Javier Ballesteros: "Els jornalers andalusos no som paràsits, la subvenció és per al terratinent"

Ballesteros, pell colrada i marcada pels anys treballats al camp,  posant durant l'entrevista amb l'ARA.
Cristina Mas
29/04/2013
3 min

Les ferides en unes mans robustes i fortes el delaten. Amb 49 anys, Javier Ballesteros (Almodóvar del Río, Còrdova) s'ha passat la vida entre el camp i la construcció. Va deixar els estudis als 16 anys per posar-se a treballar. Ara viu a Somonte, la finca de Palma del Río de la Junta d'Andalusia ocupada pels treballadors fa un any. Després de diversos intents de desallotjament per part de la Guàrdia Civil, els jornalers han aconseguit posar en producció desenes d'hectàrees. Diuen que així ofereixen una perspectiva al milió i mig d'aturats d'Andalusia. Ballesteros és membre del Sindicat Andalús de Treballadors (SAT). Aquest estiu el New York Times els va dedicar un reportatge.

Què es proposen amb l'ocupació?

Somonte és una finca pública, que estava abandonada i la vam ocupar per trobar una alternativa a la crisi i a l'atur que afecta els nostres pobles. Per demostrar que podem treballar sense patrons ni terratinents. Sempre hem cregut que la terra ha de ser per a qui la treballa, no per als nobles ni els especuladors. La Junta d'Andalusia té 20.000 hectàrees de terra fèrtil, que podrien donar feina a 800.000 treballadors, però el que volen és privatitzar-les. De moment hem pogut aturar-ho i sembla que ara es crearà un banc de terra pública.

Andalusia és terra de latifundi.

El problema és que la terra està concentrada cada vegada en menys mans. A la burgesia terratinent que hem patit tota la vida, últimament s'hi han afegit inversors que no tenen res a veure amb el camp. Són els nou-rics, que van fer fortuna amb la bombolla immobiliària. Al meu poble hi ha una finca de 3.500 hectàrees que pertany a les germanes Koplowitz.

Com funciona una finca ocupada?

De manera assembleària. Fem assemblees almenys cada setmana i tota la feina es reparteix igualitàriament entre homes i dones: tant la cuina com la neteja del cortijo . Fem els àpats junts, compartim habitacions... Respectant la intimitat de cadascú intentem viure col·lectivament. En un any de feina hem aconseguit molt més del que ens esperàvem: hem llaurat 55 hectàrees de blat, 70 de civada, 20 de gira-sols, una de patates, dues de faves, una d'alls, una de cebes... Ara acabem de plantar síndries i melons. I més productes de l'horta... I tot ecològic i recuperant llavors originals. També ens ha ajudat molta gent de fora.

Com ha reaccionat el govern de la Junta?

El govern bipartit del PSOE i IU hi ha respost enviant-nos la Guàrdia Civil i amb un intent de desallotjament sense precedents: van venir 300 antidisturbis. Ens van fer fora però vam tornar. Ens diuen que si volem parlar primer hem d'abandonar la finca. Nosaltres parlarem el que calgui, però no deixarem la terra.

Els deuen dir que són utòpics.

Ens han dit de tot: utòpics, bandolers, lladres, usurpadors. Però nosaltres pensem que la utopia és possible i que la utopia es conquereix, lluitant. Estem demostrant que no som una colla de subvencionats, ni de paràsits. Que som treballadors i treballadores amb moltes ganes, que creiem que podem fer un món sense explotadors i sense esclaus.

Duran i Lleida acusava els andalusos de voler viure dels subsidis.

Aquest senyor, com el duc de Salvatierra, intenta dividir els treballadors de Catalunya, el País Basc, Andalusia o Extremadura. I són coses que fan ràbia. Em sembla que a Catalunya és evident com han treballat els andalusos: tots els que van venir fa anys sense res i han pogut donar estudis als seus fills. Alguns dels que volen trobar lladres, paràsits i subvencionats haurien de mirar de portes endins. La duquessa d'Alba rep cada dia 5.700 euros en subvencions de la UE.

Què pensen de les subvencions al camp?

La política agrària de la Unió Europea no ha beneficiat mai el petit camperol, sinó els grans terratinents. A Andalusia hi tenim el que nosaltres anomenem els set magnífics : el duc de l'Infantado, la duquessa d'Alba, la família Barrera, Inmobiliaria Osuna, el duc d'Aguilar i la Companyia de Jesús. Aquests s'emporten el 80% de les subvencions europees, mentre que prop de 30.000 petits camperols i ramaders desapareixen cada any. Hem calculat que la duquessa d'Alba rep cada dia 5.700 euros de subvencions de la PAC, i sovint sense plantar res. Tot és especulació i robatori. Crec que si hi ha d'haver alguna mena de subvenció ha de ser per incentivar la qualitat dels productes, la creació d'ocupació i la protecció al medi ambient. I cap dels set magnífics no fa res de tot això.

El poble de Catalunya té dret a decidir el seu futur?

Estic totalment d'acord amb la sobirania dels pobles. Els pobles han de poder decidir el seu futur. Ni Madrid ni Brussel·les tenen dret a imposar a cap poble ni la cultura, ni la manera de viure, ni el país on ha de ser. Tampoc a nosaltres ens han de dir què hem de menjar i què hem de conrear a les nostres terres. Els treballadors catalans estan patint l'explotació i el saqueig com els altres i per a nosaltres no representen cap enemic: el nostre enemic són els burgesos, els terratinents i els capitalistes.

stats