Janet Sanz: “La Barcelona de demà ha de tenir més balcons, voreres amples i superilles”

BarcelonaLa crisi del coronaviurs es gestiona ara mateix en dos escenaris: l’immediat, d’atendre l’emergència sanitària, i el que ja comença a pensar com serà el dia de demà, quan s’aixequi el confinament i es recuperi la “nova normalitat”. Com serà la Barcelona post estat d’alarma? El confinament ha posat de manifest el que era una evidència: que molts dels pisos de la ciutat no estan ben preparats o no tenen les dimensions mínimes per estar-s’hi tancat. La tinent d’alcalde d’Urbanisme de la ciutat, Janet Sanz, treballa ara en aquest doble escenari: l’immediat, per decidir quines obres es podran reprendre de manera urgent, i el més reposat, per començar a dissenyar els canvis a la ciutat. Des de fa un parell de setmanes han creat un grup de treball amb les diferents gerències municipals que han batejat com a Reset i que està definint les primeres propostes.

¿El confinament ha evidenciat que Barcelona necessita canvis urbanístics?

Hem començat a parlar de com fer aquest reset, de proposar canvis que fins ara semblaven impossibles però que aquesta crisi ha posat de manifest que potser seran necessaris. Ens plantegem què no ens hem de tornar a trobar si hi ha una nova crisi sigui sanitària o climàtica. I aquí està clar, per exemple, que els col·lectors de recollida d’aigua han de ser una prioritat. I que també hem de fer una reflexió urgent sobre els habitatges que tenim. Ningú ens pot dir ara si ens haurem de tornar a confinar i ja hem vist que hi ha pisos que no estan ben preparats. Els balcons, per exemple, són un element clau si t’has d’estar tancat a casa.

Però fins ara el planejament urbanístic no promovia que se’n fessin. ¿Es faran canvis?

Estem plantejant un paquet de canvis normatius, que encara no tenim concretats. Hi ha un model de pisos que és el que s’ha fet en projectes de cohabitatge com el de La Borda, a la Bordeta, que ens agrada molt i que és cap on creiem que haurien de tendir totes les promocions, també les privades. En aquest model hi ha espais d’ús comú, sostres alts, bona ventilació, relació amb l’espai exterior... No és una casualitat que tinguin tot això tenint en compte que el disseny l’han fet les mateixes persones que hi han anat a viure. Hem de millorar els habitatges també a nivell d’eficiència energètica, aquests dies veurem factures brutals de subministraments pel mal aïllament d’alguns pisos. Invertir en rehabilitar el parc d’habitatge és fonamental i, fins ara, les altres administracions no ho han fet.

¿Es plantegen projectes per afegir balcons a blocs ja construïts?

Ens volem reunir amb el Col·legi d’Arquitectes per plantejar quins projectes es podrien fer i quins canvis normatius s’haurien d’impulsar perquè fossin possibles.

¿Cal canviar la normativa?

Estem treballant en repensar tota la norma. Però tot estarà subjecte a la disponibilitat de pressupost, perquè el moment no serà fàcil. Hem vist, per exemple, que les residències de gent gran que tenim són un model que no funciona, que hi ha molt risc de contagis. Es podrien reconvertir en pisos dotacionals per a gent gran que tinguin espais comuns i cuidadors. També volem aprofitar la crisi per reenfocar el model turístic i aconseguir guanyar habitatge en pisos turístics.

Com?

Cal aconseguir que les llicències deixin de ser perpètues i passin a ser temporals.

Però això no és competència seva.

No, però és el moment de plantejar els grans canvis.

Als edificis hi falten espais d’ús comú.

Encara tenim moltes cobertes desaprofitades, que podrien tenir diferents funcionalitats. Molts terrats estan malmesos, hem de fer una diagnosi de com estan per poder-los fer servir de manera comunitària i ampliar el projecte de cobertes verdes. La ciutat necessita balcons i més terrats d’ús comunitari.

I en mobilitat, ¿hi ha alguna manera de fer que el trànsit no es torni a disparar?

Hem de seguir apostant pels canvis que ja havíem preparat. El que és urgent és tenir més freqüència de pas al transport públic, i en tindrem per evitar les aglomeracions. Estem buscant més busos per fer-ho possible. Hem de donar prioritat semafòrica al transport públic, multiplicar els carrils bici i en alguns punts dibuixar carrils bus dobles. També crec que és important que promoguem un debat sobre els horaris laborals, perquè es pugui mantenir la flexibilitat i evitar, així, les aglomeracions en hora punta. Hem de tenir horaris més racionals, intentar que algunes de les mesures que proven ara les empreses es quedin quan s’aixequi el confinament.

¿Els canvis en el pressupost faran renunciar al projecte del tramvia?

No hi renuncio, però està clar que queda subjecte a la disponibilitat econòmica. És un bon projecte perquè millora l’oferta de transport públic i permet la transformació urbana de la Diagonal. El que tinc clar és que és bo per a la Barcelona del futur, que també haurà de tenir més balcons, un transport públic millor, voreres més amples i superilles. Aquesta és la ciutat saludable. I ens plantejarem també recuperar espais agraris que havíem perdut.