Josep Quitet: “Aquesta crisi va per llarg, ha vingut per quedar-se molt de temps”

BarcelonaEl president de Creu Roja Catalunya, Josep Quitet, explica la sensació d’urgència social que viuen, una vegada la faceta sanitària d’aquesta crisi està més o menys estabilitzada.

Què heu fet des que va començar el confinament fins ara?

Vam començar ben al principi, quan ens vam trobar amb l’estat d’alarma i davant d’una emergència sanitària, econòmica i social sense precedents. La Creu Roja està present a nivell internacional en 192 països i estem acostumats a les emergències i a treballar-hi, però una situació com aquesta va ser impactant. Es va decidir crear un programa especial per a aquesta emergència. Volíem aglutinar el factor humà i ordenar una resposta contundent per aconseguir que cap persona vulnerable deixés de tenir les necessitats bàsiques cobertes.

Al principi vau treballar en l’àmbit sanitari, repartint mascaretes al metro, fent trasllats a hospitals o residències. Encara ho feu?

Pel que fa a les mascaretes, perquè es vegi la magnitud, n’hem repartit unes 800.000 a la població. S’ha fet un acompanyament a persones en residències i hem donat suport al SEM. En aquests moments el vessant sanitari està estabilitzat, no el treballem tant. I ara hem entrat en la segona fase de recuperació, estem en el tema social. Ara volem ser els respiradors de les persones a les UCI socials.

I què esteu fent per aquestes persones ara mateix?

Nosaltres a Catalunya treballàvem per a unes 400.000 persones, que d’una manera o altra estàvem atenent. D’aquestes, unes 100.000 persones amb ajuda de primera necessitat, alimentació bàsicament. Ara hem doblat aquesta ajuda a 200.000 persones. Han aflorat una sèrie de persones que no havien previst recórrer als serveis socials o demanar ajuda humanitària mai. Han aparegut uns perfils nous, autònoms, gent de l’economia submergida que no poden demanar cap prestació social, que han acabat els estalvis o que no en tenien.

¿Podem posar aquestes xifres al mapa? ¿Estan repartides per Catalunya?

Jo diria que estan molt repartides, però potser sí que a la zona industrial i metropolitana la crisi social es nota més. A les zones rurals i a comarques hi ha més vincles familiars i potser la gent té una altra manera d’entendre la vida.

L’experiència de la Creu Roja era que la pobresa era una marea creixent, però amb la pandèmia ha arribat de cop. Quina previsió feu dels danys que pot rebre la societat?

Diuen que el virus ha vingut per quedar-se. Doncs hem de dir que aquesta crisi ha vingut per quedar-se molt de temps. Si amb uns anys de bonança des del 2008 encara teníem certa precarietat, imagina’t ara, que només nosaltres ja hem doblat les persones a qui ajudem. Com incorporem aquestes persones a la vida normal? Doncs creiem que va per llarg. Dependrà molt de si el món econòmic i empresarial torna a donar feina i empenta a tothom perquè els 750.000 treballadors afectats per ERTOs puguin incorporar-se un altre cop al mercat laboral. Si això no passa, com previsiblement sembla que no passarà, vol dir que hi haurà moltes persones que se sumaran a la precarietat. Hi ha un altre aspecte, que és l’ingrés mínim vital, que pot ser una bombona d’oxigen. No ho solucionarà tot, però pot ajudar.

Les cues de gent que va a buscar menjar semblen pròpies de la secció d’internacional d’un diari parlant de països en guerra, però resulta que això ara ho tenim aquí.

Exacte, teníem una societat del segle XXI en què això de les cues ja ho havíem anat traient, perquè fèiem el sistema de targetes i estava més controlat. Ara no. Ha sigut un desbordament total. I la cua dona la volta a l’illa i hi veus gent que no hi havia sigut mai.

¿Els vostres col·legues us diuen si això està passant en molts països d’Europa?

Sí, ho estem vivint a tot el món.