Joan Guàrdia s'imposa a Elias i serà el nou rector de la UB

BarcelonaJoan Guàrdia ha complert les expectatives que van deixar els resultats de la primera volta a les eleccions de la Universitat de Barcelona i serà el rector de la UB els quatre anys vinents, després d'haver-se imposat al matemàtic Joan Elias, que ha dirigit la UB des del 2016. Guàrdia ha reunit 7.863 vots, el 54,3% del vot ponderat, i Elias, 5.264. En total, hi ha participat el 25% d'un cens de 54.000 persones –un rècord fins ara–, i Guàrdia s'ha imposat en tres dels quatre col·lectius: el professorat no permanent, els estudiants i el personal d'administració i serveis, mentre que Elias ha sigut el més votat entre el personal docent i investigador permanent.

La setmana passada Guàrdia, que és catedràtic de metodologia de les ciències del comportament, es va quedar a les portes d'aconseguir la majoria absoluta, atès que va aconseguir el 49,65% dels suports, davant del 32,56% que va reunir Elias i el 17,79% de David Vallespín. En la segona volta, Vallespín ha donat suport a Elias.

"Farem el que us hem promès que faríem: recerca de qualitat, docència excel·lent i escoltarem la veu dels estudiants", ha afirmat Guàrdia després de conèixer els resultats. Durant la campanya, Guàrdia s'havia compromès a fer un pla de xoc per "reparar la pèrdua de l'experiència universitària" dels alumnes, va apostar per una "modernització de l'estructura de la universitat" i recuperar el diàleg a la junta de govern de la UB. "Es minimitza qualsevol tema important i el clima és irrespirable. No hi ha autocrítica", va dir Guàrdia sobre Elias.

Després d'una campanya de perfil discret, la recta final de les eleccions s'ha escalfat aquesta setmana entre Elias i Guàrdia. La presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Elisenda Paluzie, que és professora de la UB, va fer un tuit en què felicitava Guàrdia pels resultats de la primera volta i l'animava a guanyar, finalment, les eleccions. Elias va dir que li preocupava aquest suport i el "rerefons" que això suposava. "No volem una UB partidista i sectària", va dir Elias.

Més polèmica hi va haver quan el grup ultraespanyolista Los de Artós va fer una crida a votar Elias per "no deixar la UB en mans de persones que porten al programa instrumentalitzar-la políticament". Elias es va desmarcar d'aquest suport i va dir que a la seva candidatura només hi caben persones compromeses "amb els valors universals de la tolerància i la llibertat" i va assegurar que rebutja "qualsevol actitud intolerant, excloent o violenta, vingui d'on vingui".

De fet, el posicionament polític de la UB i els seus dirigents ha sigut un dels temes que ha generat més polèmica a la universitat en els últims temps (amb permís del covid-19). Fa dos mesos, el jutjat contenciós administratiu número 3 de Barcelona va declarar nul el manifest que va aprovar la UB en què rebutjava la "repressió i violència policial" i exigia la llibertat dels presos polítics, perquè considera que es van vulnerar els drets a la llibertat ideològica, d'expressió i d'educació.

El col·lectiu Universitaris per la Convivència havia presentat un recurs, en nom de quatre professors i un alumne, contra aquest text i la justícia els va donar la raó perquè considera que la universitat forma part de l'administració pública i que "no és una institució de representació política". "Està sotmesa al deure de neutralitat", remarcava la jutge, que afegia que "no pot assumir com a pròpia una posició política determinada", encara menys quan la posició "és manifestament contrària als valors i principis de l'ordenament jurídic vigent". La magistrada compartia, doncs, el criteri de la Fiscalia i valorava que "l'estat constitucional contemporani es fonamenta en l'estricta neutralitat ideològica". Tot i que la UB va al·legar la llibertat d'expressió per defensar el manifest, el jutjat respon que "és un dret individual que no tenen les institucions públiques".