Jen Persson: “Introduïm empreses tecnològiques a les escoles sense saber quin impacte tindran en l’aprenentatge”

BarcelonaJen Persson fa campanya per la privacitat i els drets digitals dels infants del Regne Unit. Va venir a Barcelona en la primera Trobada Internacional d’Educació Digital Democràtica, organitzada per Xnet.

Com descriu la situació dels drets digitals a les escoles d’Europa?

Hi ha molta preocupació per plataformes com Facebook o TikTok, però hi ha menys interès en saber què fan les empreses tecnològiques al sector educatiu, quan els drets digitals dels infants no estan ben protegits.

Què fan les empreses a l’escola?

Hi ha tres vies per entrar a l’escola i sortir-ne amb les dades dels infants. La primera és l’administració, perquè es recullen moltes dades que els pares donen perquè el seu fill pugui ser educat. La segona via és l’escola, que té dades que els pares no arriben a veure mai sobre el comportament del nen, els exàmens i els aprenentatges. I la tercera via són les empreses d’ed-tech, que, malgrat que mai posen un peu a l’escola, hi són presents.

Creu que estem prou conscienciats sobre els drets digitals?

No, només una petita comunitat se’n preocupa. L’adquisició de tecnologies de la informació no es considera com una cosa que influirà en tota la cultura del centre i en l’aprenentatge. I això és un error, perquè no és només una qüestió d’informàtica. Aquestes plataformes també són una qüestió social, de com els nostres nens reben l’educació. Per tant, la manera com introduïm aquestes plataformes pot canviar la comunicació i la relació amb les famílies.

Què diria a la gent que creu que aquest tema no és rellevant?

Que està en joc la seva intimitat. Crec que és molt difícil predir com les empreses hauran influït en el seu aprenentatge d’aquí dos o cinc anys, però el que queda clar és que estem introduint-les sense saber quin és l’impacte que tindran en l’aprenentatge dels nostres fills. Les fem servir esperant que siguin bones, però no podem saber com aquestes aplis influiran en la seva salut mental, com estan decidint patrons de comportament. Crec que no hem entès quin és l’impacte de tot això, i serà massa tard veure-ho quan el nen deixi l’educació. Crec que els pares a qui ara tot això no importa haurien, almenys, de buscar més informació.

Per què és tan difícil per als pares escapar-se de Google i Microsoft?

Com a pare és difícil desafiar l’escola del teu fill, perquè tu vols que tingui un entorn feliç, segur i de confiança, i creus que l’escola és el millor lloc per a ell i, per tant, cal confiar que prendran les decisions correctes, de manera que acceptem el que s’hi fa. També és un repte tenir el temps i la capacitat per implicar-s’hi.

¿I els professors saben que hi ha alternatives?

Necessitem que els professors tinguin un millor accés a la informació, però no quan ja estiguin treballant, sinó que s’ha d’introduir en la seva formació inicial. Si els professors no estan ben formats, les empreses hi entraran i ompliran aquest buit.

Les administracions també haurien de posar facilitats.

Al Regne Unit hem estat molt lents en preparar una estratègia digital. Sempre es diu que hi ha la loteria del codi postal: nens que en funció del lloc on viuen tenen un sistema escolar ben finançat, amb bons equipaments i amb professors ben formats, i d’altres que no tenen accés a tot això només pel lloc on viuen. Aquesta hauria de ser la preocupació dels governs: és l’administració qui és responsable de garantir una educació equitativa.

Quins són els riscos si no es fa res?

Encara no tenim la garantia que tot el que utilitzem a l’aula tingui un impacte positiu. Hem d’assegurar-nos que estem utilitzant productes digitals eficaços i que no siguin perjudicials per a la salut mental. Aquesta és la meva gran por: que l’escola faci servir una eina sense saber-ne el marge d’error. Si no fem res, seran les empreses les que decidiran què queda dins i fora del currículum.

Com ha impactat la pandèmia en tot això? Més gent ha estat en contacte amb aquestes eines digitals.

Unes 35 organitzacions de tot el món vam escriure una carta oberta als governs i els vam demanar que protegissin millor els drets dels nens. Moltes empreses es van afanyar a oferir productes de franc, i moltes escoles van pensar que estaven fent un bé social. Però el cert és que ho estaven utilitzant per al seu propi interès, com a proves, i al final començaven a cobrar. Ara Human Rights Watch ha conclòs que moltes empreses han descuidat la informació personal dels nens.

La intel·ligència artificial també està entrant en el sector educatiu.

Formo part del grup de treball sobre intel·ligència artificial i educació al Consell d’Europa. Un dels temes que s’estan explorant més és per a les prediccions. En una escola d’Anglaterra van fer servir una eina per saber si hi havia risc de radicalització entre els alumnes. L’empresa no havia dit el marge d’error i una alumna que buscava penya-segats va ser marcada com a potencial suïcida i un nen que buscava animals va ser considerat un possible membre d’una banda juvenil. El més important de la intel·ligència artificial no són les grans preguntes, com si algun dia podrà reemplaçar els humans, sinó quina influència té en el nostre dia a dia.

¿Hi veu algun benefici?

Per descomptat! Utilitzo la tecnologia cada dia. Però hem de ser conscients de què tenim a les mans i al cap, i què estan recollint aquestes empreses dels nostres comportaments, de les coses que escrivim i diem, de les fotos que fem… A mi em sembla molt obvi, però crec que molts ciutadans no tenen temps per pensar-hi. Com els diem que tot el que passa a les escoles afectarà la vida dels nostres fills en el futur?