Javier Cottet: "No ens calen polítics que ens fiquin en embolics"
PerfilAl costat de l'òptica més gran d'Europa, i del termòmetre gegant del Portal de l'Àngel, Javier Cottet ens explica l'origen de tot: el seu besavi es va enamorar de Barcelona quan el 1888 va baixar de França per l'Exposició Universal. Encarna la quarta generació d'un grup de 30 milions que, davant la crisi, rumia la necessitat de fer el salt a l'Àsia i Amèrica. Cottet presideix Barna Centre, illa privilegiada de comerç, amb més de mil establiments. Parla clar.
S'ha inventat Colors al Gòtic, espais temàtics al centre de Barcelona per animar el consum. ¿Cada cop cal més imaginació per sobreviure?
Sempre dic que el Barri Gòtic és un centre comercial a cel obert. Abans tothom hi baixava quan volia anar de compres. Ara tot ha canviat. Hi ha molta més oferta. Pot anar a la botiga del seu barri, o a l'Illa Diagonal, o a la Maquinista, o a Gran Via 2. I compara. Nosaltres oferim una realitat arquitectònica brutal, gran diversitat de botigues, carrers de vianants, netedat, seguretat, aparcaments...
¿Que el carrer sigui bonic i segur influeix a l'hora de comprar?
I tant! Per això es van fer els centres comercials, competien amb les ciutats. A Barna Centre sabem que hem d'espavilar-nos. El client és cada cop més difícil d'aconseguir i fidelitzar.
¿Que el turisme hagi desplaçat els autòctons al centre els va millor?
És bo, però depèn del turista. El turista low cost que porta entrepans, agafa aigua de la font, no compra i embruta la ciutat no interessa.
¿I amb la crisi s'ha captat més turisme low cost o s'ha equilibrat?
Hi ha una lluita, és normal. I l'Ajuntament i el sector han de veure quins atractius té la ciutat perquè vinguin. Una idea que ha tingut Madrid, i no nosaltres, és apostar pel turisme de grans museus i teatres. Hem de tenir clar quin és el futur pel qual apostem, si sol o platja o cultura, Jocs Olímpics o negocis. Cal tenir clar què es vol.
Creia que era segur que es volia apostar pel turisme de negocis.
Voluntats n'hi ha moltes, al nostre país, però és més fàcil dir-ho que fer-ho. Per exemple, avui encara no hi ha una postura oficial sobre els Jocs Olímpics d'Hivern. Cal prendre una decisió: o blanc o negre.
Vostè diu blanc, entenc.
El febrer i el març són dos mesos molt dolents per a Barcelona. Si poguéssim promocionar la ciutat com l'única que ha tingut Jocs d'estiu i d'hivern i un lloc des del qual, en poc més d'una hora de cotxe o de bus ràpid, es pot anar a esquiar a la Molina o a Port del Compte, i vendre-ho en paquets turístics a l'Àsia, Sud-amèrica i Nord-amèrica...
¿Estem per celebrar uns Jocs?
L'economia funciona si li poses benzina. Si no, el motor s'apaga. Barna Centre no estava per organitzar el Colors del Gòtic. I el balanç ha estat positiu, dins de la complicació d'organitzar-ho, perquè el cos de funcionaris viu com una complicació tot el que sigui nou. Organitzar coses a la nostra ciutat és molt complicat. I quan buscàvem empreses que s'hi apuntessin, ens contestaven que des de la central tenien ordres de retallar. Per tant, haver aconseguit que 200 companyies hagin apostat per una iniciativa és un èxit.
¿Com és que estan tan dividits entre vostès, els comerciants?
És normal. Les empreses i les persones no veuen les coses igual. Al nostre país hi ha una falta de cultura democràtica impressionant. Una democràcia és madura si la majoria entén que cal respectar les minories.
I no es respecta les minories?
No, no. Sí que se les respecta. Però la classe política domina massa la classe empresarial, que es deixa portar. I la gent, com que no donem classes d'economia a l'escola com en altres països, no té ni idea de com funciona l'economia. Jo quan veig que a Catalunya i a Madrid retallen en educació i en sanitat m'escandalitzo. I en canvi és vergonyós el que paga TV3 pels drets de futbol del Barça.
En què es reflecteix la suposada falta de cultura democràtica?
El món econòmic hauria d'entendre que hauria d'entrar a la cuina dels partits, que viuen en una endogàmia. Només els importa guanyar les eleccions, no pas satisfer les necessitats de vida del ciutadà. Aquí ningú reconeix què ha fet malament. I els polítics i els empresaris ho hem fet tot molt malament. Per això estem com estem. Si no reconeixem la nostra part de culpa és molt difícil canviar. I sovint els polítics fan fugides endavant.
¿L'estat propi és una d'aquestes fugides endavant, per vostè?
Jo fico tots els polítics al mateix sac. Quan Artur Mas va anar a veure Mariano Rajoy, la reacció de Rajoy va ser lamentable. Quan veig David Cameron, penso: que llest. I això que a mi m'agraden més la Unió i Europa que no pas les barreres.
Ho veu un debat sobre barreres?
Els polítics no s'adonen de l'embolic en què ens poden ficar. És cert que Mas no va anar a la manifestació de l'11-S. Va ser després, que va reaccionar i va dir: "He d'agafar el tren, se m'escapa!" Ell no va anar a veure Rajoy a demanar-li la independència, sinó el pacte fiscal. Rajoy no va ser llest. Jo, si hagués estat Rajoy, hauria enganyat Mas. Hauria dit: "Et dono el pacte fiscal en sis mesos".
I la gent acceptaria un engany?
No ho sé, però ens calen polítics que ens solucionin els problemes, no ens en calen que ens fiquin en problemes.
En tot cas, no que ens enganyin.
La feina d'un polític és enganyar.
Perdó?
Als polítics que parlen sense embuts els fan fora. Al conseller Mena, quan ha dit un parell de veritats, li han dit: "Això no es pot dir". La primera persona que va dir que l'estat de les autonomies estava mort i que els catalans tenien raó va ser Esperanza Aguirre. Fora. També ha passat al PSC, i a CiU. Miquel Roca no era controlable.
Els empresaris no parlen com vostè. De què tenen por?
Por que quan tinguin un problema amb l'administració, l'hi faci pagar.
I a vostè l'hi fan pagar?
Suposo que sí, però que diguin el que vulguin. Jo tinc 44 anys i sóc català. El senyor Torres Amat, ascendent meu, va traduir la Bíblia del llatí al català. Ser català no és només parlar català. És defensar el país de veritat i fer que la pròxima generació visqui millor. Si defensar el teu país independent és fer que la pròxima generació visqui pitjor, sigui més pobra, fora d'Europa, amb més impostos, què passa?
Però vostè com sap que seria així?
No dic que ho fos. Dic que si hem de canviar ha de ser per anar a millor. Les coses s'han de fer bé. I hi ha més oportunitats que les coses vagin bé si tenim molt clar què volem fer i no si anem per darrere dels esdeveniments. I crec que els polítics van per darrere de la societat.
Ens havíem quedat que els comerciants estan dividits en horaris, obrir en festius...
D'acord. Però si vas a parlar amb una patronal i t'assabentes que rep determinades subvencions, què? Parlo de totes. I dels sindicats. Hi ha poques organitzacions independents.
Barna Centre no rep cap ajut?
Sí que en rebem. De l'Ajuntament i la Generalitat. Ja ens el prendran...
Vostè diu que per obrir en festius no es ven més, però sí al centre.
El que jo dic és que es fa molta venda per internet en diumenge. I el que jo dic és que no per obrir en diumenge es vendrà més a tot Catalunya. Però al centre turístic de Barcelona, sí.
Va demanar un referèndum.
Vaig demanar una consulta per saber, si obrim en festius al centre, si les vendes seran prou importants perquè compensi obrir, treballar en diumenge i pagar al personal. Si guanyem quatre mil euros, potser ens surt a compte. Però si no ho sabem, la gent diu: "Compte! Que farem 300 euros de caixa i no serem amb la família". Però no s'ha fet.
Hi ha botigues del centre que fa temps que obren en festiu.
Sí, discretament, fora de passeig de Gràcia i del Portal de l'Àngel. Ara amb la nova legislació de Madrid n'obren de noves i tenen problemes amb la inspecció de la Generalitat.
¿El Govern està sent dur per fer vigent la legislació catalana?
Sí, però per un tema polític. Perquè fixi's que El Corte Inglés no pot obrir amb la nova llei del PP perquè és gran empresa. Podrà obrir si es delimiten zones turístiques a la ciutat.
Abans de l'actual guerra comercial vostè negociava obrir en festiu al centre, a les zones turístiques.
Estàvem parlant amb la Generalitat, sí, però es va fer enrere quan va sortir el PP amb la seva llei. Com que els han tocat els nassos, ara no volen. Potser es reactivarà la negociació, o potser no. Jo l'única cosa que sé és que l'economia és molt important. Notem la pujada de l'IVA i la de l'IRPF. I sense economia no es genera riquesa i sense riquesa no es paguen impostos, i sense impostos no es poden garantir els serveis socials.
Quin impacte tindrà això de fer rebaixes tot l'any?
És una barbaritat. Els polítics, en aquest cas del PP, són uns teòrics, però mai no han treballat. Parlen del liberalisme però no entenen que si hi ha rebaixes tot l'any ja no funcionen com a rebaixes. Com funciona una oferta? Perquè dura tres dies.
I serà més difícil controlar el frau?
No en tingui cap dubte. La nostra cultura no és calvinista. Som uns gamberros, llatins. Som així. Al nord d'Europa diuen: "No copieu", i no es copia. Aquí és com sentir ploure.