Josep A. Planell: "Hi ha el mateix frau en els exàmens presencials que en els online"

BarcelonaLa Universitat Oberta de Catalunya celebra aquest any el seu 25è aniversari. El físic Josep A. Planell és el rector des del 2013 de l'única universitat catalana a distància.

Fa un any el vicerector de la UOC, Carles Sigalés, va dir en una entrevista a l'ARA que esperava que la pandèmia afavoriria un canvi tecnològic en totes les universitats i que el que havia de passar en 10 anys passaria en 10 mesos. Ha passat?

— No t'ho sé dir. Crec que totes les universitats s'han posat les piles i han intentat fer-ho tan bé com han pogut perquè han vist que és imprescindible incorporar la tecnologia. Però no sé dir si això portarà canvis en els models educatius. No n'hi ha prou amb voler ser digital, sinó que es requereixen canvis estructurals en l'organització. Nosaltres vam néixer digitals, però transformar una institució i convertir-la en digital no és només una qüestió de tecnologia, sinó que és una qüestió, també, d'estructura i personal. Cal un esforç molt gran per afrontar un canvi com aquest i no sé si ara hi ha les condicions econòmiques i de finançament per fer-ho.

¿La UOC se n'ha sortit millor, de la pandèmia, que la resta?

— A nosaltres ens ha anat bé. A les primeres matrícules de l'últim semestre hem augmentat un 33%, i no només pel nombre d'estudiants sinó perquè els estudiants es matriculen a més crèdits. El 75% dels nostres estudiants tenen més de 25 anys i en molts casos treballen i tenen altres obligacions, però hem vist que si habitualment es matriculen a entre 15 i 18 crèdits per semestre, i no 30 com a la resta d'universitats, ara s'han matriculat a uns 20 crèdits de mitjana.

¿Ha canviat el perfil d'estudiant i ara hi ha alumnes que acaben el batxillerat i que pensen que si la resta d'universitats també han fet classes virtuals s'apunten a la UOC perquè ja és online des de sempre?

— Pot haver-hi algun cas, però no ho generalitzaria. L'experiència presencial, per als estudiants que poden i que tenen els mitjans i les qualificacions per fer-ho, és molt bona i els animo a fer-la. El que nosaltres tenim és gent cada vegada més jove perquè són estudiants que acaben un grau i fan el màster amb nosaltres o bé, en certes titulacions professionalitzadores, un 30% venen de fer un cicle de formació professional i després fan amb nosaltres el grau. No diria, però, que l'augment substancial d'alumnes de la UOC sigui d'estudiants que han passat les PAU.

Aquest any s'ha parlat molt de les dificultats que tenien les universitats per fer i controlar els exàmens online. ¿Hi ha una part de la formació que necessàriament s'ha de fer presencialment?

— Nosaltres abans fèiem els exàmens presencials, però aquest curs els hem fet tots virtuals, amb uns processos i protocols per reconèixer els estudiants, amb reconeixement facial a través de la càmera de l'ordinador, seguiment mentre s'examinen, sistemes de suport i control dels exàmens. Hem fet 70.000 proves virtuals amb 250 persones a la seu de la UOC controlant els exàmens.

¿Heu detectat gaires casos de còpies, frau o suplantacions?

— N'hi ha igual que als exàmens presencials. El frau sempre hi pot ser. En els casos en què hi ha hagut dubtes, s'han resolt trucant directament a la persona que en aquell moment està fent l'examen. Hi ha un control a temps real. Això és important: una cosa és fer els exàmens de manera artesanal i que cada professor s'organitzi des de casa seva amb els seus estudiants, i l'altra és tenir una plantilla de suport i gestió que organitza les proves. Els antiplagis a la UOC són a temps real i funcionen mentre l'estudiant està treballant. A més, un examen online requereix un plantejament i una manera d'avaluar diferent d'un examen presencial.

¿Els exàmens virtuals a la UOC han arribat per quedar-se?

— La voluntat és que es quedin. La UOC és digital i, per tant, la voluntat és examinar digitalment. Hi ha sistemes d'estratègia de plantejament dels exàmens que ens ajuden, però això requereix un esforç tecnològic gran i canvis en el mateix concepte de l'avaluació: què preguntem als estudiants? Com s'organitza la prova? Com es distribueixen les proves entre els estudiants? Hi ha estratègies en aquest sentit i la voluntat de la UOC és que l'avaluació sigui digital.

Hi ha estesa la sensació que fer un màster o un grau online és més fàcil. ¿Hi està d'acord?

— No, en absolut. El rigor és exactament el mateix. Els nostres màsters estan acreditats per les agències d'acreditació igual que els presencials.

I per què creu que hi ha aquesta sensació?

— No m'ha arribat mai aquesta percepció. Al contrari. No tinc una estadística, però els inputs individuals que m'arriben són que el sistema és tan rigorós com qualsevol altre. Crec que això es diu per ignorància o desconeixement. No tinc aquesta percepció ni cap mena d'evidència que ho pugui demostrar.

Li preguntava en relació a les universitats privades online, a les quals el ministeri d'Universitats vol retirar el títol. Què en pensa, d'aquesta decisió?

— Els processos d'acreditació de l'educació superior són fonamentals. Si una universitat privada supera els criteris d'acreditació, no hi tinc res a dir. El que sí que he de dir és que tots hem de complir amb aquests criteris de verificació i acreditació dels ensenyaments, procediments i metodologies. La percepció global és que amb la pandèmia ha augmentat la pressió d'entitats privades que veuen l'educació com un negoci. Això és lícit, però necessitem un sistema de control per garantir que les coses es fan bé. La UOC té acreditats i verificats tots els seus títols i estem tranquils que això sigui així.

El ministeri d'Universitats alertava de la proliferació de plataformes privades que emeten títols. ¿Hi ha preocupació, entre els rectors, per aquesta competència?

— Sí, esclar. Però si es compleix el que s'ha de complir i les coses estan clares, és funció dels òrgans reguladors i de control aplicar les mesures que toquin. Per ser membre de la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles, la CRUE, has de complir uns mínims en recerca i, per tant, has de tenir programes de doctorat o un cert nombre de publicacions. Les coses, des d'un punt de vista regulatori, han d'estar clares i cal aplicar la regulació perquè la qualitat es compleixi.

Com valora la gestió del ministeri d'Universitats?

— El ministre Castells, abans de ser ministre, era professor de la UOC. Aprecio molt el ministre, no només des del punt de vista acadèmic, sinó també personalment. El que he vist és que ha engegat una sèrie de decrets llei i reformes molt ambicioses, que en general em semblen bones, malgrat que hi ha diferències o discrepàncies en temes específics.

Per exemple?

— Discrepem pel que fa a l'eliminació dels graus de 180 crèdits. Aquests graus han d'estar regulats, però la CRUE va ser ben clara i crec que estava bé fer graus de tres anys quan fossin nous i de temàtiques innovadores. El primer esborrany que va publicar el ministeri és molt limitant, però crec que això s'està revisant. Aquí és on hi havia més incomoditat. Al final, el perill és voler regular massa, tot i que aquesta tendència sempre hi ha sigut. No crec que sigui una cosa del ministre Castells, sinó del mateix ministeri i el seu afany regulador. Les universitats catalanes sempre hem dit que necessitem més autonomia i rendició de comptes.

Com valora els primers dies de la nova conselleria d'Universitats?

— Personalment, estic molt content de tenir una conselleria pròpia. Era una qüestió llargament demanada per part del sistema universitari i, tot i que estem al principi i hem de veure com va, les sensacions inicials són excel·lents. La consellera Gemma Geis és una persona que ve del món universitari que ha demostrat una actitud molt apreciable, que és el sentit comú. Ha dit que treballarà per l'augment pressupostari. De moment anem molt bé.

Què li demana per a la UOC en concret?

— Una vella qüestió: hem demanat una clarificació del paper de la UOC en el sistema universitari català, que sempre ha estat bastant incomprès. Tot i que l'estatus legal està ben clar a la llei de creació de la UOC, ha provocat interpretacions diverses. La UOC es crea l'any 1995 per voluntat del Govern i s'aprova per unanimitat al Parlament com una fundació privada però amb mandat públic. La UOC té preus públics, té una funció pública com la resta d'universitats i el control d'aquestes subvencions es fa per mitjans públics. És bo tenir la gestió privada, però el mandat públic ha de ser més clar i més explícit, per qüestions que van des de la recerca fins al dia a dia de la gestió de la nostra universitat, com l'organització del patronat o l'accés als ajuts públics, com els que hi haurà ara amb els fons Next Generation. I també demanem més finançament: la UOC ha crescut molt i la subvenció està estancada des del 2012. Necessitem més flexibilització econòmica.

Per què necessiteu aquests diners?

— D'una banda, per a la transformació de tot el sistema tecnològic per treballar amb dades per conèixer millor l'estudiant, detectar si està en risc d'abandonament i ajudar-lo, per exemple. O per tenir més tecnologia a les aules i incorporar pràctiques de realitat virtual o d'intel·ligència artificial per atendre l'estudiant, que podrà enviar una pregunta a l'hora que sigui i li respondrà un bot de manera immediata. Necessitem dades, intel·ligència artificial i més tecnologia. I, d'altra banda, perquè el creixement de la UOC ens ha portat a tenir un gran nombre de professors col·laboradors i necessitem portar-ne alguns a un procés de laboralització interna, cosa que té uns costos de Seguretat Social. 

També li volia preguntar pel grau d'educació primària a la UOC, que s'estrena el curs que ve tot i les crítiques de la resta d'universitats.

— La realitat de la pandèmia demostra que la virtualitat és una eina clau. Tot i que se'ns va criticar i al Consell Interuniversitari de Catalunya aquest tema va ser objecte de discussió, la UOC mai havia posat en discussió que les pràctiques han de ser presencials. La presencialitat i el contacte dels estudiants en una aula és imprescindible i el nostre grau ho preveu. Però tot el que es fa en una aula –no en un laboratori o en unes pràctiques– i tot el que el professor explica en una aula és virtualitzable. Per tant, tot el que fa referència a la formació teòrica dels mestres a l'aula és virtualitzable i això és el que farem. I, a més, el nostre grau d'educació preveu oferir unes competències digitals als futurs mestres, i això és fonamental perquè és l'única manera de lluitar per l'STEAM i per les vocacions femenines en tecnologia. Si els mestres tenen una bona formació i una bona competència digital, serà més fàcil que despertin vocacions en les nenes per fer ciència. 

¿Tenen dades d'interessats en aquest grau?

— Hi havia moltes reticències de la resta d'universitats i el pacte va ser començar amb un pla pilot de 100 places. El dia que vam obrir la matrícula es van exhaurir totes. Les 100 places ja estan totes cobertes i la idea és que a la pròxima convocatòria n'hi hagi 200 i poder créixer fins a 400.