Javier Rodríguez: el metge i conseller de Sanitat sense empatia, silenciat

BarcelonaJavier Rodríguez (70 anys) ha arribat a un càrrec de certa importància política tard, i ell mateix va dir, quan li van preguntar si s’havia plantejat dimitir: “Si he de dimitir, dimiteixo. No estic aferrat al càrrec, sóc metge i tinc la vida resolta”. És el conseller de Sanitat de la Comunitat de Madrid des del 28 de gener d’aquest 2014, quan el president madrileny, Ignacio González, el va col·locar per apagar el foc que el seu predecessor, Javier Fernández-Lasquetty, havia creat amb l’intent -aturat per un jutge- de privatitzar sis hospitals públics. Amb la crisi de l’Ebola, però, el nou ministre n’ha encès un altre per culpa de les seves declaracions “fora de lloc” i “sense justificació”, segons diversos companys del PP. Després que insinués que Teresa Romero podia haver mentit quan va dir que no havia arribat a 38,6 graus de febre, que afirmés que si va anar a la perruqueria “és que no estava tan malament”, i que expressés que no cal tenir un màster per saber-se posar el vestit d’aïllament, el president de la Comunitat de Madrid es va veure obligat a renyar-lo públicament. I Rodríguez ha callat. Divendres es va amagar de la premsa entrant pel garatge del ministeri de Sanitat a una reunió de consellers autonòmics, i ja no se li ha tornat a veure el pèl.

Els seus adversaris polítics, que el coneixen des de fa temps, no li recorden sortides de to com les dels últims dies. “Segurament l’ha superat la pressió mediàtica”, explica a l’ARA Rubén Bejarano, portaveu de sanitat d’Esquerra Unida a l’Assemblea de Madrid, que va ser el primer a demanar que dimitís, i després s’hi va afegir la resta de l’oposició. Rodríguez és metge de professió -doctor en medicina i cirurgia- i va ser el portaveu de sanitat del PP al Parlament madrileny des del 1987, mentre treballava de cap de la unitat d’hipertensió de l’Hospital Gregorio Marañón de Madrid. Això abans que el nomenessin conseller. Encara és el president del PP del municipi de Las Rozas, on va ser regidor fins al 1998. Sempre ha viscut la política des d’un segon pla, encara que alguns el defineixen com un gregari de l’ala dura del PP. Des de la bancada popular havia defensat amb vehemència la política de privatitzacions que havia planificat el seu partit. “Ens diuen que privatitzem la sanitat; doncs guanyin les eleccions vostès i ho podran revertir”, va deixar anar a l’oposició l’any passat. Ignacio González va decidir posar per primer cop un metge al capdavant de Sanitat per allò que diuen que tenen més empatia... Però les seves acusacions de mala praxi a Teresa Romero li podrien acabar costant el càrrec.

Quan va arribar al càrrec, Rodríguez va dir que per refer els ponts amb el sector sanitari canviaria alguns noms, entre els quals l’ideòleg de les privatitzacions, l’exdirector general d’Hospitals, Antonio Burgueño. Pocs dies després de la destitució, i per la porta del darrere, Rodríguez el va tornar a contractar, però com a assessor personal. Quan aquest fet va transcendir a la premsa, Burgueño va dimitir.