REFORMA HORÀRIA
Societat14/11/2020

Una jornada educativa “inèdita”

Un pla pilot per fer jornada intensiva a primària conclou que no s’evidencia que millori resultats

Laia Vicens
i Laia Vicens

BarcelonaA Espanya pràcticament tots els instituts fan jornada intensiva o compactada, i vuit de cada deu escoles també fan només classe fins a l’hora de dinar. Però això no passa a Catalunya, ni al País Basc, ni al País Valencià, les úniques comunitats que mantenen les classes a la tarda a primària. Uns horaris, condicionats per les necessitats de les famílies i els interessos del professorat, que la pandèmia ha posat en entredit. Els defensors de la jornada compactada defensen que serviria per reduir la mobilitat d’alumnes i famílies, a més que els estudiants rendeixen millor al matí, mentre que els que prefereixen la jornada partida asseguren que ara és més important que mai reduir les desigualtats i que tancar escoles a la tarda només les incrementa.

Una de les expertes que més han treballat sobre els horaris educatius a Catalunya és Elena Sintes, cap de projectes de la Fundació Jaume Bofill. Diu que els horaris de primària -de 9 a 12.30 i de 15 a 16.30 h, aproximadament-“garanteixen la cobertura d’activitat educativa, de suport i diversitat de recursos”, però apunta un “element molt millorable”: “La pausa del migdia és excessivament llarga, fa que la jornada acabi molt tard, s’endarrereixin les extraescolars i s’arribi tard a casa”.

Cargando
No hay anuncios

Les retallades afecten els horaris

Ara bé, diu que el veritable problema és a l’ESO, després que el 2013 les retallades introduïssin la jornada compactada als instituts, que va obligar a concentrar totes les hores lectives abans de dinar -els alumnes arriben a casa passades les 15 h- per estalviar despeses de llum i consergeria, però sobretot de beques menjador. “No hi ha cap altre país que faci sis hores seguides de classe. És inèdit”, diu.

Cargando
No hay anuncios

Desigualtat i salut

Segons l’experta, la jornada intensiva té efectes nocius en els aprenentatges, el benestar i la salut, i en desigualtat. “El ritme és frenètic per a alumnes i docents, i es deixa enrere els estudiants amb necessitats d’aprenentatge”, afirma. En termes de desigualtats, acabar les classes abans de dinar acaba provocant un tancament generalitzat dels centres a les tardes, que no ofereixen activitats extraescolars o de reforç. “És una pèrdua d’oportunitats educatives”, diu Sintes.

Cargando
No hay anuncios

Per a Jaume Aguilar, de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica, s’hi suma el fet que als instituts públics la jornada és compactada i a la concertada no. “Creem un sistema segregat”, avisa. En canvi, des del sindicat USTEC-STEs apunten que al darrere de la jornada discontínua hi ha “l’interès del departament per satisfer moltes empreses del servei de menjador i les extraescolars”, segons diu Xavier Díaz, el portaveu adjunt.

Pel que fa a la salut, l’Associació Valenciana de Pediatria va afirmar que la jornada discontínua s’adequa millor als ritmes biològics dels alumnes, afavoreix el son i el seu rendiment acadèmic, sobretot en el cas dels adolescents. Segons els experts, és clau per a l’estudi fer petits descansos al llarg del dia i deixar per després de dinar les matèries menys feixugues.

Cargando
No hay anuncios

Ara bé, el cert és que no s’ha demostrat quin horari és més beneficiós per al rendiment escolar. El departament va impulsar fa anys un pla pilot per provar l’horari compactat en 25 escoles públiques que ho havien demanat, sobretot amb l’objectiu de reduir l’absentisme. “Es va demostrar que en temes de convivència els centres van millorar moltíssim”, reivindica la USTEC, que recorda que cap centre ha volgut tornar a l’horari partit. Segons el document elaborat per la conselleria, “sembla clar que els aspectes qualitatius més subjectius es valoren com a més positius, però no hi ha evidències que demostrin millores significatives en dades quantitatives”. No s’ha demostrat, doncs, que el rendiment, la demanda de les famílies o les competències bàsiques siguin millors en aquests centres que a la resta.

Les famílies demanen acords

“No tenim prou elements per decidir quins horaris són millors”, resumeix Lidón Gasull, directora de l’AFFaC, la Federació d’AFA de Catalunya, que demana que qualsevol reforma horària als centres es faci tenint en compte les variables pedagògiques, familiars i laborals.

Cargando
No hay anuncios

En aquest context, des de la Bofill i la FMRPC van presentar una proposta d’horaris, que va ser ben rebuda pel departament, per avançar i reduir el temps del migdia tant a primària com a l’ESO, acabar abans les classes i les extraescolars i poder anar a dormir més d’hora. El canvi, per tant, traspassa les parets de l’escola i obre un nou paradigma, amb els centres més connectats a l’entorn i el menjador i les extraescolars vinculades directament al projecte educatiu. Perquè aquest model funcioni, però, caldria reobrir menjadors i cantines als instituts, reforçar les beques menjador i d’accés al lleure i més coordinació amb els equipaments públics. Una nova mirada que requereix un acord de país.

Un terç dels alumnes no tenen accés a les extraescolars

Per a la majoria d’alumnes, quan acaba la jornada lectiva a l’escola comencen les extraescolars, que en molts casos suposen “massa estrès”, segons apunta Jaume Aguilar, mestre i membre de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica (FMRPC). Explica, però, que hi ha un accés desigual en l’accés a les activitats fora de l’escola i a les classes de reforç. “Hi va qui s’ho pot pagar”, afirma. Les dades indiquen que a Catalunya un 32% dels alumnes d’entre 3 i 18 anys no fan cap activitat extraescolar, és a dir, que prop de 400.000 nens no tenen accés a l’educació si no és dins l’escola. Si bé els centres educatius s’han mantingut oberts tot i l’embat de la segona onada, el Govern va suspendre totes les extraescolars fora de l’escola per reduir la mobilitat. La FMRPC ha reivindicat que les activitats més enllà de l’escola són “més imprescindibles que mai per al desenvolupament físic i psicològic”. Anul·lar-les, afirmen, “no és una solució en clau d’equitat”, i més en un moment que s’accentuen les desigualtats educatives.