Jimmy Wales: “Mai caldrà pagar per fer servir la Wikipedia. És un regal. Gaudiu-ne”

93.000 congressistes a Barcelona. Quina bogeria, oi?

Sí. El primer dia vaig voler anar cap a la fira però no hi va haver manera de trobar taxi. Vaig agafar el metro, intentant orientar-me... Sort que el segon dia ja va arribar la meva assistent de Londres.

Quin canvi, d’Alabama a Londres...

Sí, tot i que no han aconseguit que m’agradi el futbol [riu]. De fet, no sóc gaire seguidor dels esports. De jove havia jugat a futbol americà, però no era gaire bo... Esclar [riu], jo era el típic empollon... Aleshores el futbol no existia, allà. En canvi, l’últim Mundial ja va ser el segon esdeveniment esportiu en audiència als Estats Units. Em fa gràcia que a Amèrica del campionat de beisbol en diem “les sèries mundials” quan, de fet, només juguem nosaltres... Bé, i algun equip canadenc [riu].

En quin moment està la Wikipedia?

Primera constatació: és increïble poder anar a qualsevol lloc de la Terra, a Bangla Desh, per exemple, on vaig ser la setmana passada, i que sàpiguen què és la Wikipedia. La fan servir. La fa servir tothom arreu del món, i és una cosa impressionant i unificadora per al planeta el fet que tots utilitzem la Wikipedia, això és fantàstic. Sobretot per com ho hem aconseguit: Wikipedia i Wikia, els meus projectes anteriors, han crescut fins a convertir-se en unes enormes marques globals sense gastar gens de diners en publicitat. La nostra pròpia operadora de telefonia, The People’s Operator, va molt bé. Estem en marxa al Regne Unit, farem el llançament als Estats Units d’aquí uns mesos... Vam fer una oferta pública de venda a Londres i vam recaptar 20 milions de lliures per continuar creixent. Destinem un 10% de la factura del telèfon a la causa que triï el client i un 25% dels beneficis de la companyia els dediquem a obres benèfiques, i tenim uns preus molt correctes; i l’única manera que tenim de permetre’ns això és no fent anuncis de televisió o publicitat en autobusos, sinó que ens expandim en línia, a través del boca-orella. El meu missatge a Barcelona ha sigut aquest: tal com està canviant el negoci en el món d’internet els mitjans publicitaris no són l’única via per convertir-se en una marca global famosa.

Internet s’orienta cada vegada més als mòbils. ¿És bo o dolent, això, per a la Wikipedia?

En certa manera és bo i, segons com, dolent. Sens dubte, la manera com la gent fa servir la Wikipedia al món desenvolupat està en plena expansió. Ets en un bar, tens una discussió amb un amic, entres a la Wikipedia i descobreixes la resposta. La part dolenta és que és molt difícil contribuir-hi des d’un mòbil: potser pots pujar una foto, però per editar continguts més complicats necessites treballar des d’un portàtil. Això no perjudica la Wikipedia al món desenvolupat però potser sí als països en vies de desenvolupament. Sabem que els pròxims mil milions de persones que s’incorporin a internet s’hi connectaran a través dels mòbils i serà difícil que hi puguin contribuir en la seva pròpia llengua. Això és un repte per a nosaltres. Hem de pensar molt detingudament com ajudar la gent a contribuir-hi més.

Ja té alguna idea de com fer-ho?

Sí. Per exemple: sabem que per a qui té ordinador el fet de contribuir a la Wikipedia es converteix en una activitat més interessant si té molts lectors, o sigui que, com més gent es connecti a la xarxa i llegeixi en una llengua, millor. A Bangla Desh, cada cop hi ha més gent que s’hi connecta en bengalí, cosa que vol dir que la gent que escriu té més entusiasme i se sent més engrescada a fer-ho, perquè sap que està ajudant la seva pròpia societat. Altres idees tenen a veure amb el fet que ens hem d’assegurar que les experiències amb el mòbil siguin tan bones com sigui possible. Si pots fer petites contribucions amb el mòbil, les dificultats seran més suportables. En resum, un trencaclosques de moltes peces.

¿Com s’imagina que serà la Wikipedia d’aquí cinc anys?

Em sembla que entre els canvis més importants hi haurà el creixement en les llengües dels països en vies de desenvolupament; aquest és un sector immens per a nosaltres. És molt important socialment que quan t’hi connectis per primer cop tinguis accés al coneixement. D’altra banda, hi ha els permisos per editar, fer que a la gent li sigui més fàcil participar, que sigui més com un entorn de processament de textos; aquest és un dels grans objectius de la nostra inversió en el redisseny de la web de cara al futur.

Creu que arribarà el dia en què pagarem per consultar la Wikipedia?

No, no s’haurà de pagar mai per consultar la Wikipedia. Això, senzillament, no ho farem. És gratis. És el nostre regal al món. Gaudiu-ne.

I sense publicitat?

Sense publicitat. No tenim cap mena de plans en aquest sentit.

Què ha après sobre els catalans a través de la Wikipedia?

Els col·laboradors de la Viquipèdia formen una comunitat molt i molt forta, és una Wikipedia molt forta. És un dels exemples feliços que dono quan parlo de la importància de les llengües arreu del món. Aquest és la mena d’exemple perfecte, perquè és una llengua que ha estat amenaçada unes quantes vegades al llarg de la història, la gent és molt apassionada respecte a la seva llengua i ha construït aquesta Wikipedia impressionant, en part basant-se en aquest sentiment de dir: aquesta és la nostra llengua materna, la volem conservar, és important per a nosaltres. I veiem aquest mateix esperit en molts llocs d’arreu del món. La Wikipedia en gal·lès és més gran del que es podia esperar, tenint en compte el nombre de gent que parla gal·lès, però la catalana és una de les meves preferides. Són molt entusiastes. M’encanten.

És una manera de ser al món, sense un estat.

Efectivament. És molt important per a la gent, culturalment, preservar la llengua. És una cosa que nosaltres sempre hem defensat a tot el món. Dir-los: “La vostra llengua és important”. Aquesta és una de les raons per les quals trobo tan interessant créixer en països en vies de desenvolupament. Perquè abans es deia que a l’Índia tothom que té un ordinador llegeix en anglès, però això no és veritat. De fet, els pròxims mil o dos mil milions de persones que es connectin a internet parlaran la llengua del lloc on viuen, a vegades llengües força petites, cosa que planteja reptes interessants.

La Xina serà el gran repte, no?

Sí, la Xina ara ja és molt gran a la Wikipedia, però no la més gran. Em sembla que és més petita que la Wikipedia espanyola i una mica més gran que la catalana. Però tenen un petit avantatge: hi ha una mica més de gent a la Xina que a Catalunya [somriu].

Tenint en compte la contribució que els diversos països fan a la Wikipedia, ¿els podria englobar en grups? És a dir, més generosos, més pràctics, més específics o tècnics...

La Wikipedia anglesa és la més gran, i potser la més exhaustiva. Els col·laboradors de la Wikipedia alemanya es preocupen molt per la qualitat, cosa que encaixa amb les nostres idees sobre els alemanys: fer les coses amb rigor. I sí, hi ha unes quantes diferències al món, en aquest sentit. Al Japó, molta gent accedeix a la Wikipedia sense identificar-se, només amb una adreça IP anònima, cosa que és poc habitual, però molt comuna entre els japonesos; d’alguna manera, volen estar mig amagats, és un tret del caràcter japonès, i sembla que això també els passa a la Wikipedia. Una cosa que sempre m’ha semblat interessant és la Wikipedia holandesa, perquè tothom sap que els holandesos formen una societat molt tolerant, però a la Wikipedia es barallen constantment, hi discuteixen més que ningú, amb grans disputes. Crec que ara entenc millor per què els holandesos poden ser tan tolerants. Es barallen constantment i acaben fent amics de totes maneres.

Es considera un home de negocis?

En part... Sóc un emprenedor, però per a mi això no vol dir necessàriament negocis. Pot ser emprenedoria social. Pot ser el que sigui... M’agrada crear coses. M’agrada llevar-me cada matí i fer la cosa més interessant que se m’acudeixi. Això em porta a llocs divertits. Normalment m’ocupo més de debatre sobre les polítiques amb els editors, sobre quina mena de qualitat han de tenir les fonts o quins són els criteris de comportament que hem d’esperar els uns dels altres i coses així. Però encara edito textos. Si veig alguna cosa que crec que està equivocada, entro i la canvio, sí.

Fa poc va dir que Washington és política, Los Angeles és Hollywood, San Francisco és tecnologia, Nova York és publicitat i finances, i Londres és totes aquestes coses alhora. I Barcelona?

Ah, Barcelona, ah... M’encanta Barcelona. Hi he estat moltes vegades. Per a mi Barcelona és arquitectura i menjar, però això ho dic com a turista, no tinc ni idea de quina mena de negocis es fan aquí, però la imatge de Barcelona arreu del món és la d’una ciutat molt sofisticada, un menjar fantàstic, una gran cultura, una gran arquitectura... Tenim la Sagrada Família aquí mateix [es tomba per mirar-la]. Demà em trobaré amb Ferran Adrià. És un gran cervell. És el Da Vinci del menjar. Sempre és molt interessant veure en què treballa.

¿S’ha trobat amb Mark Zuckerberg, a Barcelona?

Li vaig enviar un correu electrònic... Ni tan sols sabia que seria aquí. El vaig veure al vestíbul del Congrés fugint de les càmeres. Li vaig enviar un correu ràpid i em sembla que no coincidirem.