Joan Vélez: "Aixeca't i camina"

BarcelonaChanneng Mek té 27 anys i en fa 10 que va perdre les dues cames i un braç en trepitjar una mina a Cambodja, el tercer país del món amb més mines antipersones. Amb entre 6 i 10 milions de mines terrestres disseminades indiscriminadament per gairebé totes les regions del país, hi han mort més de 15.000 persones des de la fi de la guerra i moltes altres han quedat mutilades. El Channeng Mek és una d'elles. Ell, però, gràcies al tècnic protètic Joan Vélez Segura, de l'Institut Desverns de Protètica (IDP), ha tingut l'oportunitat de posar-se pròtesis.

Joan Vélez , director tècnic i cofundador de l'IDP, té la tècnica més avançada d'implantació de pròtesis de cames i ja n'ha implantat més de deu a nens joves afectats per les mines antipersones a Cambodja en col·laboració amb l'ONG Solidaritat, Ajuda i Esperança Creen Alegria (SAUCE). Al Channeng Mek li va fer una implantació per primer cop ara fa set anys.

Dos anys després d'haver perdut les extremitats, el Channeng va fer una gira amb una coral en la qual estava per recaptar diners. Mentre era a Espanya, el periodista i fotògraf Gervasio Sánchez va conèixer la seva història i va posar en contacte l'ONG SAUCE i l'Institut Desverns de Protètica (IDP). I així va ser com el Channeng va poder tenir dues cames de nou.

El tècnic protètic de l'IDP que li va fer la implantació, Joan Vélez Segura, ha explicat en roda de premsa que quan li va dir que li farien unes cames no s'ho creia."Als Estats Units i a Anglaterra li havien dit que no podien fer-li, i que tot i tenir-les hauria de fer un gran esforç per caminar. Però aquí li vam dir que sí", explica Vélez.

"A la nostra empresa tots som amputats, començant per mi. Per tant la nostra filosofia és diferent", afegeix. Joan Vélez també apunta que si li van implantar les cames al Channeng i no a algú altre va ser perquè "va donar la casualitat que era aquí en un moment determinat", i afegeix que "al cor amb el qual ell havia vingut tots tenien pròtesis menys ell. Per això les hi vam posar". Quan esperava que li posessin les pròtesis, el Channeng s'estava a casa d'una família d'acollida. Vélez recorda com es va jugar un dinar amb ells que el jove podria caminar al cap de 15 dies. "Van perdre l'aposta", explica orgullós.

D'això ja fa set anys, i les pròtesis s'han d'anar canviant al llarg del temps, motiu pel qual enguany el Channeng ha tornat a Barcelona. D'aquí a un temps s'hauran de tornar a canviar, però ningú pot assegurar-li al Channeng que això passarà. "Si torna a venir a Catalunya quan se li hagin de tornar a posar les hi posarem, però me l'han de portar i aquest és precisament el problema". Un cop aquí, la Seguretat Social paga les pròtesis, que costen 6.000 euros cada una. Però el que més costa de gestionar és el viatge de Cambodja a Catalunya, i d'això se n'encarrega l'ONG SAUCE.

Tot i que les pròtesis que se li han posat són bastant senzilles, en comparació a les que es posen al seu país són molt avançades. "Ell allà és un privilegiat", apunta el tècnic protètic. El Channeng n'és ben conscient i per això recalca: "l'única cosa que puc dir és gràcies". Mentre parla de quant li deu a en Joan, no pot evitar emocionar-se, i en Joan no pot fer altra cosa que oferir-li el seu mocador perquè s'eixugui les llàgrimes. Des que li van posar pròtesis per primera vegada l'autoestima d'en Chameng ha millorat molt, explica el Joan Vélez: "No és el mateix mirar a la gent des de baix assegut en una cadira de rodes que aixecar-se i mirar-la als ulls". Sempre que posen pròtesis a algú els fan mirar cap a terra i els pregunten què veuen. Sabates. "Això els fa sentir molt plens", diu Vélez.

Un cop posades les dues cames, el Channeng ha hagut de passar per un procés de rehabilitació: "Al principi queia tres vegades al dia, explica. Però l'equip de l'IDP m'ajudava a aixecar-me i tornar a caminar", explica. Ara, però, ja és capaç de caminar i demà se'n torna cap a Cambodja, feliç de poder tornar-hi amb unes cames noves. Ell torna amb unes pròtesis. Però a Cambodja se segueixen registrant 3 accidents per setmana, que se sumen a les 65.000 persones afectades des de 1979.