Joan Antoni Melé: "Has de guanyar diners però no pots basar la vida en això"

És l'únic banquer capaç de reconèixer que el model econòmic fa temps que no funciona, que cal un canvi de xip i deixar de pensar que tot consisteix a guanyar cada cop més diners. Autor de Dinero consciente, Joan Antoni Melé, subdirector general de Triodos Bank -que només inverteix en projectes que aporten valor a la societat-, no estalvia crítiques i reflexions profundes sobre el diner fàcil, el consum irracional i la falta de valors del nostre món.

Què ens està passant?

Que des de fa dos o tres segles hem desenvolupat un model econòmic que no té sentit. Arrenca amb la visió darwinsita i malthusiana de la vida, amb el concepte de la lluita per la supervivència que es va adoptar com a model econòmic. Aquí sobreviu el més fort i hem pres aquest principi com a inqüestionable, pensant que ens portaria el millor per a tothom. Però això era fals.

I quin és el model?

A la mateixa època va sorgir un personatge curiós, Piotr Kropotkin, un príncep rus amb idees anarquistes que també era naturalista i que va escriure a L'ajuda mútua que a la naturalesa els éssers només evolucionen i prosperen quan es donen suport mutu. Aquest és el model que encara no s'ha entès que hem de fer nostre. Ningú discuteix el fons de tot, només es pensa com solucionar la crisi i tornar enrere, a la situació que teníem fa set o vuit anys.

O sigui que estem fent pedaços?

Estem espantats, intentem tapar la ferida però ningú s'atreveix a operar. No és que vulgui el model col·lectivista dirigit, ja que tampoc no funciona. Crec en la llibertat i en l'individualisme ètic. Crec en el foment d'una educació diferent, que l'individu sigui responsable i des de petit aprengui a cooperar, no a lluitar contra l'altre. És fonamental educar en valors.

Falla el sistema educatiu?

S'educa només en coneixement, s'educa el cap, no hi ha educació emocional i, sobretot, no hi ha educació de la voluntat. La crisi d'avui és una crisi d'imaginació. Ningú sap què fer. Hem educat d'una manera mecànica: si estudies i ho repeteixes a l'examen has triomfat. Això no és educar.

Com s'arregla la crisi?

D'entrada, donant llibertat d'educació, que tothom eduqui com vulgui. Que l'estat pagui els professors sense marcar el model educatiu. Deixa actuar als professionals, als pares, i ja veurem. L'important és que siguis persona, que siguis creatiu i que a la vida, quan sorgeixi un problema, tinguis creativitat per sortir-ne. Necessitem gent que no s'adapti, que vulgui canviar les coses.

¿Tornaran a ser com abans els bancs?

Espero que no, que tots n'aprenguem. Però no només els bancs! Era un model general. Tothom volia guanyar molts diners en poc temps, és el que s'ensenyava -i encara s'ensenya- a les escoles de negocis. I aquest no pot ser l'objectiu d'una empresa que ha de tenir un ideal, una missió: què vull fer al món, què vull aportar a la societat. Si me'n surto, a final d'any tindré un benefici que m'indicarà que allò té un valor i que ho he fet bé. Però si creus que l'objectiu és el benefici, t'estàs equivocant. Guanyar diners s'ha convertit en l'objectiu de la societat i això és l'anul·lació de l'ésser humà.

¿Creus que és lícit injectar diners als bancs?

Diuen que si no ho haguessin fet hauria estat pitjor, s'hauria ensorrat tot. El problema és la impunitat. Potser sí que se'ls ha d'ajudar, però també crec que s'haurien hagut de demanar responsabilitats i més transparència. Jo vull saber quan compro un producte si és ecològic o és transgènic. On s'ha fet i quin cost té portar-lo aquí. Prefereixo menjar fruita de Lleida que de Nova Zelanda... Diuen que és més barat, però, quin cost té això per al medi ambient?

Comprem massa?

A mi m'agrada matisar el moviment pel decreixement. Jo vull un decreixement del consum material però un augment del cultural, que la gent llegeixi més diaris, més llibres, que hi hagi més escoles, més investigació i que estiguem disposats a pagar per això igual que paguem per un iPad o per un partit de futbol. El planeta no aguanta aquest consum material. Aquest seria el canvi, activitat econòmica sí, però cultural. La cultura ens fa lliures.

¿Invertir amb consciència és rendible?

Suficientment rendible, la rendibilitat que dóna el valor que has creat fent aquella activitat. El que no et donarà és un 30% en un any! Cap activitat econòmica normal que respecti el medi ambient i que millori la societat et donarà aquesta rendibilitat. Has de guanyar diners, però no pots basar la vida en això.

Doni un consell als joves: ¿hi ha esperança?

Han de lluitar pels seus ideals amb tota la força que tenen i confiar en el que creuen. S'han de preparar no per tenir un bon sou sinó per garantir que totes les capacitats que tenen puguin sorgir. No és només estudiar per aprovar un examen, és estudiar, llegir, viatjar... Formar-se com a persona i descobrir les pròpies possibilitats. Eradicar aquest lema de "No et compliquis la vida". S'han d'implicar, lluitar, atrevir-se. La por és el que no deixa fer res.