Jaume Pagès: "La universitat no pot anar a remolc de les empreses"

Com va viure tenir el pare de mestre?

A casa li deia "papa". I a l'escola li deia "senyor Pagès", com la resta. No em va produir mai cap problema. Podia canviar de registre.

L'autoritat del mestre s'ha diluït.

Malauradament és veritat. Abans si un nen tenia un problema amb el pare la família replicava: "En deus haver fet alguna". Ara sovint es qüestiona el mestre. Tret d'alguns casos aïllats, això és dolent. El problema és que no es valora prou la feina dels mestres. Estudiar magisteri em va marcar bastant. Però no vaig exercir mai.

Va acabar d'enginyer, però ¿és cert que té dèria per les matemàtiques?

Les matemàtiques em produeixen plaer. Hi gaudeixo. Hi ha gent que llegeix novel·les i jo dedico molt temps a resoldre problemes. Mai no he fet recerca matemàtica, però una de les coses de les quals em sento més orgullós és d'haver impulsat una Facultat de Matemàtiques dins la UPC.

Ja existien altres facultats quan ho va fer. Hi havia prou demanda?

La vam suscitar. Les altres facultats eren més clàssiques. Nosaltres vam voler fer-ne una que oferís com a senyal d'identitat treballar la recerca aplicada. Formaríem matemàtics que, a més d'ensenyar, tindrien altres sortides.

I no es van posar geloses, la resta?

Crec que tot el que posa en relleu uns estudis universitaris en concret posa en relleu el conjunt dels que ho fan.

Per què hi ha encara tan poques dones enginyeres?

Ai... És un tema complicat. Quan jo era rector de la UPC vaig veure que era un fenomen de totes les politècniques, però, a més, la de Catalunya era la que tenia menys dones. Vam llançar un programa per fomentar vocacions amb cert èxit: les noies que estudiaven feien campanya pels centres d'ensenyament. Però bé, la pressió exterior desvia moltes dones a altres llocs. Fins i tot la d'alguns pares, cal un canvi de mentalitat.

I la proporció ja ha canviat prou?

A la meva promoció érem 1.400, i només tres noies. Només en vam acabar 118, i dues eren noies. A l'escola d'enginyers no hi havia ni serveis per a noies. Ara ja hi ha més noies que nois. Les coses han canviat, tot i que menys a les carreres tècniques. Però anem millor al sud d'Europa que a Suècia o a Noruega. Allà els percentatges a les carreres de tecnologia són més baixos...

Als 80 es deia que la universitat era una fàbrica d'aturats. Ara què és?

Hi ha gent que acaba i no es col·loca, però la formació sempre ajuda a trobar feina. El nivell d'aturats entre els titulats universitaris és força més baix que entre els no titulats. Però és cert que hi ha un distanciament entre el món universitari i el productiu. Durant els anys d'eufòria econòmica la universitat va fer esforços per acostar-se al món empresarial, que aleshores es guanyava bé la vida i no hi va tenir cap interès. La universitat ha d'obrir-se, però l'empresa ha d'entendre que la universitat la pot ajudar. Si ens comparem amb Alemanya, França i els països anglosaxons, segurament les nostres universitats i les seves són més equiparables que les nostres empreses i les seves.

Quin és el taló d'Aquil·les de la nostra universitat?

Hi ha moltes coses a millorar, però sobretot necessita atrevir-se a ser més agressiva, fer més passos endavant i no acceptar el paper que li adjudiquen d'anar a remolc de les empreses, perquè saben el que necessiten avui, però potser no saben què necessitaran d'aquí cinc anys.

¿La universitat ha de marcar les necessitats de les empreses?

La universitat ha d'anar per davant. Ho vaig descobrir en visites ràpides als EUA, al MIT, Stanford, Harvard. Elles marquen la línia. La universitat ha de fer recerca, fer sorgir idees.

En plenes retallades costa més.

Evidentment. Jo no critico l'austeritat. Però ha de ser compatible amb poder dur el lideratge intel·lectual sobre la reflexió i el futur, cosa que correspon a la universitat.

Què pensa d'una retallada del 35% en recerca?

Que la inversió en recerca es tracta com una despesa. I que la despesa s'ha de retallar. Però que la inversió productiva s'ha de mantenir.

¿Que l'alumne assumeixi més part del cost de la matrícula és just o anem a la semiprivatització?

Jo ara conec bé el sistema de Llatinoamèrica, que és molt heterogeni. I un dels que funciona millor és el xilè. L'aportació dels estudiants és important. És per això que funciona? No ho sé, potser responsabilitza més. Hi ha gent que critica la pujada de taxes. Doncs jo critico que el sistema deixi fora persones que haurien ser a dins. Cal un sistema que garanteixi que cap persona amb talent quedi fora, que no es perdin recursos humans amb talent pel camí. Si les taxes són tan altes que deixen fora gent, malament. Potser el Govern s'ha preocupat menys de posar a disposició recursos per no deixar a ningú capaç fora i no prou d'obtenir més aportacions de les famílies.

Ara lidera Universia, on col·laboren diferents universitats, i també amb les empreses. Com el va fitxar Emilio Botín?

Bé, em van venir a veure persones delegades per Botín, i en constatar que m'interessava, em va entrevistar i va voler saber sobretot si em feia il·lusió el projecte. A mi em va agradar constatar que ell hi estava molt implicat. M'hauria fet patir que fos el típic president molt ocupat que no s'ho pren seriosament. Ell posa molta pressió i és extraordinàriament exigent. No entro en com és com a persona, però si hi hagués mitja dotzena més de mecenes amb una implicació similar, el sistema educatiu ho notaria.

També l'ajuda a fer màrqueting.

Li sorprendria saber la gran quantitat d'hores que hi dedica. Botín diu que ho fa perquè és banquer. Diu que un banquer necessita que un país progressi, i perquè progressi, cal invertir en el seu sistema formatiu. La cosa funciona com un conjunt d'empreses, una a cada país. En 11 dels 23 països hi ha una estructura similar a la d'aquí, on participen les universitats espanyoles, el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), la Conferència de Rectors d'Espanya i el Santander. Som empreses que fem el que demanen les universitats.

I què els demanen?

La projecció del que fan. La difusió dels seus cursos, la seva producció científica, els seus actes. També les ajudem a posar-se en contacte entre si, que es coneguin i facin xarxa. I a relacionar-se fora de l'espai iberoamericà, on sobretot està implantada Universia. Tenim també un portal, Innoversia, en què les empreses plantegen reptes de recerca i els equips de recerca de les universitats poden aportar-hi solucions.

I no ajuden a trobar feina?

Hi ha una empresa que recull currículums del món universitari i ofertes del món empresarial. I els creua a tot Amèrica Llatina. L'any passat vam col·locar a través dels nostres portals més de 330.000 universitaris que feia menys d'un any que havien acabat la carrera. En total, hem ajudat a col·locar-ne 660.000. A Xile som el primer portal d'ocupació.

I a Espanya?

Fa poc que hi hem aterrat. S'hi han sumat un grup d'universitats. Espero que durant l'any se n'hi sumin més.

Amb l'atur que hi ha....

A Espanya, poques ofertes de feina. Però fora, al món iberoamericà, segur. Al Brasil busquen arquitectes, enginyers, professors de castellà...

La solució és emigrar? Com la crida d'Alemanya als enginyers...

Ah! Tinc una filla que viu a Stuttgart. Hi va anar pensant que tornaria al cap de pocs anys i ara ho veu magre. Però més val que es quedi a Alemanya que no pas que torni i es quedi a l'atur. La part positiva és que les nostres universitats no ho deuen fer tan malament formant enginyers si els volen a Alemanya, no? El problema és que tenim un sistema productiu col·lapsat. No es va fer la inversió necessària ni previsions a llarg termini. Teníem tants recursos...

El Fòrum va ser un error?

Jo estic content de la meva gestió i els valors que projectava no estaven mal pensats. I es va aprofitar per acabar d'arreglar Barcelona. Un dels problemes és que el van comparar a escala local amb uns Jocs Olímpics. I els recursos invertits en l'esdeveniment en si van ser ridículs.

¿Ridículs vol dir que van ser part del malbaratament que no calia?

No! El pressupost del Fòrum era peccata minuta . En valor relatiu era molt poc, i més en el context de l'eufòria econòmica. Crec que el Fòrum no es va aprofitar prou. No ens el vam creure prou. Si haguéssim reflexionat seriosament sobre els valors que hi abordàvem, potser no seríem on som.

Què va passar? Alguna lliçó?

Sí. Vaig aprendre que els partits són això, partidaris. Que hi va haver faccions dins de partits vinculats al projecte que van aprofitar el Fòrum com una peça útil per fer guerres per al seu profit, per als seus objectius polítics per destruir l'enemic.