Jardineria per desconnectar de les drogues

BarcelonaLi diuen Coki, té 32 anys, és italotunisià, fa més d’1,90 d’alçada i llueix un somriure enorme sota el sol, sense samarreta, mentre clava claus amb un martell per ajudar a construir un taller o quan esporga tomaqueres al jardí veïnal del carrer Sant Bartomeu, al barri del Raval. “M’agrada treballar, fer coses. Quan estic aquí, no penso a buscar drogues. Bé, potser un porret, no?”, diu amb bon humor. És un dels drogodependents que participen, braç a braç amb els veïns d’aquest local autogestionat cedit per l’Ajuntament, en un dels tallers que els educadors del Centre d’Atenció i Seguiment (CAS) Baluard -conegut popularment com a narcosala- posen en marxa per dignificar la vida dels drogodependents i usuaris de la sala. Fa uns mesos que no consumeix heroïna i abans, diu, només l’havia aconseguit deixar durant els quatre mesos que va passar a la presó.

Per a molts veïns de Ciutat Vella, els usuaris de drogues són un problema de seguretat, una molèstia enmig de l’espai públic o una amenaça per a la tranquil·litat dels seus fills, sobretot des de la proliferació en l’últim any del fenomen dels narcopisos. Per als que freqüenten l’hort, en canvi, alguns dels drogodependents són una ajuda valuosa. De fet, un d’ells va ser l’inventor del col·lector d’aigua de pluja que es fa servir al lavabo rudimentari que hi ha al mig de l’espai, segons explica Àlex Penas, educador de carrer i aficionat a la jardineria que va emprendre el projecte el novembre de l’any passat, quan van començar construint jardineres amb palets.

“Hi ha una cosa molt xula d’aquest projecte: al CAS i al carrer només tenen relació amb gent que té a veure amb les drogues o amb el món sanitari. Venen aquí i poden parlar amb altra gent, d’altres temes, fins i tot els veïns que els tenen vistos pel carrer i que no hi havien parlat mai ara sí que ho fan, es trenca una barrera i s’involucren amb la comunitat”, explica l’Àlex, que xifra en uns quatre els usuaris que han deixat de consumir i han anat a un centre de desintoxicació des que van començar el taller. “De vegades, quan comencen aquí veuen que no estan tan lluny de la societat, i això els ajuda a fer el pas per deixar-ho. Per deixar les drogues, cal tenir una motivació. Si no, facis el que facis, tornaràs a caure”, explica.

La funció principal dels 14 CAS que, com Baluard, hi ha a Barcelona és fer un seguiment sanitari de l’usuari, donar-li atenció psicològica i minimitzar riscos d’infecció de malalties com el VIH o l’hepatitis, i afavorir un consum segur, per exemple, intercanviant xeringues usades per unes de noves. La recollida de xeringues al carrer s’ha reduït en els últims anys: de 5.000 mensuals que es recollien el 2007 a 5.000 durant tot el 2017 a Barcelona. A Baluard, oberta l’any passat al CAP de Perecamps (abans a la muralla Baluard-Drassanes), els 600 usuaris mensuals fan un total de 1.700 consums a l’espai supervisat on s’injecten o inhalen substàncies com cocaïna (un 32% dels usuaris), heroïna (un 45%) i ambdues (un 23%), segons l’Agència de Salut Pública de Barcelona, de la qual depenen els centres.

Homes d’entre 30 i 45 anys

En el cas del José Francisco, consumeix cocaïna i heroïna barrejades en el que es coneix com a speed-ball, que en el seu cas s’injecta. “Primer escolto com uns cables, txxx, txxx! i després em quedo mooooolt a gust, és com una muntanya russa”, descriu. Però els dies que toca taller de boxa o de hip-hop, que acaba de començar, no consumeix. En la primera sessió d’aquest últim, diversos usuaris del centre van escriure una lletra autobiogràfica coral amb versos com: “El sufrimiento que sale de mis adentros / me hace consumir para matarme lento (...) / Todas las mañanas / me despierta la Urbana / Me despierta con cariño / Me dan una patada”. En José Francisco, criat al Poblenou, va començar a consumir drogues als 11 anys, quan va morir el seu pare i va fugir de casa. Compleix el perfil de l’usuari de Baluard: és home (com un 81%) entre 30-45 anys (com el 67%). Més de la meitat són estrangers, la majoria establerts a Ciutat Vella, sense domicili, i el 76% estan a l’atur.

Per al Pau Sevilla, un dels educadors de Baluard, el hip-hop, que “sempre ha donat veu a sectors invisibilitzats”, serveix en aquest cas per “resituar identitats”. I aclareix: “El drogodependent deixa de ser-ho quan comença a fer una altra activitat”. Però, alhora, adverteix que no es tracta d’un remei miraculós contra les addicions: “Aquests tallers són de baixa exigència i els mínims els posa el mateix usuari. Es donen alternatives, però qui pren les decisions són els usuaris”.

La Maria, també educadora, posa un exemple del que pot ser una reinvenció d’identitats. Va engegar un taller de caixó flamenc perquè volia aprendre’n i va triar com a professor un dels usuaris del centre Baluard. “Al principi vam començar sense ell perquè estava en una mala ratxa i estava sancionat sense poder venir, fèiem el taller sense el profe. Vaig mirar un parell de tutorials al YouTube, però ara que hi és aprenem molt més”, narra.

Però no tots els tallers són recreatius. També es fan classes per ensenyar els usuaris a aplicar la Naloxona, un fàrmac que talla els efectes de l’heroïna i que s’utilitza especialment en les sobredosis. Fa poc, un drogodependent va arribar cridant demanant-ne, va sortir corrents i va saber posar-l’hi a un altre consumidor, explica el Pau Sevilla. Potser li va salvar la vida.