i el 30 de juliol, 414.737. Unes xifres significativament inferiors a les 557.198 vacunes administrades fa tres setmanes o a les 677.366 de principis de juliol.
La portaveu de l'executiu català, Patrícia Plaja, ha admès que a hores d'ara hi ha unes 80.000 dosis disponibles i ha instat la població a demanar cita per vacunar-se, fins i tot si s'està de vacances –"per necessitat, feina o plaer", ha enumerat– per no frenar el procés d'immunització i per "responsabilitat individual i col·lectiva". La portaveu ha recordat que, tot i que "un gruix" de la població pot estar lluny de la seva residència habitual, es pot vacunar on passi la temporada d’estiu. Aquest missatge contrasta amb el que ha intentat enviar el conseller de Salut, Josep Maria Argimon, aquestes últimes setmanes, quan demanava no saturar els punts de vacunació d'aquestes zones estivals. Plaja ha admès que això pot afegir "més pressió" al sistema sanitari però ha apuntat que la població haurà de posar-se la segona dosi allà on rebi la primera.
Catalunya té un 58% de població vacunada amb la pauta completa i un 65% dels ciutadans amb una primera dosi, i és la cinquena comunitat que fa un pas endavant i inclou els adolescents en la campanya de vacunació. Les Balears, Múrcia, l'Aragó i les Canàries ja els han incorporat en la seva estratègia i també Extremadura, Andalusia, Galícia, el País Basc, el País Valencià i la Rioja es preparen per incloure'ls-hi. En canvi, la Comunitat de Madrid, Castella-la Manxa, Castella i Lleó, Navarra, Ceuta i Melilla encara no han fet pública cap data orientativa per iniciar la immunització.
La ministra de Sanitat, Carolina Darias, confiava començar a vacunar els adolescents de 12 a 17 anys dues setmanes abans de l'inici del curs escolar, uns quinze dies abans de la tornada a les aules, per garantir la presencialitat dels alumnes durant tot el curs. Com sempre, però, la decisió depèn dels governs autonòmics, que poden avançar en la vacunació sempre que tinguin disponibilitat de vacunes i obrin convocatòries per edats i en ordre descendent.