Jane Goodall, la Ciència feta des del cor
La primatòloga britànica rep el Premi Internacional Catalunya per la seva tasca en la protecció del planeta
BarcelonaPer fer ciència s’hi ha de posar sentiment. Aquesta és una de les lliçons que ha donat al món la primatòloga Jane Goodall, juntament amb la base de dades sobre ximpanzés més gran de la història de l’etologia. La implicació emocional és precisament el que va portar Goodall a saber més sobre aquests primats que ningú altre. En lloc de posar-los un número i fer medicions, ella els va donar un nom i s’hi va acostar per jugar amb ells. Llavors tenia 26 anys, molta determinació i cap títol universitari. Avui, amb 81 anys, i doctorada en etologia per Cambrigde, segueix dedicada a l’estudi i la conservació dels ximpanzés, però sobretot a la conscienciació contra la destrucció del planeta.
El 27 de juliol la primatòloga britànica rebrà el Premi Internacional Catalunya 2015 de mans del president Artur Mas, en una cerimònia al Palau de la Generalitat. Seran 80.000 euros de contribució a la tasca de l’Institut Jane Goodall amb els primats, i un nou reconeixement, que se suma als més de 100 guardons internacionals que Goodall ha rebut al llarg de la seva carrera, des del Príncep d’Astúries fins a la Medalla d’Or de la Unesco.
El jurat del guardó català d’aquest any ha escollit unànimement Jane Goodall no només per la seva contribució científica, sinó també per la seva tasca de “promoció de la solidaritat dels éssers vius, la sostenibilitat del seu entorn i la pau entre els mateixos homes”, com va explicar el president delegat del premi, Xavier Rubert de Ventós. En una carta d’agraïment, Goodall ha valorat especialment el reconeixement a la seva tasca educativa “amb els més joves”: “Als 81 anys, segueix sent un dels meus principals objectius, per fer d’aquest món un lloc millor per a tots”, explica.
Aquella nena que es va enamorar de Tarzan i va decidir que de gran viatjaria a l’Àfrica a estudiar els animals és avui una de les científiques més reconegudes del món i la impulsora de la futura generació de conservacionistes, amb el seu programa educatiu Roots and Shoots, present en 130 països.
Revolucionària en la ciència
L’estudi dels ximpanzés que Goodall va començar fa 55 anys al Parc Nacional de Gombe, a Tanzània, segueix acumulant dades a la Universitat de Duke, Carolina del Nord, en un dels estudis de camp més llargs que mai s’hagin fet a la natura. Una investigació que va arrencar el 14 de juliol del 1960, quan una joveníssima Jane Goodall arribava en vaixell -l’únic mètode d’entrada- al Parc Nacional de Gombe, a la riba del llac Tanganika. Amb molta paciència va aconseguir guanyar-se la confiança dels ximpanzés que hi vivien i s’hi va poder acostar més del que mai ho havia fet ningú. Així va ser com va veure David Graybeard -un dels ximpanzés que va batejar amb nom humà- que arrencava les fulles d’una branca per utilitzar-la per treure menjar d’un niu de termites. Acabava de descobrir que l’home no era l’únic ésser viu capaç de produir i utilitzar eines.
Al principi la comunitat científica no se la prenia gaire seriosament. “Jo era només la noia de portada del National Geographic ”, ha explicat Goodall diverses vegades. La famosa societat científica nord-americana va ser la primera que va confiar en ella, finançant i enregistrant les seves primeres aproximacions als ximpanzés. Però el món científic es va acabar rendint a l’evidència. Amb la seva feina, Goodall va descobrir, entre moltes altres coses, que els ximpanzés mengen carn i que tenen conductes i emocions que fins llavors es consideraven exclusivament humanes, com l’amor, l’empatia i l’altruisme. “També tenen un costat fosc: són capaços de matar un altre de la seva espècie sense cap motiu racional, igual que els humans”, ha explicat la primatòloga en molts dels seus articles i documentals.
Espècie amenaçada
A partir dels 80 els ximpanzés van esdevenir una espècie amenaçada, i això va portar Goodall a allunyar-se’n una mica: les malalties infeccioses encomanades pels humans eren una de les amenaces. Per això avui, tot i el treball de camp que segueix a Gombe, la tasca de Goodall a l’Àfrica se centra en tres programes de recuperació de ximpanzés malalts o orfes. La majoria són animals que han perdut la mare a mans de caçadors furtius, la principal amenaça per als ximpanzés i per a moltes altres espècies animals a l’Àfrica avui dia, juntament amb la pèrdua del seu hàbitat per la desforestació.
L’edat no impedeix a Goodall viatjar 300 dies a l’any per fer conferències arreu del món. Ara la seva feina és alertar el món dels perills del canvi climàtic, la pèrdua de biodiversitat i la necessitat de protegir el planeta. Aquesta tasca ja l’ha portat diverses vegades a Catalunya. Al juliol tornarà a venir a Barcelona a recollir el seu premi i tornar a sacsejar consciències.
