Les joguines de Reis que m’han fet ser qui soc

BarcelonaAquesta nit els Reis d’Orient desembarcaran, aterraran o es passejaran per pobles i ciutats. I ho faran amb els sacs carregats de les joguines que els infants han demanat en les seves missives reials. Aquestes joguines forgen la imaginació i la creativitat dels nens i nenes i expliquen més d’una vocació futura. Però aquests companys de temps lliure estan en constant evolució. L’elenc de joguines clàssiques, com la baldufa, les nines o les pilotes, ha perdut terreny davant els avenços en el lleure digital. “La mainada ja no juga tant a les places i carrers”, constata Eva Pascual, conservadora del Museu del Joguet de Figueres, que té un fons de més de 22.000 joguines com a testimonis vius de la infantesa a través dels segles.

Últimament el món de les joguines ha perdut bona part del seu caràcter artesanal per convertir-se en una indústria en renovació permanent, amb alguns primers grans èxits a principis del segle XX com “les capses de màgia Borràs” o els “teatrins de Seix Barral”, destaca Pascual. “Avui el mercat ha sofisticat les joguines i els fabricants cada any treuen noves versions”, apunta.

Precisament, el dia de Reis és una data per descobrir com juguen les generacions futures. Però hem fet una mirada enrere per saber com diferents personatges coneguts vivien la litúrgia familiar de Reis, recordar els regals que més il·lusió els van fer i esbrinar quina part de culpa tenen les joguines a l’hora d’explicar qui són avui.

MONTSERRAT TURA

EXCONSELLERA D’INTERIOR I JUSTÍCIA

“Els meus Reis han sigut el 5 de gener”

“Els meus Reis sempre han sigut el dia 5 de gener. Tenia a veure amb l’horari de la feina inajornable dels pares, i jo he mirat de conservar aquesta tradició”. “Compartíem els nostres pares amb la seva feina. Quan els buscàvem els havíem d’anar a trobar a les corts del bestiar, a l’era de batre, a la cuina, a la botiga. No podien portar-nos a rebre els Reis –els anàvem a rebre amb les meves ties– i, malgrat tot, els Reis passaven per casa i sempre hi havia paquets al vell celler”. “Tornàvem de la rebuda dels Reis d’Orient ben excitats. Érem tres criatures incontrolables i no escoltàvem la cantarella que no hi hauria regals perquè no ens havíem portat bé; confiàvem cegament en la clemència dels Reis”.

“Ara em pregunto com s’ho feien per aconseguir els patins i les bicicletes, els patinets i els saltadors goril·la. Algunes d’aquestes joguines eren clarament de segona mà i nosaltres els donaríem la seva última però feliç vida”. “Ara que ja no hi són voldria agrair-los el seu esforç per fer màgic aquell vespre. Tot passava el vespre del dia 5 de gener i jo ho he seguit fent així amb les meves filles en homenatge als empobrits, als Reis dels anys cinquanta, als pagesos que troben una manera de jugar mentre segueixen treballant”.

ANNA MOLINER

ACTRIU

“Espero no deixar de jugar mai”

“Sempre vaig viure el Nadal amb molta alegria i intensitat. Sempre esperava els Reis amb ànsia i els deixava un got de llet i galetes que al matí sempre s’havien menjat: una prova irrefutable. Ens llevàvem més d’hora del que era habitual per descobrir els regals. No oblidaré mai l’any en què van deixar-me un piano”.

“Recordo que de petita m’encantava jugar a inventar-me històries, ja fos amb Barbies, amb Nenucos o fins i tot amb retallables. Posava veu als ninos i m’inventava pel·lícules. També m’encantava la meva caseta de fusta, i una cuina de fusta. Amb la meva germana havíem creat el Restaurant la Lluna. Però el que més feliç em feia era disfressar-me i fer teatre”.

“Des de petita he jugat a crear mons de fantasia i em sentia actriu sense saber encara que allò podia ser una feina. Ara tinc la sort de fer-ho cada dia i espero no deixar de jugar mai”.

MAGDA ORANICH

POLÍTICA I ADVOCADA

“Em llevava amb un petó d’algun Rei a la galta”

“Guarníem el pis de l’Eixample i deixàvem les sabates parades i garrofes i aigua per als camells. Llavors ja tenia el gen animalista. Passava molts nervis i dormia fatal, però també ho vivia amb una il·lusió enorme que anava més enllà dels regals. L’excitació d’aquella nit és equiparable a la de la vigília del referèndum de l’1-O”.

“Al matí em llevava amb un petó d’algun Rei a la galta i corria a estripar el paper dels regals. Sempre cridava: «¿Però com podien saber que volia això?» Recordo molts regals: nines de felpa, vestits, un tren, una disfressa de fada… i una capsa de llapis de colors Caran d’Ache, que va ser el súmmum de tot plegat”.

“Un any va arribar-me un tricicle. Al matí vaig baixar a la plaça Adrià i feia voltes de punta a punta. Llavors em semblava immensa. De fet, allò semblava una autopista plena de nens amb tricicles, patinets i bicicletes”.

TONI CRUANYES

PRESENTADOR DE TV3

“Devorar ‘Tintins’ va fer-me periodista”

“A Canet anàvem a veure la Cavalcada amb els avis, els pares i els cosins. Fèiem fanalets de cartró amb una espelma a dins i sovint teníem un ensurt perquè se’ns cremava. Els Reis es posaven a la plaça de l’Església i ens preguntaven si havíem fet bondat. Jo em posava molt seriós, sabia el que hi havia en risc: els regals. A més, algun any el meu avi em va pujar al balcó de l’Ajuntament per veure els Reis. El meu preferit era el Baltasar”. “M’encantava preparar la casa i deixar-ho tot a punt perquè arribessin, amb el menjar per als camells i els Reis. L’endemà al matí jo corria cap allà i s’havien endut la ratafia i les galetes. Hi havia sempre una muntanya de paquets, perquè el dia 6 venien a dinar la família del pare i la de la mare”. “Jo sempre demanava llibres i els devorava de seguida. M’encantaven els Mortadel·lo i Filemó, els còmics del Tintín i les aventures de Jules Verne en llocs remots. Segur que de llegir-los n’he heretat les ganes de viatjar, i personatges com el Tintín em van marcar per ser corresponsal. També m’agradava imaginar històries amb els Playmobil”.

MARIONA CALDENTEY

JUGADORA DEL F.C. BARCELONA

“Llavors ja era una boja de l’esport”

“Anava a les escales de l’església de Felanitx amb els pares i el meu germà i m’hi reunia amb tots els cosins, els tiets i els avis. Als petits ens fascinava veure arribar la Cavalcada amb els Reis i els patges reials. Després anàvem a sopar a casa dels avis. Allà esperàvem que els Reis en persona vinguessin a repartir els regals. Quan sentíem els clàxons de les carrosses ens canviava la cara a tots”.

“Recordo amb molt d’afecte uns pantalons del Barça, els jocs de futbol de la PlayStation, unes sabates amb unes rodes al darrere per patinar i, sobretot, moltes pilotes”.

“Ja de menuda era ben activa. Sortia sempre al jardí a jugar a futbol, bàsquet o ping-pong. El meu germà sovint jugava amb mi, o més aviat competíem. També vaig passar moltes estones anant amunt i avall amb uns patins de línia que van arribar-me un matí de Reis. Aquells dies de joc em descriuen a la perfecció. Soc una boja del futbol (i de l’esport en general). Necessito fer activitat física per distreure’m i per sentir-me bé”.

CARE SANTOS

ESCRIPTORA

“Era la petita i la reina de la festa”

“Era la més petita de tres germans i, amb els pares, anàvem a veure la Cavalcada de Mataró des de la botiga de la meva àvia. M’enfilaven en una escala i, mentrestant, tothom collia caramels per a mi. Era, literalment, la reina de la festa”.

“Els Reis venien a casa de matinada. L’endemà em llevava neguitosa, treia el cap al menjador, em començava a bategar el cor a mil per hora i corria a cridar la mare i el pare perquè vinguessin. Per aquest ordre. I ells venien, amb una cara de son que vaig trigar anys a entendre”.

“L’any de la bicicleta no l’oblidaré mai: la van deixar just al mig de l’estesa de regals. Era una BH blanca i lluent, preciosa”.

“Amb les joguines feia el mateix que he fet la resta de la meva vida: inventar històries”.

GUILLE MILKYWAY

CANTANT DE LA CASA AZUL

“Van entrar un orgue pel balcó de casa”

“La nit de Reis era, i encara és, la meva nit preferida de l’any. Els Reis volaven fins al balcó de casa i els camells sempre ho deixaven tot molt brut. El moment d’obrir la porta del menjador i veure tots els regals era insuperable. M’agradava esperar que tothom hagués obert els seus regals, per allargar aquell moment com més millor”.

“Recordo molts regals amb molta il·lusió, com ara un estoig ple de coses: maquineta, goma, retoladors de mil colors, cinta adhesiva, tisores. Jo era molt petit i em semblava un arsenal immens. Però el regal més difícil d’oblidar va ser un orgue Yamaha que, incomprensiblement, els Reis van poder entrar pel balcó. Vaig passar tota la meva infantesa i part de l’adolescència enganxat dia i nit a aquell instrument. Llavors ja m’agradava enregistrar-me tocant i cantant”.

PAU RIBA

CANTANT I ESCRIPTOR

“Sortíem en tromba cap als regals”

“Vèiem passar els Reis de la Cavalcada de Barcelona des del balcó de la joieria de la meva àvia, al carrer Ferran”.

“La nit de Reis era una operació ben complicada a casa. Érem nou germans, tots posàvem aigua i torró per als camells. També deixàvem els mitjons preparats perquè Ses Majestats hi fiquessin els regals. Els pares ens feien anar a dormir i ens deien que si obríem un ull els Reis se’n tornarien sense deixar res. Però no podíem dormir dels nervis! Jo em despertava i treia el cap. Un cop vaig creure veure’ls a través del vidre de la porta del despatx del meu pare, però només eren els tres llums de la làmpara”.

“Al matí, els meus tiets i el pare tocaven una campaneta i tots sortíem en tromba, com si fos el primer dia de rebaixes en uns grans magatzems”.

“M’agradava jugar amb un cotxe de curses de llauna i amb les pilotes. A més, amb el meu germà gran jugàvem amb un Meccano que anàvem ampliant cada any. De fet, ell va acabar fent-se enginyer”.