Irene Rigau, sobre la beca de 6.057 euros per estudiar en castellà: "És una xifra política. El cost d'una plaça escolar és menor"

BarcelonaLa consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, considera que la beca de 6.057 euros que ha fixat el ministre José Ignacio Wert per a les famílies que vulguin escolaritzar els seus fills en castellà en una escola privada a Catalunya és "una xifra política", ja que "el cost d'una plaça escolar és menor", ha assegurat la consellera en declaracions a 'El matí de Catalunya Ràdio'. En declaracions posteriors a 'El món a RAC1', Rigau ha remarcat que es tracta d'una xifra per "incentivar algú que ho sol·liciti" i que està pensada per ser "un esquer", ja que "no té un aval tècnic", ha considerat.

El ministeri assegura que la xifra fixada és el que costa una plaça pública de mitjana per a totes les edats –d'infantil a batxillerat–. Tanmateix, Rigau ha afirmat que la conselleria no sap com ha calculat el ministeri aquesta xifra, i ha lamentat que, a l'hora de fixar-la, Wert "s'oblidi de les retallades" que ell mateix "ha imposat". Per aquest motiu, ha titllat la mesura de "despropòsit", alhora que ha lamentat que es tracta d'una nova "ofensiva per trencar el model" d'immersió lingüística.

En aquest sentit, la consellera ha recordat que Wert "no s'ha amagat mai que el model que ell considera que cal a Catalunya és el model basc", que ofereix tres vies lingüístiques d'ensenyament: en basc, en castellà i un model mixt. En aquest punt, Rigau ha recordat que el model d'escolarització de Catalunya no separa els nens "per raó de llengua", i ha afirmat que els resultats dels alumnes catalans al final de l'etapa obligatòria avalen aquest model.

L'Estat serà qui pagarà primer a les famílies afectades i després ho descomptarà de la transferència a la Generalitat. En aquest punt, Rigau ha considerat que es tracta d'un mecanisme per "modificar la Lofca [llei orgànica de finançament de les comunitats autònomes] per la porta del darrere", un fet que la consellera ha qualificat de "pervers".

Rigau també ha afirmat que la conselleria ha rebut peticions de famílies que, en un inici, havien sol·licitat l'escolarització en castellà dels fills i que ara s'han fet enrere. En aquest sentit, ha puntualitzat que una vintena de famílies han judicalitzat la petició i que, d'aquestes, 5 han arribat fins al final.