Josep Dalmau: “D’un 50% dels casos de malalts amb encefalitis en desconeixem la causa”

Josep Dalmau és neurooncòleg i se’l considera neuroimmunòleg. Estudia com el cos genera respostes anòmales del sistema immune, que desenvolupa anticossos dirigits contra les neurones. La seva activitat es desenvolupa entre l’Idibaps, centre de recerca vinculat a l’Hospital Clínic, a Barcelona, i la Universitat de Pennsilvània. És professor a la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (Icrea).

Parlem de malalties fins fa poc desconegudes. ¿Parlem de pacients mal diagnosticats?

Són malalts amb problemes neurològics que no es comprenen bé. Avui, al segle XXI, encara passa. Són malalts que arriben a un centre terciari després de passar per molts estudis i per molts metges. S’ha exclòs del seu diagnòstic gairebé tot el que es coneix i no quadren amb cap malaltia coneguda. Aquest és el punt en què entrem nosaltres. Algunes malalties són poc freqüents, i d’altres veiem que són relativament freqüents.

Cal generar un patró de diagnòstic.

Hem pogut identificar els malalts clínicament, primer amb la descripció dels símptomes, i després hem desenvolupat tests diagnòstics. Hem pogut determinar els receptors cerebrals implicats en aquestes malalties i també hem caracteritzat els símptomes que apareixen quan els ataquen certs anticossos. A l’Hospital Clínic rebem consultes i mostres de sang o líquid cefaloraquidi, on es troben els anticossos, de tot el món.

Entrar en contacte amb un pacient així és com buscar una agulla en un paller. Com entra en aquest camp?

Les primeres malalties estudiades pel nostre grup les vam identificar en pacients que jo havia vist ingressats a l’Hospital de la Universitat de Pennsilvània. Una de les primeres malaltes feia dos mesos que era a cures intensives a causa d’una encefalitis. Estava en coma. L’havien vist molts metges, especialistes en medicina interna, en malalties infeccioses... També neuròlegs. I res, no se’n trobava la causa. El quadre clínic em va recordar altres pacients. Eren noies joves, d’uns 20 anys, que començaven amb un quadre psiquiàtric d’aparició molt ràpida, amb psicosi i moviments involuntaris, alteracions de la respiració, davallada de la consciència... I totes quatre tenien un petit tumor a l’ovari, un tumor benigne format per teixit nerviós, un teratoma. En estudiar les mostres de sang, i sobretot el líquid cefaloraquidi, vam identificar que totes les malaltes tenien un mateix tipus d’anticòs contra una proteïna del cervell, que més tard, l’any 2007, vam identificar que era un receptor de glutamat anomenat NMDA. És un receptor que és fonamental perquè molts processos vagin a l’hora, des de la memòria fins a altres aspectes de la conducta.

Afecta només les dones?

També els homes, però menys. Els teratomes no són exclusius de les dones. A més, hem vist que hi ha una sèrie de malalts que no tenen cap tumor i, per tant, encara hem d’aprofundir en les causes. Creiem que es pot arribar al procés per diferents mecanismes; fa poc hem identificat que un cas és per una infecció vírica.

I han anat sortint més casos?

A partir d’aquestes investigacions, la malaltia es va començar a conèixer i el nombre de casos va créixer de manera molt ràpida i inesperada. Després de publicar els resultats van començar a trucar companys i en pocs mesos vam identificar més de 100 malalts. Vam trobar altres trets que s’assemblaven, però que ens van portar a altres malalties. Per exemple, en una altra de les noves malalties que hem identificat, els anticossos ataquen proteïnes del sistema límbic, que és una part del cervell molt important en la formació de memòria.

Com s’originen aquests anticossos?

En alguns casos estem veient que el procés que incita la formació d’anticossos és la presència d’un tumor, que pot ser per diferents tipus de càncer. Hi pot haver un tumor molt petit que encara no s’hagi detectat però que hagi iniciat aquesta resposta immunològica. Però també és cert que en molts casos no ho sabem.

Sorprèn que en ple segle XXI encara hi hagi malalties desconegudes.

D’un 50% dels malalts amb encefalitis en desconeixem la causa.

Aquestes malalties es comencen a manifestar amb trastorns del comportament, espasmes... ¿Es confonen amb trastorns psiquiàtrics?

El cervell és molt eloqüent pel que fa als símptomes. Hi ha casos que inicialment s’han confós amb un trastorn psiquiàtric. I fins i tot malalts d’entorns culturals molt concrets, tres casos que jo hagi conegut fora d’Espanya, s’havien considerat endimoniats. El tractament de les encefalitis autoimmunes és immunoteràpia, és a dir, eliminar els anticossos i les cèl·lules que els produeixen.

L’última malaltia descoberta pel seu grup afecta el son...

Aquesta malaltia descoberta al Clínic és el resultat de l’esforç de molta gent, especialment els companys de la Unitat de Trastorns del Son, i el principal coordinador del projecte ha sigut el doctor Francesc Graus, amb qui he col·laborat molts anys. És un procés neurodegeneratiu i autoimmune que es manifesta principalment amb alteracions del son. Els malalts tenen conductes i moviments anormals mentre dormen. Pateixen apnees i altres problemes respiratoris. En aquest cas, tenen un anticòs adreçat contra una proteïna del cervell anomenada IgLON5.