JOANCOSCUBIELA: “El xoc fa Molt difícil el referèndum i l’estat federal durant anys”
Exportaveu de Catalunya Sí que es Pot Contundent Joan Coscubiela (Barcelona, 1954) va ser el portaveu de CSQP. El seu discurs bel·ligerant contra les lleis de desconnexió -aplaudit per l’unionisme i només per una part del seu espai-és el detonant del llibre ‘Empantanados’ (Península)
La política catalana ja no admet matisos. ¿Joan Coscubiela va triar bàndol el 7 de setembre?
No, al contrari. Vaig ser equidistant durant tot el procés. Però el dia 7 em vaig posar al costat de la democràcia, que estava sent trepitjada.
L’unionisme el va aplaudir efusivament i l’independentisme el va mirar amb menyspreu.
Estic disposat a trencar-me la cara perquè els independentistes i tots nosaltres puguem votar, però no vulnerant els drets de les minories.
I el silenci dels comuns?
Em vaig sentir molt reconegut per ICV, CCOO i bona part dels comuns. Una altra cosa és el silenci de la direcció, amb què ja comptava.
“On és el Coscubiela?”, cridava la gent abans de l’1-O. El va afectar?
Si digués que no em va afectar del tot m’estaria enganyant. L’independentisme va abandonar el seu desig inicial de seduir i va començar a apostar per l’asfíxia ambiental. Aquest ha sigut el seu gran error. Cada vegada que no fas el que el moviment independentista creu que cal fer t’acusen d’antidemòcrata. Això ha perjudicat la convivència.
Quan es va trencar la convivència?
Ha sigut un procés que existia i ha anat sent més perillós a mesura que es negava. Però hi ha un moment important: quan es va cridar les escoles a fer tasques de resistència l’1-O. Això va dividir les AMPA.
Creu que s’adoctrina a l’escola?
No. És una barbaritat dels hooligans de la caverna Brunete que volen crear un imaginari que no existeix.
Hi ha presos polítics a l’Estat?
Hauríem de definir què és un pres polític. Per a mi ho és aquell a qui se’l deté per formar una associació il·lícita, per propaganda il·legal, etc. En tot cas, el més important és deixar clar que són injustament a la presó.
¿Entén que hi hagi qui els consideri presos polítics tenint en compte les interlocutòries de Llarena?
Ho entenc perfectament. Llarena genera dubtes de si està jutjant en termes jurídics o polítics.
Hi ha un govern a l’exili?
Com ha dit Sergi Pàmies, dir-ho comporta un risc de menyspreu a qui ha patit l’exili. Puigdemont no ha fet cap favor a l’independentisme i està perjudicant els que són a la presó. Ha fet de hooligan en moltes ocasions. Ara no mesura les seves actuacions. Però ell no és l’únic responsable.
¿Entén les crítiques contra Torrent de JxCat?
El menyspreu a la força repressiva de l’Estat havia sigut d’una ingenuïtat increïble. Ara són conscients que no juguen als soldadets i afortunadament això portarà Torrent a no actuar com en l’anterior legislatura.
Per què Forcadell no va actuar així?
Suposo que perquè no va ser capaç de plantar-se davant la pressió del món independentista a tothom que se surt del guió. En tot cas, els seus errors són compartits amb d’altres.
Per què no va votar l’1-O?
Sabia que, per molt que el món dels comuns el volgués presentar com a mobilització, el Govern el consideraria un referèndum. I ja estava fart que m’enganyessin fent-me anar a una mobilització pel dret a decidir que al final es convertia en una a favor de la independència.
¿Va dubtar aquell dia després de les càrregues policials?
Vaig dubtar com va dubtar molta gent, pel sentiment de solidaritat. Hi ha gent que ja no suporta més la intimidació emocional i l’asfíxia ambiental i necessiten deixar de ser equidistants i decantar-se cap a un lloc o cap a l’altre. Aquell dia alguns es van decantar per anar a votar.
Els comuns continuen defensant el referèndum pactat, tot i que es vegi com una opció pràcticament impossible. Hi ha solució?
El referèndum i la reforma federal de la Constitució podrien haver sigut solucions, però el xoc dels últims mesos ha fet que passin a ser molt difícils durant anys. L’encaix de Catalunya a Espanya està més lluny de resoldre’s que abans del Procés, i trigarà dècades.
Critica la indefinició dels comuns i l’excessiu tacticisme de la direcció.
El tacticisme no pot substituir mai la manca de projecte. I ho dic des de la lleialtat, perquè la màxima lleialtat és la crítica.
En els últims dos anys l’atenció mediàtica es va centrar en els problemes dins del grup de CSQP.
El que va generar més dificultats va ser que els comuns es desentenguessin de CSQP. Tothom ens veia com a referent parlamentari dels comuns i actuar en representació d’algú sense que et reconegui va ser molt complicat.
Què va pensar quan van empitjorar els resultats el 21-D?
Ja es veia a venir. Jo pensava que la gent volia acabar amb el processisme, però es va votar aquells que oferien la possibilitat de liar-se a hòsties (polítiques).
¿Creu que els comuns han sigut injustos amb vostè i Rabell?
Si hem tingut algun moment de desencís i de sentiment d’injustícia, ha sigut més polític que personal. Intueixo que, al final, molta gent dels comuns no només entendrà el que nosaltres fèiem, sinó que acabarà fent el mateix.