"Catalunya encara no té accés a tota la informació per lluitar contra el terrorisme”

DirectoraJoaquim Forn va prendre possessió com a conseller d’Interior el 14 de juliol de l’any passat, i un mes i tres dies després d’haver assumit el càrrec Catalunya va patir els atemptats terroristes de Barcelona i Cambrils. Forn va ser, amb el major dels Mossos d’Esquadra Josep Lluís Trapero, qui va informar dels atacs del 17 d’agost. Dotze mesos després, Forn respon per escrit des de la presó de Lledoners a les preguntes de l’ARA. Fa balanç d’aquestst últim any i recorda la gestió del 17-A i els dies posteriors.

Com està?

Estic força bé. Mentalitzat per afrontar el judici. Després de nou mesos a la presó he après a adaptar-me a aquesta situació. M’he enfortit i he interioritzat la raó per la qual estic tancat. Tinc la consciència tranquil·la i això m’ajuda a suportar aquesta injustícia.

Què ha canviat amb el trasllat a Lledoners?

El canvi més important és que les nostres famílies i amics ja no han de fer 1.300 quilòmetres per visitar-nos. Ara som a prop de casa. Un altre canvi important és que tenim accés a les ràdios i televisions catalanes. En aquest aspecte, disposar d’aquests canals d’informació ha sigut positiu. De tota manera, ningú ha d’oblidar que som en una presó i que estem privats de llibertat.

A què dedica les hores d’empresonament?

És important mantenir-se ocupat. Som en un mòdul on se’ns ofereixen diverses activitats. Jo he optat per les activitats esportives i la informàtica. A més, dediquem part del nostre temps a la lectura, a escriure i a rebre visites.

¿El llibre que està preparant quin període recull?

Vaig començar a escriure en el moment d’entrar a la presó d’Estremera, el 2 de novembre. És probable que el llibre, que és un dietari, vagi des del dia que hi vaig entrar fins que vaig ser traslladat a Catalunya. Hem d’acabar-ne de parlar amb l’editorial. Jo continuo escrivint. Són els meus records, les meves reflexions i les meves vivències.

Vostè era conseller de l’Interior el dia 17- A. Què és el que més recorda d’aquell dia?

Recordo la tensió, la intensitat de les hores i la preocupació. Vam patir molt. Que, després dels atropellaments a la Rambla, descobríssim que hi havia relació amb l’explosió a Alcanar i que més tard hi hagués l’atac a Cambrils, tot plegat evidenciava que estàvem davant d’un atac terrorista d’envergadura, que afectava diferents poblacions del territori.

Quina impressió li fa recordar-ho?

Per una banda tinc la sensació que ha passat molt de temps. Que des dels dies de l’atemptat fins ara han passat moltes coses. Vaig estar al capdavant de la conselleria d’Interior durant tres mesos i mig, però la intensitat dels fets viscuts no la podré oblidar.

Sabem que la Guàrdia Civil i el CNI es van entrevistar amb l’imam Abdelbaki es-Satty quatre cops a la presó. ¿En tenien coneixement? ¿Algú els havia advertit de la seva perillositat i li constava que era confident policial?

No en teníem coneixement. Aquesta informació es va saber posteriorment. No sabíem que l’imam Es-Satty era confident de la policia ni ningú ens havia advertit de la seva perillositat.

La germana d’un dels terroristes va declarar que l’imam cridava a “matar infidels” des de la mesquita de Ripoll. Què va fallar?

Fa temps que es treballa en diferents programes que permeten detectar senyals de radicalització de determinades persones. Aquests programes s’han centrat fonamentalment en les escoles i les presons. És evident que en aquest cas no es van tenir prou elements que permetessin detectar, i per tant prevenir, un possible atemptat. Hem de continuar treballant en aquest àmbit, la prevenció. Aquest és un dels reptes de futur més importants que tenim. Evitar aquests processos i detectar-los. Cal una actuació molt transversal de totes les administracions: Generalitat i municipal. No és exclusivament un problema que s’hagi d’abordar des de l’àmbit de la seguretat. L’educació i els serveis socials són altres àmbits que hi tenen molt a dir i a fer. En aquest sentit, em consta que s’està treballant i que a municipis com Ripoll estan desenvolupant projectes innovadors.

En aquell moment vostès reclamaven una millor cooperació amb la resta de policies de l’Estat...

La cooperació el dia de l’atemptat i els dies posteriors va ser correcta. És cert que hi ha clarament un marge de millora. No sempre hem disposat de tota la informació necessària, ni l’hem obtinguda amb la celeritat deguda. La lluita contra el jihadisme és una lluita global, i la informació, que és un element clau, ha de ser ràpida i directa. Avui Catalunya no té accés a determinades fonts d’informació que són cabdals per poder lluitar efectivament contra el terrorisme. L’Estat és gelós a l’hora de compartir aquesta informació i això no és bo per a la seguretat del nostre país.

¿Creu que la cooperació deu haver millorat?

Diria que no. Fa més de nou mesos que soc a la presó i podria ser que no tingués tota la informació, però he sentit el conseller d’Interior, Miquel Buch, reclamant el compliment dels acords de la Junta de Seguretat del juliol del 2017 en matèria de cooperació.

Una de les acusacions que els van fer va ser que havien rebut un avís (per una font pròpia i no oficial espanyola) d’un possible atemptat a la Rambla. ¿Van rebre alguna alerta oficial en els òrgans de cooperació bilateral?

Va ser una acusació indigna que ja va tenir la seva resposta. Va ser molt trist que, poques hores després de l’atemptat, un mitjà de comunicació es dediqués a difondre una notícia sobre un suposat avís de la CIA al Govern català. La falsedat d’aquesta informació ha quedat demostrada i, per tant, considero que no cal tornar-ne a parlar.

¿La seguretat de Catalunya està garantida amb les dificultats de cooperació entre els diferents cossos policials?

La seguretat a Catalunya està garantida. Una altra cosa és que el risc zero no existeix. Situacions com aquesta poden tornar a passar. Han passat a totes les capitals europees. La pregunta que ens hem de fer és què podem fer per millorar encara més la seguretat al nostre país. La resposta passa sens dubte per millorar l’intercanvi d’informació amb altres cossos policials i per una millor coordinació a nivell estatal i europeu.

¿Es va cometre un error en la valoració de l’explosió d’Alcanar? Què faria diferent, ara?

Cal recordar que entre l’explosió d’Alcanar i l’atemptat de la Rambla passen unes 16 hores, i que les tasques de desenrunament i inspecció del lloc dels fets no comencen fins al 17 d’agost al matí. En tot moment totes les línies d’investigació estan obertes, no es descarta cap hipòtesi. Recordo que inicialment semblava que es podia tractar d’un laboratori de drogues. No és fins després de l’atemptat a la Rambla que es tenen indicis clars que la deflagració d’Alcanar pot estar relacionada amb la fabricació d’explosius.

L’explosió d’Alcanar va salvar una matança encara pitjor. ¿Va ser for tuïta?

Del sumari se’n desprèn que els explosius que es fabricaven a Alcanar podrien estar destinats a la Sagrada Família, el camp del Barça o altres zones turístiques de la costa catalana. És evident que això hauria pogut tenir unes conseqüències tràgiques. Podem creure que l’explosió a Alcanar va evitar unes conseqüències més greus.

Els terroristes van ser atrapats en poc temps. ¿Com recorda les hores des de la tarda del 17 d’agost fins que s’atrapa l’últim terrorista fugit?

Són hores molt llargues que es viuen amb molta tensió i preocupació. A mesura que passen les hores sabem que el conductor de la furgoneta ha fugit, que s’ha trobat una persona morta a l’interior d’un vehicle que s’ha saltat un control policial, que un vehicle ha envestit una patrulla a Cambrils, i que hi ha hagut un tiroteig on s’ha abatut un presumpte terrorista. També s’inicien els escorcolls a Ripoll... Anem rebent informació que ens confirma que no es tracta d’un atac d’una persona aïllada sinó que al darrere hi ha una estructura operativa que pot estar implantada pel territori. Fins que no tenim la confirmació que s’ha abatut l’últim terrorista i donem per desarticulada la cèl·lula jihadista no descansem ni un sol minut.

¿Li agradaria ser present en els ac tes de record a les víctimes?

M’agradaria ser-hi present però no serà possible. En qualsevol cas, tots els empresonats tindrem un record per les víctimes i els seus familiars. Tindrem també un record pels Mossos d’Esquadra i per les policies locals, els bombers, els serveis d’emergències, els serveis socials i per totes les persones que aquell dia van treballar per recuperar la normalitat al nostre país. Des de Lledoners retrem el nostre especial homenatge a les víctimes i als Mossos.

Com creu que s’ha de rebre el rei?

El rei no ha de ser el protagonista del 17-A. Tota l’atenció, tot el record i tota la solidaritat ha d’anar cap a les víctimes i les seves famílies.

Avui vostè és a la presó i el major Trapero imputat. ¿Té alguna cosa a veure amb el 17-A?

No vull fer especulacions sobre qüestions que no puc demostrar. El que sí que sé, perquè ho vaig viure, és que el paper preeminent dels Mossos d’Esquadra durant els atemptats i el reconeixement unànime que la policia de Catalunya va rebre de la societat i també a nivell internacional no van agradar a alguns membres del govern espanyol.

Porta més temps a la presó que temps en actiu com a conseller. ¿Es fa algun retret?

Cap retret. Per a mi va ser un orgull ocupar la responsabilitat de conseller d’Interior i assumeixo tota la responsabilitat de les meves decisions. El delicte que ens atribueix el Tribunal Suprem és una ficció jurídica i tinc el convenciment que tard o d’hora quedarà demostrat.

El ministeri tramita 130 sol·licituds de víctimes

La Direcció General de Suport a Víctimes del Terrorisme (DGAVT) ha tramitat 130 expedients de sol·licituds d’ajudes i indemnitzacions per a víctimes dels atemptats de Barcelona i Cambrils. L’organisme, que depèn del ministeri de l’Interior, va informar ahir que ha rebut 407 peticions i ha destinat 9,8 milions d’euros a indemnitzacions i ajudes a les víctimes. Un any després dels atacs terroristes del 17 d’agost, des de la DGAVT van assegurar que continuen rebent sol·licituds i que mantenen els treballs de suport als afectats i els seus familiars. Tot i això, víctimes i familiars han explicat els últims dies a l’ARA que la DGAVT “els ha ignorat”, o bé no els ha posat facilitats. En alguns casos, han destacat que només van tenir notícies de l’organisme del ministeri de l’Interior els dies posteriors al 17-A.

La DGAVT ha afegit que fins ara 70 persones han rebut el reconeixement legal de víctimes, però el nombre d’expedients tramitats és superior (130) pel fet que una persona pot tenir més d’un expedient obert.