Joe Holles: “Ser crític amb l’excés de turisme no vol dir ser turismofòbic”

El documental Overbooking suma dades i opinions sobre les conseqüències que pateixen les societats excessivament turistitzades. Centrat en Mallorca, des dels primers minuts s’adverteix que el que hi passa no és exclusiu de l’illa. S’apunta a Venècia, la Barceloneta, Amsterdam, i deixa amb punts suspensius el nom de tantes ciutats i barriades del món on la saturació ja és una de les principals preocupacions dels residents i en certa mesura també dels turistes. En parlem amb Joe Holles, anglès de naixement i mallorquí d’adopció, veí de Valldemossa (localitat que l’estiu del 2018 va registrar 154 turistes per cada 100 habitants), president de l’associació Tramuntana XXI i productor executiu d’ Overbooking, un treball d’investigació que, dirigit per Álex Dioscórides i amb guió d’Ernest Riera i Luis Ansorena, reuneix les veus d’economistes, sociòlegs, ecologistes, geògrafs, pagesos, hotelers, treballadors de l’hoteleria, ciutadans i també turistes.

¿La percepció d’Overbooking ja no és exclusiva dels sectors crítics?

El que ens hem trobat, en els tres anys de feina per fer el documental, és que la saturació turística és en boca de tothom, és un problema del qual es parla tant en l’àmbit polític com als bars. Durant dècades el turisme ha sigut un acte de fe, era intocable, no s’hi permetia el pensament crític. A Overbooking, aportant moltes dades i amb 44 persones entrevistades de tots els sectors, es demostra que l’excés de turistes preocupa a tothom, de totes les ideologies. Overbooking apunta a un consens que ja és real, si no en les solucions sí en la diagnosi.

Com resumeix aquesta diagnosi?

El model turístic que tenim ens ha portat a una situació de massa volum i massa poc valor. Més turisme ha deixat de voler dir més qualitat de vida. La saturació fa que cada vegada hi hagi més perdedors. Els economistes, com el catedràtic Antoni Riera, director d’Impulsa, fa temps que alerten que alhora que cada any superem el rècord d’arribada de turistes, baixa la renda per càpita. Si la realitat és que més turistes donen menys poder adquisitiu a la població, tenim un problema. Com diem aquí, hem de fer un pensament.

Des del moment que es va estrenar Overbooking no hem vist que se us hagi acusat de turismofòbics, i en canvi sí que hem constatat el gran seguiment que ha anat tenint el documental.

Precisament, una de les principals alegries que tenim tots els de l’equip d’Overbooking és que s’hagi entès la nostra voluntat de fer una crítica constructiva. No som antisistema. No hem llançat un documental per fer tremolar els fonaments del turisme, sinó per revertir la situació. Volem contribuir a promoure un debat plural. Ser crític amb l’excés de turisme no vol dir ser turismofòbic. No es pot culpar el turista. Tampoc és qüestió de repartir culpes, sinó d’assumir-ne tots la nostra part i buscar junts les solucions.

Sovint es parla de disminuir la quantitat del turisme i augmentar-ne la qualitat. ¿No és una mesura discriminatòria?

La qualitat no l’ha de donar el turista, l’hem de tenir nosaltres. Però l’elitisme no és en cap cas la solució. Sempre insisteixo que la qualitat és un valor, i no passa necessàriament per l’elitisme, ni sempre té a veure amb el que és inaccessible a una majoria. No podem oblidar que la del turisme és una història d’èxit, el seu desenvolupament ha comportat que la majoria de la gent pugui viatjar i descansar. El turisme ven o hauria de vendre experiències bones. Ara bé, quan un territori o una ciutat perden qualitat per als habitants, també en perden per als turistes. Si fem casa nostra invivible, també la fem invisitable.

A Overbooking s’apunten algunes mesures per capgirar la situació de saturació. Quines en destacaria?

No en soc expert, però al documental incorporem veus molt autoritzades, com la de Bálint Kádár, professor de la Budapest University of Technology and Economics, expert en urbanisme i turisme, que parteix de la premissa que qualsevol activitat s’ha de planificar, i en la turística aquesta planificació ha de tenir dos vessants: les polítiques de desenvolupament i les de control i limitació. No hem fet la doble planificació, i en qualsevol moment s’haurà d’afrontar. Si ens fa por parlar de decreixement, almenys tenim la necessitat de replantejar-nos què entenem per creixement. Hem de créixer en valor, però no en volum. Crec molt en els productes turístics que potenciïn el nostre sector primari, el consum de km 0, la gastronomia, la cultura.

Us heu centrat en Mallorca però podríem parlar de milers de llocs d’arreu del món.

Veient com ha avançat la turistització del món, el problema és gairebé global. Ara bé, com que Mallorca va tenir un paper pioner en el turisme de masses, construint una maquinària que semblava perfecta fins que se’ns ha girat en contra, pensem que l’illa, com a espai acotat, podria ser un bon camp de proves per intentar revertir el model de l’excés. Està demostrat que el turisme té un enorme poder transformador, canvia la fesomia del món sencer. Per això aquest poder s’hauria de fer servir per millorar i anar cap a un model més amable per a les persones i la natura.