Joan Olivet: “Els rius que passen per Girona cada cop estan més bruts”

GironaTot i que viu a l’Escala, ja fa tres anys i mig que Joan Olivet manté una croada personal contra la brutícia al Ter i a l’Onyar al seu pas per Girona. Se sent frustrat quan comprova que la seva lluita amb prou feines produeix resultats, però no defalleix i sovint neteja els rius pel seu compte.

¿Tan bruts estan els rius que passen per Girona?

En general sí, sobretot el Ter. Hi pots trobar tota mena de deixalles, i de vegades també s’hi aboquen aigües fecals plenes de paper, compreses i tovalloletes d’higiene personal. Sembla que esperin que plogui i baixi una bona riuada perquè els rius quedin nets.

I ja fa temps que ho denuncia.

Fa tres anys i mig vaig fer la primera notificació a la bústia d’avisos de l’Ajuntament de Girona. També he escrit cartes a Carles Puigdemont quan era alcalde, als responsables de la regidoria de Sostenibilitat, a l’ACA, a les associacions de veïns de Fontajau, Pedret i Sant Ponç i a diaris i altres publicacions, a més de les xarxes socials, però amb prou feines he obtingut cap resultat.

Què li diuen?

Sovint ni em responen i de vegades em donen excuses molt dolentes. Fa uns mesos vaig quedar amb Sílvia Paneque, que ara és tinent d’alcalde pel PSC, i vam visitar uns quants espais dels rius. Ella va fer una foto i la va publicar a Facebook dient: “Certifiquem que hi ha problemes d’abocaments puntuals en la unió del Ter i l’Onyar al seu pas per Pedret”. Però llavors era a l’oposició. Caldrà veure què fa ara que és a l’equip de govern.

No és optimista?

No gaire. Porto molt de temps lluitant sense resultats i em fa sentir una frustració molt gran. Sembla que algú es foti a la butxaca els diners destinats a la neteja.

Alguna explicació hi deu haver.

D’entrada, la neteja de les lleres depèn de l’ACA, però l’Agència no fa res. I a l’Ajuntament m’han dit alguna vegada que els recursos són limitats i que si ho netegen un cop cada setmana de seguida pot tornar a estar brut. Però és que no és veritat que ho netegin cada setmana. Hi ha deixalles que fa mesos que hi són.

Per això ha passat a l’acció.

Sí. Gairebé sempre que vinc a Girona duc bosses d’escombraries i recullo tot el que puc. Penso que el que faig jo és el que hauria de fer tothom. Per a mi no és cap esforç, sinó que s’ha convertit en un hobby.

Com va començar la seva lluita?

Quan vaig agafar la jubilació anticipada vaig començar a venir a Girona molt sovint, perquè tinc la mare ingressada en un geriàtric. Em vaig acostumar a passejar prop dels rius i de seguida em vaig adonar que hi ha moltes mancances en els serveis de neteja. Em sembla molt contradictori que Girona potenciï per una banda la seva estètica, molt associada als encants del Barri Vell i a activitats com Temps de Flors, i d’altra banda desatengui així uns espais que haurien de ser un atractiu més.

No només hi ha brutícia a Girona.

No. A l’Escala també n’hi ha molta. I en molts altres llocs. Falta molta més consciència ecològica.