Jordi Montero: "Darrere del dolor crònic el que hi ha són emocions"

BarcelonaDesprés de 40 anys de pràctica mèdica, el neuròleg Jordi Montero va adquirir un compromís amb els seus pacients, sovint incompresos: escriure un llibre per oferir des de la neurologia una nova dimensió d’un fenomen tan complex com és el dolor crònic. Mentre que el tractament del dolor agut amb fàrmacs “és un dels grans avenços socials”, el dolor crònic, diu, “està mal entès” i és “una veritable creu”.

N’hi ha que pensen que les persones que pateixen dolor crònic s’ho inventen.

Exacte. Una persona amb dolor crònic durant anys, a qui no se li troba el mal o que no en té però que, en canvi, té dolor, la medicina clàssica tendeix a desprestigiar-la: diuen “no té res”, “fa comèdia” o li posen noms com fibromiàlgia. Però ara hi ha tècniques que permeten veure la funció cerebral, i amb la nova neurobiologia del segle XXI estem veient que aquestes persones tenen realment dolor. Ni es queixen perquè sí ni fan comèdia. Són persones que tenen dolor, però es genera per una sensibilització especial al cervell, a les xarxes neuronals. Hi ha una memòria que es grava i noten dolor a partir d’un estímul determinat, d’un tacte, d’un record o d’una vivència.

Què hi ha darrere del dolor crònic?

Emocions. Al darrere de l’ésser humà hi ha emocions i les emocions són les que manen, són les que decideixen qui és el teu amic o la teva parella, i la raó és el seu servidor. Per al dolor, i sobretot per al dolor crònic, els factors ambientals són fonamentals i són els més importants. Les memòries del dolor estan lligades al món emocional.

Què s’ha de fer? ¿Tractar les emocions o el dolor físic?

S’ha de canviar el xip. Perquè la medicina convencional, és a dir, el tractament amb analgèsics, aquí no funciona. També s’ha de cuidar el tema emocional, i la medicina ha de començar a cuidar molt més els pacients. La medicina de família ha de tenir temps. Als metges se’ls ha de pagar el temps perquè es posin en el lloc del pacient. I, després, cal desenvolupar les tècniques de fisioteràpia, de carícies, de massatges i de rehabilitació física. I també cal una psicoteràpia ben entesa lligada a les emocions. El segle XXI és el de la revolució de les emocions. Les emocions tenen una traducció física en les àrees límbiques del cervell. Les emocions ens guien.

Està bé que ho digui un metge.

Tota l’activitat del cervell límbic és tan física com la del pulmó i el cor, i té una base cultural i evolutiva. Les emocions són sistemes de defensa en l’evolució. La por ja existia fa 400 milions d’anys, quan els peixos veien com altres peixos més grans es menjaven els seus congèneres. I això genera memòria. La memòria es genera en xarxes que tenen escala emocional. Si no t’emociona una cosa no l’aprens.

Calen metges més humanistes?

Sí, necessitem aquesta figura. Entre els metges de família hi ha grans professionals joves i amb ganes de fer-ho bé, i a aquestes persones els hem de pagar el seu temps. Imagina un metge que en mitja hora veu deu persones amb mal de cap, a tots els demana una ressonància, els recepta medicació i no en cura cap. O un altre que en mitja hora visita un pacient, no li demana proves ni li dona medicació i el cura. Qui és el millor metge? I amb això no vull dir que la tecnologia sofisticada no sigui bona. Però la medicina no s’ha d’hipertrofiar amb proves innecessàries ni amb medicaments que no són beneficiosos. Hi ha medicaments fantàstics per al dolor agut però no per al crònic. Hem de canviar tots el xip.

¿Les dones són les més afectades pel dolor crònic?

Tothom pateix dolor crònic, però el dolor pèlvic crònic és pràcticament exclusiu de les dones. A vegades no es té en compte, i és un dels més freqüents. Hem de valorar les persones que tenen dolor crònic com a malalts de veritat. El que passa és que l’origen del dolor a vegades no és a la mà o al peu sinó a les nostres memòries i a les nostres emocions. Un exemple: una dona violada a qui se li ha fet dany genital és molt fàcil que desenvolupi dolor crònic fins i tot quan el dany físic ja ha desaparegut, perquè li han gravat una emoció terrible amb un dany.

Quin és el dolor crònic més habitual entre la població?

El mal d’esquena, per exemple, que es va confonent amb fenòmens de dolor agut. També hi ha el dolor pèlvic i el mal de cap. El dolor crònic respecta el son. Un mal de queixal et desperta, però si el dolor és de memòria no el tens mentre dorms.

El dolor és molt subjectiu i difícil de mesurar.

La quantitat de dolor que notes no es pot mesurar perquè depèn de l’atenció que hi poses. Com més atenció pares al dolor crònic, com més en parlis, com més pendent n’estiguis, pitjor estaràs.

No està d’acord amb el terme fibromiàlgia.

És un terme que van inventar els reumatòlegs i que intenta donar-li cos, com si fos una malaltia. Però, en realitat, estem davant d’un dolor crònic més. Són malalts reals, eminentment dones, que tenen dolor crònic en diverses localitzacions i que van de metge en metge sense que s’hi trobi una solució. I el que tenen és dolor crònic.