"Un bon llibre sempre et llegeix a tu mateix"
Perfil. El seu despatx, feliçment, respon a les meves expectatives, inundat com està de llibres i paperassa. Què es pot esperar d'algú que amb 9 anys ja llegia P.G. Wodehouse? Jorge Herralde (Barcelona, 1936), enginyer industrial per imposició, editor per vocació, casat amb els llibres en la salut i la malaltia fins que la mort els separi, és història viva de l'edició al nostre país. Ho és i ho sembla, perquè té la pell molt blanca: els llibres li han proporcionat ombra tota la vida.
Té un parlar lent i pausat, com si ja hagués esgotat les energies, però de tant en tant deixa anar una perla d'una ironia tan concentrada que em recorda que mai no hem de confondre la forma amb el fons. Quan pregunto per ell, em parla de l'editorial. Un podria pensar que després de 42 anys l'editorial ha fagocitat l'editor, però no, res d'això: des del primer dia, Herralde és Anagrama.
Com estem, senyor Herralde? De salut, d'ànims?
De salut i d'ànims estem bé. El present i el futur immediat del món editorial tothom els sap: parlo de la situació econòmica general, i el sector del llibre també se'n ressent. Però
a mi em fa molt mandra parlar de la crisi, jo que he sigut durant dècades un optimista militant i no desmentit per la trajectòria de l'editorial.
Però en 42 anys d'Anagrama hem viscut moltes crisis, no?
Sí, però cap com aquesta. Sobretot fan patir les llibreries, que no poden exhibir com voldrien el seu fons, que és el seu orgull.
A finals de l'any passat vam saber que l'editorial Feltrinelli compraria Anagrama. Se sent descansat?
En tants anys mai he tingut temps per al descans. És un concepte que, per sort o per desgràcia, m'és aliè. Jo el que vull és que quan es faci el traspàs d'aquí cinc anys l'editorial hagi aguantat bé la crisi i estigui en perfecte estat de revista. L'última pruïja.
Què veu quan mira enrere?
Veig moltes coses, i el diari no et donaria prou espai perquè te les expliqués. 42 anys, més de 3.000 títols, els deu primers anys de lluita contra la censura, la creació del premi Anagrama d'assaig, una producció sostinguda des de fa deu anys de cent novetats anuals…
Li deixo colar la falca. I algun error, algun fracàs que li rondi el cap?
Insistir massa a publicar massa obres massa difícils, però són errors d'aprenentatge que no han estat completament curats, però sí pal·liats.
Sí, però l'hi pregunto des del punt de vista emocional.
Tampoc no tinc gaire temps per pensar-hi. Si alguna vegada em jubilo stricto sensu potser tindré temps de fer-ho, però em sembla que em farà una mandra tremenda, no hi penso gaire…
Parlant d'això, suposo que s'ho deu haver plantejat: d'aquí cinc anys hi haurà un matí que es llevarà i que no haurà d'anar a treballar.
Sí. El que no puc dir ara és si serà un alleujament o un trauma. A aquestes altures del partit, no crec que sigui traumàtic.
Què és una editorial independent?
Un es veu obligat a simplificar. A la paraula independent hi afegiria vocacional, amb ambició literària i amb ganes de configurar un catàleg coherent. Hi ha moltes editorials independents que pel simple fet de ser independents no tenen cap interès. Només de l'estudi acurat del seu catàleg se'n poden treure conclusions.
Què és un llibre?
Moltes coses. Sense pensar-hi gaire: un plaer estètic, un motiu d'excitació cultural i intel·lectual, una forma de coneixement, un objecte perfecte, un viatge cap a enfora i cap a dintre: un bon llibre et llegeix a tu mateix.
Va estudiar enginyeria industrial per pressió familiar?
Més que pressió directa, era pressió latent. A mi m'agradaven la literatura i la història. Vaig estudiar enginyeria sense vocació, però sempre amb projectes editorials. Després d'uns anys treballant d'enginyer a la fàbrica de la família va arribar un moment, el 67, en què ja vaig començar a preparar l'editorial.
El seu pare com s'ho va prendre?
Amb un gran disgust i un considerable grau de civilització.
Però després el va poder veure triomfar.
El meu pobre pare es va morir el 74, quan l'editorial estava envoltada de processos i libres segrestats i una precarietat econòmica notable.
Vostè és de bona família?
De família acomodada.
Això ha determinat la seva relació amb els diners?
Pot ser. Jo estic casat de fa 4 dies, com qui diu, després de 30 anys de viure en concubinat. No tenim fills i no tinc cap ànsia de diners que no sigui viure amb comoditat però per poder dedicar tots els esforços econòmics a l'editorial.
Amaga alguna lectura inconfessable? Per exemple: llegeixbestsellers?
Que jo sàpiga no, però confio que abans de jubilar-me cometi algun pecat per arrodonir la meva biografia .