Jennifer Lawrence perd la innocència a 'Winter's bone'
BarcelonaL'Amèrica rural segueix sent tan aspra com la descrivia Faulkner en les seves novel·les. La cineasta Debra Granik en dóna fe en la seva primera pel·lícula, Winter's bone , escrita en col·laboració amb Anne Rosellini a partir d'una història del novel·lista Daniel Woodrell. El film ja ha fet la primera collita de guardons. Sundance li va atorgar el Gran Premi del Jurat al millor guió. Ara escalfa motors per als Oscars amb quatre nominacions: a part del cobejat Oscar a la millor pel·lícula, Jennifer Lawrence, de 20 anys, aspira a l'estatueta a la millor actriu pel paper de Ree Dolly.
En els boirosos altiplans d'Ozark, al midwest dels Estats Units, la Ree intenta protegir la seva família. O el que en queda. El seu pare, delinqüent relacionat amb el tràfic de metanfetamines, ha desaparegut; la seva mare està impedida i els seus dos germans petits s'agafen a una infància devastada com qui s'aferra a un ferro roent. Amb només 17 anys es veu obligada a defensar la casa familiar a capa i espasa, mentre els nens es persegueixen entre les bales de palla o salten en un llit elàstic amb un poni de peluix. De mica en mica, se sumen a la lluita per la supervivència i aprenen a ser sanguinaris estirant els budells del ventre d'un esquirol o fent punteria a unes llaunes arrenglerades amb una arma de foc.
Més enllà de la trama de narcotraficants, del potent ventall de secundaris o dels diàlegs, la pel·lícula deixa un pòsit d'imatges cruels, cíniques i despietades de tres nois abandonats per la sort que han de créixer a garrotades, sense el consol d'una mare i amb un pare que no és més que un àlbum de fotografies en sèpia. Un clima fred i hivernal, de fulles seques, anoracs de plomes i gorres de llana. Tres germans que es miren, agafats, des del porxo de fusta quan encara no saben quants obstacles més els prepara la vida. Tot i això, afronten el destí passant el dit per les cordes d'un banjo i jurant que sempre estaran junts.
